La bretxa digital escolar en situacions de risc

L'actual pandèmia ha deixat en evidència la bretxa digital entre aquells nens, nenes i adolescents de famílies que es troben en situació de risc o exclusió social. A les dificultats econòmiques que tenen els progenitors, s'hi afegeixen els obstacles d'accés tecnològic dels fills en edat escolar per fer el seguiment de les classes, estudiar i realitzar els deures amb certa normalitat. 

Avui en dia, no és un luxe sinó una necessitat tenir un ordinador i accés a Internet perquè molts nens i nenes puguin rebre atenció, socialització i continuïn correctament el seu procés educatiu. Existeix una desigualtat educativa per manca d'accés a una escola pública i gratuïta de fills de famílies vulnerables, els quals no poden assumir la despesa, no tan sols de material escolar bàsic, sinó manca de capacitat econòmica per assistir a les activitats educatives que es programen des dels centres escolars com sortides i colònies.

El seguiment i acompanyament que poden fer els pares i mares en relació amb els estudis dels seus fills ssdevé del tot impossible quan els progenitors presenten mancances educatives importants per manca d'estudis bàsics. Cal valorar, quan es parla de l'alt índex de fracàs escolar, si aquest es deu al propi alumne, o bé hem de buscar les causes en la manca de capacitat del sistema d'oferir espais de suport a l'estudi i d'accés gratuït a aquells alumnes amb més dificultats, i que en gran part provenen de famílies en risc d'exclusió social.

Els infants i adolescents necessiten, a part del material necessari que ja hem parlat, espais educatius amb un equip de professionals que acompanyi i doni suport a les dificultats per l'estudi. Els pares, la majoria de vegades, per manca de formació o dificultats de conciliació laboral, no poden donar aquest suport. Algunes d'aquestes famílies ni tan sols disposen d'un habitatge propi o han de viure en habitacions llogades sense espai per a fer els deures o bé en habitatges poc adequats.

La manca d'ajuts econòmics per a la compra de llibres i material escolar agreuja la situació, i la pressió sempre recau en les famílies més vulnerables. Aquesta percepció és avalada per la Fundació Bofill, tal com va recollir el Social.cat: “Per trencar el sostre és necessari actuar contra tres topalls clau: les desigualtats educatives, el dèficit de finançament en educació i la falta d'actualització de continguts educatius. En aquest sentit, l'anuari de la fundació explica que l'estatus socioeconòmic de l'alumnat condiciona amb força els resultats educatius. Aquestes desigualtats van més enllà de l'aula i que també es donen per exemple en l'accés a les extraescolars. I és que segons l'anuari els infants de classe alta hi dediquen de mitjana gairebé el doble d'hores a les activitats de lleure i extraescolars. Pel que fa al finançament, l'anuari detalla que Catalunya inverteix un 3,6% del PIB, lluny del 4,2% del conjunt de l'Estat o del 4,6% de la UE”.

Malauradament es comprova que la pobresa s'hereta, per tant l'administració hauria de posar tots els seus esforços perquè els nens i nenes tinguin les mateixes oportunitats d'accés i en igualtat de condicions a l'alfabetització digital, la realització de tasques escolars i l'aprenentatge i coneixement de la tecnologia.

Contra aquesta desigualtat, cal aportar i invertir recursos i serveis educatius públics sense caure en l'assistencialisme sinó des de l'aposta per uns recursos educatius a l'abast de tothom i dotat d'un pressupost ampli per la cobertura de necessitats des del departament corresponent.

Boris Cyrulnik (entrevista al XL Semanal nº1737; 7-13 de febrer 2021) qui va encunyar el concepte de resiliència, deia: “Trabajar delante de una pantalla causa un gran entumecimiento. Los estudiantes también lo notan. Rinden menos que en las clases presenciales. Y recuerdan mucho menos. Se necesita la emoción, la carcajada, para anclar el recuerdo”. I nosaltres afegiríem: “Apostem per l'educació i canviem el món”.