La pandèmia invisible


El dolor emocional moltes vegades no es veu; corre per dins nostre però no té ferides per mostrar. És un dolor que no acostuma a aparèixer de manera sobtada sinó que els símptomes es van manifestant gradualment fins que la persona es troba submergida en un món on regne l'apatia.

No podem subestimar l'impacte que la pandèmia de la Covid-19 ha tingut i està tenint en la salut mental de les persones. Les seqüeles han entrat a totes les cases i han portat milers de persones a trobar-se en una situació límit. El confinament, l'aïllament social, la pèrdua de feina o les restriccions han tingut un impacte en el nostre benestar emocional agreujant la salut mental de cadascun de nosaltres. Aquesta també és una pandèmia, però molt poc visible, perquè gairebé no se'n parla i, a més, les dades no mostren l'abast real, ja que molts casos no estan diagnosticats.

Si aquest cansament emocional comença a passar factura en forma de crisi d'ansietat o episodis depressius a moltes llars, les famílies que viuen en situació de vulnerabilitat encara ho noten més. Segons un estudi de Save the Children, un 30% dels pares i mares als quals l'organització acompanya a Catalunya a través dels seus programes, han perdut la feina per la crisi del coronavirus. Aquesta pèrdua de feina ha suposat una reducció molt important de les rendes familiars que ja abans de la pandèmia eren limitades, situant a moltes llars a una situació extrema per fer front als costos bàsics, com ara alimentació o habitatge.

Aquesta inestabilitat laboral i la convivència en espais petits ha impactat enormement en el seu benestar. En quatre de cada deu llars de famílies amb pocs recursos, els nivells d'estrès i els problemes de convivència han augmentat en bona part per les males condicions d'habitabilitat i la mida reduïda dels habitatges. La meitat dels infants han tingut canvis negatius en el seu estat emocional, desenvolupant estrès o ansietat. La pandèmia, a més, també ha afectat els patrons d'oci, activitat física i temps de joc de nens, nenes i adolescents, veient-se reduïts en quantitat i qualitat. Més d'un terç de les famílies enquestades declara que els seus fills i filles gairebé no surten al carrer o a l'aire lliure.

I és que els infants i els adolescents han patit doblement aquesta crisi perquè no han tingut vàlvula d'escapament. En el cas dels adolescents, de per si ja una etapa complicada de la vida on tot està per arribar, de sobte, han hagut de frenar en sec i prémer el botó de pausa. Tot i saber que el que està passant és greu, no deixen de sentir el que senten: tristesa, estrès, apatia, ansietat o por.

De fet, les urgències per atendre trastorns mentals en adolescents a l'Hospital Sant Joan de Déu han augmentat un 47% aquest últim any. Els especialistes ho atribueixen a l'impacte que les restriccions de la Covid-19 han tingut en els més joves que ha fet disminuir l'accés a pilars essencials que regulen la seva conducta com són l'escola i les relacions socials.

L'OMS estima que entre un 10% i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals que es relacionen amb l'ansietat i la depressió. La meitat d'aquests trastorns es manifesten abans dels 14 anys. El benestar psicosocial és fonamental per al seu desenvolupament i té implicacions en la transició a la vida adulta. Una atenció adequada i la provisió de serveis i recursos necessaris asseguren el compliment del dret a la salut recollit en la Convenció sobre els Drets de l'Infant.

No podem infravalorar la salut mental. Hem de normalitzar poder parlar-ne i per això cal que deixi de ser un tabú. En aquesta pandèmia, ara més que mai, no només ens hem de centrar en salvar vides, sinó també en aconseguir un equilibri perquè l'economia no caigui en picat i així sostenir la situació econòmica i el benestar de les famílies que més ho necessiten. I no oblidar que els trastorns mentals no entenen d'edats, que afecten tant petits com grans i que, malauradament, al llarg de la vida tothom pot trobar-se en situacions límit que necessiten resposta. Posem-nos les ulleres i enfoquem bé per veure aquesta pandèmia invisible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article