Gent sense feina i feines sense gent

Quan treballes en el camp social, amb les persones, treballes amb uns marges d'incertesa importants. A mesura que avances en l'itinerari de la persona vas calibrant amb més seguretat. Ella mateixa et mostra els seus límits i, a partir d'aquí, pots aprofundir-hi més o menys. Així, vas reduint el factor sorpresa en la resposta de l'altra. Però si parlem d'ocupació i concretament de les entitats socials que incorporem àrees d'intermediació en els processos, i per tant, equips treballant amb persones i amb empreses, el factor sorpresa forma part del teu dia a dia, sempre.

Per això, si ja habitualment quan mirem cap al mercat de treball desitjaríem tenir una bola de cristall per veure la tendència cap a on va, amb la COVID-19, ni un oracle hi posa una mica de llum.

Ara fa un any, mentre ens quedàvem a casa i semblava que el món s'aturava, mentre tothom païa la por i la incertesa de la situació i mentre les companyes orientadores feien de mur de contenció davant la situació d'emergència dels seus usuaris/àries, l'equip d'àrea empresa de Fundació Intermedia treballàvem a un ritme frenètic per donar resposta a moltes de les empreses que es van veure desbordades per la situació sanitària. La delicadesa a l'hora d'explorar la situació en la qual es trobava cada usuari/ària abans d'oferir-li una possible vacant va fer que tot plegat fos duríssim... i si ho analitzem detingudament, en aquell moment van ser les dones les que van sortir a aixecar el país: les cuidadores, les dependentes, les netejadores... van ser elles les valentes que van deixar la por a casa i van sortir a guanyar-se el sou en un moment en què no sabíem si la situació duraria dies, setmanes o mesos.

Avui, mirava les dades del mes de març de l'informe Adecco i veia que durant aquest mes hem tingut una repuntada de feina, més ben dit, una petita reducció de la desocupació, que apunta una tendència creixent, concretament un 1,5% menys d'atur a l'estat espanyol. Però com era d'esperar aquestes xifres que vénen acompanyades d'un augment de la contractació indefinida respecte mesos anteriors, beneficia als homes (58%) per sobre les dones, que s'estableix en un 53%.

La fórmula per preveure la tendència dels sectors, visualitzar les futures altes demandes, els sectors amb potencialitat, la inversió, passen avui en dia per les directrius europees, les que han vingut a salvar-nos i que pretenen reactivar l'economia.

Però què fem quan les empreses ens demanden personal qualificat que no tenim, quan hem de deixar ofertes sense cobrir, quan veiem que les borses de treball estan plenes d'ofertes on es busca persones amb certificat de discapacitat perquè són les úniques bonificacions de les quals les empreses es poden beneficiar? Quan les persones no es poden permetre 4 i 5 mesos de formació sense ingressos perquè no viuen de l'aire o quan et demanen que paralitzis l'atur que tants mesos t'ha costat de cobrar, per una oferta on no et poden garantir més de 2 setmanes de feina? Sabeu aquella frase de gent sense casa i cases sense gent... doncs digueu-me pessimista, però aquesta tendència s'està extrapolant al mercat laboral: gent sense feines i feines sense gent.

La fórmula de l'equilibri del mercat de treball sembla que fa massa anys que està fora d'òrbita. Els salaris pels quals els treballadors/es estan disposats a treballar no coincideixen amb els salaris que les empreses estan disposades a pagar. Els treballadors no es poden permetre formar-se sense ingressos i les empreses no estan disposades a formar. Entre manca d'oportunitats als joves i l'edatisme, cada cop reduïm més l'edat considerada "òptima" per treballar.

El govern vol reduir les xifres d'atur, però no implementa beneficis fiscals en les bonificacions a la contractació.

I mentrestant, els equips d'orientació i d'intermediació anem fent, val a dir que el millor que sabem i podem, que no és poc. Que escoltem i donem suport tant a persones com a empreses i que cada inserció és un èxit de tots els implicats.

Que per les entitats socials estar de braços plegats mai ha estat una opció, ho sabem sobradament i que quan venen temps de canvis i aires de tempesta mai correm al refugi, sinó que sortim a intentar mantenir els fonaments en peu. I seguim picant pedra. Amb una mica de creativitat muntem jornades de sensibilització, sessions d'empreses i usuaris/àries, per quan vinguin temps millors, per quan el mercat remunti.

Mentrestant, com que no tinc una bola de cristall us deixo el meu mantra personal, que no ajuda a preveure el futur, però sempre és garantia d'èxit per afrontar qualsevol situació i que serveix, per nosaltres, les nostres organitzacions, els/les nostres usuaris/àries i també per les empreses amb les quals treballem: creativitat adaptativa o el que és el mateix, però no sona tan bé: adaptar-se o morir.