Una ciutadania informada, possible antídot contra el malbaratament electrònic?


La massa de residus electrònics creix de manera exponencial i insostenible any rere any. Segons dades de l'E-waste monitor, l'any 2019 aquesta xifra ha assolit els 53,6 milions de tones, fet que suposa, que, de mitjana, cada individu ha generat 7,3 kg de residus electrònics en un sol any. A la vegada, la política de la UE vol apostar per una creixent digitalització per promoure la innovació i el creixement econòmic. Els residus electrònics ja suposen un gran repte avui; amb un augment de la digitalització només podem esperar un agreujament del mateix i les seves conseqüències si no es busquen maneres d'adreçar la problemàtica.

Aquest flux incipient de residus electrònics solen acumular-se tot formant abocadors gegants en països en vies de desenvolupament, com Ghana, i generen impactes socials i ambientals irreversibles. L'obsolescència programada ens vol forçar a comprar nous aparells contínuament i desfer-nos dels vells, generant un cercle viciós, les conseqüències del qual les paguen qui menys han contribuït: els països del Sud Global.

A més, hi ha un altra qüestió que fa encara més urgent la necessitat d'acabar amb el malbaratament electrònic. En el context de crisi climàtica en el qual ens trobem, tenim la necessitat d'abandonar el consum de combustibles fòssils. Els plans de transició energètica de molts països contemplen la construcció de grans projectes de renovables. Tanmateix, aquestes tecnologies es produeixen utilitzant els mateixos metalls rars utilitzats per la fabricació d'aparells electrònics quotidians. Les reserves d'aquests materials no són il·limitades, i ja es preveu que escassejaran. L'Agència Internacional de l'Energia ha calculat recentment que, si el món ha d'assolir les emissions netes de gasos d'efecte hivernacle el 2050, la demanda de minerals crítics i rars serà sis vegades superior a la d'avui el 2040. La demanda de liti només serà 40 vegades superior el 2040 a causa del seu ús en bateries. Com podrem transicionar a un model de renovables sense tenir els materials necessaris per construir-les? El malbaratament electrònic pot sortir-nos molt car en un futur pròxim.

Aquestes veritats incòmodes van acompanyades d'una ciutadania impotent i desconeixedora sobre quines alternatives realistes existeixen per sortir del cercle viciós de l'“usar i tirar” dels seus aparells. On comença el canvi? En primer lloc, parlem de les tres Rs:

Reduir: Abans de comprar un aparell, pensem si el necessitem realment; evitarem un consum innecessari i reduirem la generació de residus electrònics.

Reparar: Si l'aparell no funciona correctament, abans de llençar-lo, podem donar-li una segona vida duent-lo a reparar.

Reciclar: Si no és possible reparar l'aparell, el podem portar als punts de reciclatge corresponents perquè els materials puguin ser reaprofitats.

Tot i l'aparent simplicitat d'aquestes opcions i el seu potencial, és evident que les iniciatives locals existents que treballen amb el reciclatge, la reparació i l'ús circular dels nostres aparells segueixen essent força desconegudes a la població en general. Des de SETEM Catalunya veiem imprescindible sensibilitzar a la ciutadania, per tal que sigui responsable amb els seus residus electrònics, es mobilitzi i actuï fins a on té abast per desafiar l'obsolescència programada i la consegüent generació de residus.

Per aconseguir-ho, SETEM organitza anualment el Mobile Social Congress, un espai de reflexió, coneixement i intercanvi al voltant dels impactes socials i ambientals vinculants al model actual de producció, consum i descartament d'aparells electrònics, i sobre les alternatives existents articulades amb la Sobirania Tecnològica i l'Economia Social i Solidària.

El passat 5 i 6 de maig de 2021 SETEM va celebrar la 6a edició d’aquesta trobada, en format virtual. El congrés, amb el lema sense cobertura ‘Impactes Postcovid -19 a la indústria electrònica’ ha fet un recull i una presentació dels principals impactes en drets laborals i ambientals presents al llarg de la indústria electrònica, i en com la Covid-19 ha suposat un agreujant. Així, hem conegut de prop com les dones de la indústria electrònica a les Filipines es veuen més abocades a l'emissió de substàncies tòxiques, o en com la Covid-19 ha afectat l'activitat minera a la República Democràtica del Congo. Així mateix, s'han presentat i discutit diverses iniciatives existents per pal·liar els impactes ambientals i socials adversos, com ara la campanya ‘Right to Repair’ o bé la iniciativa de mesura de durabilitat dels aparells de E-Reuse.

Pròximament es realitzarà la segona part, prevista pels dies 27, 28 i 29 de juny 2021 de manera presencial, a diferents espais públics de la ciutat de Barcelona i oberta a tots els públics. S'oferiran activitats presencials lligades a la visibilització de les iniciatives locals existents en reparació, reutilització, i el reacondicionament d'aparells, entre altres.

Creiem fermament que informar la ciutadania d'aquesta problemàtica i oferir-li eines alternatives de consum responsable d'aparells resulta clau per al seu empoderament i perquè pugui disposar d'opcions vàlides per decidir què fer amb els seus aparells, escapant cada cop més del control omnipresent dels fabricants. Continuarem defensant aquesta tasca, i esperem que més i més persones s'uneixin a la causa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article