L’ABC de les emocions

Vas perduda amb algunes emocions? Tens clara la base emocional, però algunes coses no et quadren? T’explico quatre conceptes bàsics sobre les emocions que et permetran entendre moltes coses del que et passa.

Les emocions són adaptatives, o sigui que tenen una funció que ens ha permès sobreviure. Són indicadors de l’experiència que estem tenint i ens guien cap a una acció específica per cuidar de necessitats bàsiques. Un exemple: com t’adones que estàs en perill? Perquè sents por. L’emoció de la por té la funció d’avisar-te d’algun perill i t’empeny a reaccionar per sobreviure, normalment amb la fugida o la congelació. Per tant, cuida de la necessitat de supervivència i seguretat. Si no notessis la por, no sabries que estàs en perill.

Així doncs, d’entrada, les emocions són positives, tot i que n’hi ha d’agradables i de desagradables. Les quatre bàsiques que s’han identificat independentment de la cultura són l’alegria, la tristesa, la por i la ràbia. N’hi ha moltes més i de més complexes, sovint barreges i matisos de les bàsiques, com l’enveja, la vergonya, la frustració, el fàstic, la culpa o l’entusiasme.

Però realment són sempre positives? La resposta és que no. El procés de la vivència afectiva en l’ésser humà és bastant complex i pot estar obstaculitzat a diversos punts.

Per començar, una part ens ve de sèrie, però la gestió sana i adequada al context social requereix un aprenentatge que no és instintiu. Per tant, l’aprenentatge o no de la gestió emocional segons la cultura familiar, l’ambient escolar i el context social influiran en gran manera sobre quines emocions estan permeses i com s’han de viure, segons les teves característiques de gènere, familiars, religioses, socioeconòmiques, etc. Per exemple, en una família on la mare té una malaltia crònica greu pot ser que estigui mal vist estar content. Llavors el missatge implícit per als fills serà que l’alegria és una emoció prohibida. O potser per ser dona t’han penalitzat especialment expressar la ràbia i, en canvi, han respost amb normalitat quan sents por o tristesa. Això pot fer que quan rebis una agressió, en comptes de sentir ràbia i aprofitar la força que et dona per posar límits amb fermesa, sentis molta tristesa i et posis a plorar. La tristesa aquí és una emoció paràsita que tapa o substitueix l’emoció autèntica de la ràbia. L’emoció paràsita sol resoldre malament la necessitat que hi ha darrere i normalment costa que marxi perquè l’energia no ha pogut seguir el seu camí saludable.

Seguint amb més obstacles, en podem trobar entre l’estímul que hauria d’activar una resposta afectiva i l’emoció pròpiament dita. Ja sigui per la interpretació de l’estímul o per la proporcionalitat amb la resposta. Si mirem un cas pràctic, quan una persona rep un estímul d’agressió normalment sent l’emoció de la ràbia. Ara bé, una agressió no només és un acte objectiu que fa algú altre, com un cop de puny, sinó que té a veure amb la percepció i interpretació de l’estímul que en fa el receptor. Per tant, pot percebre una agressió sense que l’altre en tingués intenció. El significat que donem a una situació concreta i les creences que hi ha darrere desencadenen la resposta emocional igual com ho faria un estímul físic objectiu. Per exemple, una persona pot respondre amb una tristesa i desesperació exagerades després d’una ruptura amorosa, com si la vida deixés de tenir sentit, perquè té una història d’abandonaments o de diversos dols sense resoldre.

També més endavant pot haver la mancança d’una resposta socialitzada davant la vivència emocional. En el cas de la tristesa, de forma primària responem amb aïllament, de vegades molt necessari per al processament de la pèrdua. Però sovint una resposta ben apresa de demanar consol reforça la connexió amb els altres i ens ajuda molt a calmar i sostenir el patiment de la pèrdua.

Així doncs, és habitual tenir alguns obstacles en la vivència d’una o més emocions que caldrà superar si volem resoldre dificultats psicològiques i de relació que ens fan patir molt. Cultivar l’autoconeixement, saber identificar les emocions, expressar-les adequadament i tenir eines de gestió emocional són claus per a una vida de salut i benestar. Perquè una emoció autèntica, proporcionada i ben canalitzada és una guia per identificar què ens passa i per actuar amb respecte propi i cap als altres. Fins i tot pot ser un motor de creixement que aporta saviesa sobre la vida i els seus aprenentatges.