La importància d’acomiadar un curs emocionalment complex

Estem a les acaballes d’un cus escolar complex. Un curs marcat per les mesures de prevenció, les bombolles, les limitacions, la manca de contacte físic, la gestió emocional i l’augment de les problemàtiques de salut mental en la població adolescent i jove.

Un curs on els infants han donat una lliçó als adults adaptant-se a la nova situació, de vegades difícil de comprendre, respectant les noves indicacions. Tota la comunitat educativa ha fet un gran esforç per garantir que les escoles hagin estat obertes. Si teniu infants a càrrec, haureu pogut experimentar la sensació d’anar passant setmanes escolars agraint, amb cert grau de sorpresa, que no hagin confinat el grup i que les escoles no hagin tancat. Mestres, equips directius, personal docent, monitores i monitors, famílies i infants han sumat, sempre que ha estat possible, per fer realitat aquest curs escolar.

Segur que hi ha coses que s’haguessin pogut fer millor: toca mirar enrere i valorar quines coses eren necessàries per garantir la salut i quines potser varen ser fruit d’un excés de vigilància. I al mateix temps cal mirar endavant per no cometre els mateixos errors i aconseguir equilibrar la salut física amb la salut mental.

Tenim per davant un final de curs que per a molts infants és un canvi d’etapa escolar. Deixen enrere el seu grup d’amics amb el que han conviscut des de P3 fins a 6è per iniciar un nou camí a l’Educació Secundària Obligatòria. Passaran de ser els grans a ser els petits, de conèixer millor que ningú els millors racons de l’escola a no saber on tenen la classe, de ser coneguts per tots els mestres i alumnes a ser els nous. En el millor dels casos compartiran aquest canvi amb part de les seves companyes i companys actuals de classe, però la majoria iniciaran aquest pas progressiu a l’adolescència acomiadant-se de la seva bombolla actual.

La transició de la infància a l’adolescència és una etapa vital en tots els sentits de la paraula, un moment màgic en què tot ens sembla possible i impossible al mateix temps, en què ens construïm i definim, en què ens separem dels qui fins ara han estat els nostres referents (mares i pares, mestres...) per descobrir qui som realment. Les nenes i nens que finalitzen 6è aquest curs iniciaran un camí en què a poc a poc s’aniran acomiadant, potser més ràpid del que ens agradaria, de l’infant que són per rebre l’adolescent que comença a aflorar. Aquest pas a l’adolescència ve acompanyat d’un procés de dol que cal transitar, sentir, viure i expressar per assentar les bases d’un creixement físic i emocional saludable. Com tot procés de dol, necessita els seus propis rituals. I un d’ells es tradueix en la festa de comiat que moltes escoles regalen als infants de 6è quan el curs s’acaba. Segurament no és ni el més important ni l’únic per poder elaborar aquest procés de dol. Però és, junt amb el viatge que molts dels grups faran, el que porten esperant amb més il·lusió els darrers mesos. Més enllà de la festa, el ball i el menjar que acompanyen la celebració, hi ha un aspecte clau en aquest esdeveniment: la comunitat educativa de la qual hem format part durant tota la nostra infància, celebra que ens ha vist créixer, reforça els canvis que hem fet al llarg d’aquests anys, recorda l’empremta que hem deixat a l’escola i ens desitja el millor en aquest nou camí que iniciem.

Aquest any, de nou, la Covid-19 ens fa la guitza. Salut ha recordat als centres educatius que no estan permeses les festes de final de curs o similars que impliquin l’incompliment de les mesures establertes en el Pla d’Actuació per al curs 2020-2021. L’argument és lògic, barreja de bombolles, pèrdua de la traçabilitat, nous brots... Puc entendre i fins i tot compartir l’argument (amb matisos). És cert que no m’imagino celebrant una festa de final de curs precovid quan sabem que la Covid-19 ni ha marxat ni s’ha acabat. I és important recordar-ho. El que em costa d’entendre és que siguem tan poc creatius i sensibles a les realitats diverses i no siguem capaços de plantejar alternatives coherents, consensuades i adaptades a les mesures de prevenció, i que ens costi tant trobar l’equilibri entre la salut física i la salut emocional. Si escoltem bé als centres educatius, a les AFAs i als mateixos infants, segur que podrem cercar noves maneres de celebrar aquest final de curs adaptat a la diversitat escolar, familiar, econòmica i social del nostre territori educatiu sense posar en risc la salut fisica de la població.

És cert, probablement els nostres infants “sobreviuran” sense una festa de final de curs i sense una festa de final d’etapa. Com alguns diuen: “Els infants s’adapten a tot” (qüestionable i discutible i farcit de matisos, però aquest seria un altre tema). Siguem conscients que en aquest “adaptar-se a tot” fa que s’adaptin a un “aquest any no, a veure l’any que ve”. La qüestió és si volen que sobrevisquin o volem que visquin les situacions que se’ls posen al davant de manera resilient i adaptativa, i aprenguin a gestionar noves situacions amb més eines i recursos. Si volem infants resilients cal que ens comportem com adults resilients. Si no podem fer una festa de final de curs precovid, potser podem cercar alternatives: festes bombolla en els espais oberts dels centres, registre d’assistents...

Si hem trobat alternatives al turisme que avui dia ja camina pels nostres carrers sense traçabilitats ni grups bombolla, hem de ser capaços de trobar alternatives perquè els infants gaudeixin d’un final de curs que per a ells també ha estat complex i que necessiten acomiadar per encetar un nou camí que s’obre al seu davant. Un final de curs amb mesures de prevenció de la salut física, però també emocional.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article