Assumir un repte majúscul en un moment molt difícil

El passat 10 de maig la candidatura que encapçalo va ser proclamada com a guanyadora de les eleccions a la Junta de Govern del TSCAT. És un gran repte que entomem amb molta il·lusió, malgrat ser molt conscients que encetem aquesta nova etapa en plena crisi social. Tot i això, tenim la motivació i el convenciment que, des de la professió, podem influir en els canvis necessaris per dignificar la nostra disciplina i les condicions de vida de la població més vulnerable.

Estem en un moment extremadament sensible. Hi ha un context de crisi social i econòmica que requereix que el sistema d’atenció social reforci els espais d’intervenció amb mesures extraordinàries de suport immediat (UCI socials), però també que desenvolupi polítiques no assistencialistes de més llarg recorregut que permetin capacitar les persones per a la seva autonomia. El projecte de la nostra junta ens interpel·la com a professionals del Treball Social, esgotats després de molts mesos fent front a les conseqüències sanitàries i socials de la pandèmia, amb uns Serveis Socials absolutament en crisi com a model d’atenció, sobrecarregats de burocràcia que prové d’altres sistemes, amb professionals socials col·locats, de forma injusta, entre el sistema i la ciutadania i que s’han convertit en el centre del malestar de moltes persones que estan patint situacions molt complicades. Amb unes problemàtiques socials de caràcter estructural que afecten polítiques d’habitatge, ocupació, rendes, etc. i que arrosseguem des de fa anys. Amb una manca de reconeixement com a professió essencial, fet que s’ha vist molt clar amb tot el procés de vaccinació, que està certament arribant tard per al nostre col·lectiu, malgrat que fa mesos que piquem moltes portes per buscar una solució.

La prova de tot això són els últims incidents en diversos centres de serveis socials de diferents poblacions, i que està provocant que els professionals s’organitzin i comencin a reivindicar activament els seus drets laborals, però sobretot, condicions favorables per poder fer la feina que ens és pròpia i que tant necessita la ciutadania.

Estem, per tant, davant d’un gran repte, però no per això deixarem d’intentar acomplir el compromís adquirit amb les nostres companyes i companys de professió, de sumar-nos activament enfront de la injustícia i la defensa dels Drets socials. En un moment tan difícil creiem que “enmig de la dificultat resideix l’oportunitat”, i si algú té expertesa professional en l’acompanyament de l’adversitat i en la promoció de la resiliència som els i les treballadores socials.

El TSCAT ha crescut molt en massa col·legial, concretament més de 1.400 persones col·legiades noves des del 2016, i la previsió de creixement és alta. Aquest fet ens atorga molta força com a col·lectiu, i hem seguit guanyant visibilitat i incidència política. Per tant, ara més que mai, hem de valorar i reivindicar la mirada del treball social i l’ocupació dels espais que en són propis.

Per això el nostre programa està molt enfocat a la defensa dels drets socials des de la professió. Hem de contribuir des de les nostres intervencions perquè tothom pugui exercir els seus drets i responsabilitats vivint en condicions de dignitat personal i col·lectiva. Una de les funcions del treball social és advocar perquè s’adoptin polítiques socials justes i perquè s’estableixin serveis o alternatives als recursos socioeconòmics existents, com a part de la nostra responsabilitat amb la societat.

La defensa i la reivindicació conjunta amb la societat civil, les entitats, plataformes i meses unitàries són per al Col·legi una estratègia clau i motor de canvi per a la millora de les condicions de vida de la població, per a l’equitat i per un món més sostenible. La professió ha de vetllar per la justícia social, reconèixer i identificar col·lectius i persones en risc d’exclusió social on els sistemes de protecció no estan sent efectius. El TSCAT ha d’esdevenir un instrument de protecció de la ciutadania, vetllant perquè les incerteses, dificultats, potencialitats, mancances i propostes socials no siguin menystingudes en les concrecions polítiques. El treball social ha de ser una eina i instrument de defensa dels Drets de la Ciutadania.

El Col·legi s’ha de posicionar al costat de les i els professionals. Perquè vetllant pels seus drets i per a una bona praxi també estarem al costat de la ciutadania. Si volem defensar els drets de la ciutadania i la justícia social, hem d’aconseguir que les i els professionals estiguin ben posicionades, que puguin fer la seva feina ben feta i que tinguin una formació de qualitat, així com vetllar per la seva cura i acompanyament.

Som un col·lectiu essencialment femení: i és per això que no em vull deixar un tema cabdal per aquesta nova Junta, que és incorporar la perspectiva de gènere a tot el que fem. Hem de ser més actives en tots aquests temes i en la defensa dels drets!