Viure l’estiu en igualtat d’oportunitats

Existeix evidència científica que demostra que el lleure educatiu dels infants contribueix a l'adquisició de diferents competències educatives, però també a la cohesió social, tot oferint oportunitats d'aprendre que no sempre pot garantir l'escola treballant en solitari. D'aquí la importància de generar iniciatives que promoguin aquest tipus d'activitats i que arribin a la infància socialment més vulnerable.

Hi ha un acord gairebé unànime que tots els infants del món tenen dret a l'educació. Però sembla que no sempre s'acaba d'entendre perquè el lleure és un dret fonamental de la infància. Fet que comporta que les veus que reivindiquem la igualtat d'oportunitats en l'accés a aquestes activitats fora del currículum escolar s'escoltin encara massa poc.

La importància del lleure educatiu es veu molt clarament a les vacances escolars d'estiu. Les vacances haurien de ser un moment per oblidar preocupacions que no pertoquen a un infant. Com per exemple on dinar o berenar els dies que no hi hagi cole. O què fer tot el dia a un pis petit i calorós on gairebé no es té espai ni intimitat.

Davant l'opció de passar tres mesos enganxats a les pantalles del mòbil o mirant la tele, sense reforçar els aprenentatges potser dèbilment adquirits durant el curs escolar, els casals i colònies d'estiu ofereixen una alternativa educativa i també de vida molt necessària per als que han estat més colpejats per la crisi social derivada de la pandèmia de la Covid-19. Més enllà de la (necessària) diversió, el lleure que s'ofereix en aquests espais té un component clarament educatiu.
Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, educar és:1v. tr. [LC] [PE] Ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.2 v. tr. [LC] [PE] Transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura.

I això és el que aporta precisament l'experiència del lleure a l'estiu: gaudir d'una oportunitat educativa a la qual tot infant, independentment de la seva situació social d'origen, hauria de tenir dret. I si no, evoquem un dia qualsevol d'unes colònies.

El primer matí que et lleves a la casa de colònies t'adones que no necessites al pare i a la mare per a res. I que portar la samarreta taronja a ratlles amb el pantaló curt verd de quadres i un mitjó de cada color no és cap catàstrofe. Has après què és l'autonomia i de pas, la "teoria de la relativitat". Però per a infants que han viscut situacions molt complexes durant la pandèmia i el confinament, de vegades compartint amb diverses famílies habitatges molt reduïts, poder tenir uns dies d'aire lliure i d'autonomia, fora de les preocupacions del dia a dia, és encara més valuós.

Continua el dia a les colònies. Tot esmorzant descobreixes també la diversitat de gustos gastronòmics i formes de menjar: uns no esmorzen quasi res, d'altres molt; alguns només prenen fruita, d'altres són al·lèrgics als làctics, uns tercers al gluten; n'hi ha que no mengen pernil dolç... Això sí, tothom esmorza el que necessita. Per als infants més vulnerables, el casal i les colònies garanteixen en molts casos els àpats del dia i poder fer una dieta saludable acompanyada d'exercici físic.
Més tard, arribat mig matí, ja has comprovat una qüestió fonamental que té a veure amb els pronoms personals: el fet que necessites fer servir més la primera persona del plural, el "nosaltres", en lloc de la primera persona del singular, el "jo". Sentir-se connectat, relacionant-se amb els altres després de mesos en què alguns infants han vist disminuïdes les xarxes de suport familiars a causa de la situació global, és una altra de les aportacions clau del lleure.

Finalitzant el matí d'activitats, acabes d'entendre allò que vau estar estudiant durant el curs sobre el sistema digestiu i la segregació de líquids gàstrics, en arribar-te l'oloreta del dinar que s'està preparant a la cuina de la casa de colònies. De passada, també aprens la història d'un tal Pavlov, que era un científic, i del seu gos.

Al final de la tarda acabes per aprendre que els líquids i els sòlids adquireixen i mantenen la calor de forma diferent quan comença a aixecar-se una mica de brisa: fa tres hores que ets a dins de la piscina amb l'aigua encara freda –el líquid-, surts i t'estires de cap per avall sentint al teu cos la calor de la rajola acumulada durant el dia -el sòlid-, mentre el sol t'escalfa encara l'esquena. En aquest moment entens també els conceptes de rotació i translació del planeta Terra, perquè ja veus que els dies són més llargs i fa més calor. Per a molts infants, que ni tan sols poden anar a la piscina municipal durant l'estiu, la teoria dels sòlids i dels líquids serà fàcilment oblidada.

Acabat el dia i arribada la nit, tots estirats a terra, al mig del camp, sota el cel ple d'estels, a la casa de colònies, veus per primer cop i de veritat les constel·lacions i els planetes. I s'expliquen històries de deïtats romanes: Júpiter, Saturn, Mart... O de gregues: Casiopea, Venus... I al moment d'anar-te'n a dormir penses que t'estimes molt al pare i a la mare, i, d'acord, també a la teva germana gran, tot i que et fa la vida impossible.

Les colònies i els casals representen, així, per a molts infants que viuen en situacions socials vulnerables probablement l'única oportunitat de gaudir d'experiències com les descrites. Avui en dia, en ple segle XXI, molts nens i nenes no tenen accés a aquestes experiències vitals estimulants i imprescindibles, vivències que els canvien, que els fan créixer i que els permeten desenvolupar tot el seu talent i potencialitats. Precisament en aquest sentit, els estudis remarquen les millores que les activitats de lleure aporten en els coneixements i en l'aprenentatge dels nens i les nenes, però sobretot en les competències de caràcter social, emocional i cívic.

Tot just estem començant a assumir que l'educació és un procés que engloba tota la vida i tots els espais, també el lleure. I que per tant, el mateix fet de viure implica aprendre, i que el veritable sentit de l'aprenentatge és que ens ajudi a viure, tot desenvolupant el nostre potencial com a éssers humans, el de tots i totes, rics i pobres. Ens hi juguem molt.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article