Expulsats

Avui, 15 de juny, és el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i el Maltractament vers les Persones grans. Aquest col·lectiu pateix múltiples vulneracions, moltes d'elles vinculades a l'edatisme, discriminació per raons d'edat, que poden desembocar en situacions de maltractament.

Malauradament, les persones grans poden patir múltiples tipologies de maltractament, a les que l'administració pública i les entitats que es dediquen a l'acompanyament d'aquest col·lectiu, han de donar una resposta efectiva. En aquest article vull reflexionar sobre aquesta resposta, que en casos específics pot arribar a derivar en altres situacions de discriminació o maltractament.

Un dels riscos a l'hora d'acompanyar a persones grans és perpetrar situacions de paternalisme, és a dir, prendre decisions sobre elles sense tenir-les en compte. Però, hi ha un altre risc: l'abandonament. Moltes vegades, aquest es justifica a través de la legislació que procura incentivar el respecte a la voluntat de les persones.

Voldria parar-me un moment en aquest últim punt, el qual em preocupa especialment, ja que cada cop l'estic experimentant més, des de la meva tasca com a treballadora social de terreny i com assessora i supervisora d'equips i professionals. Al nostre àmbit professional hem defensat i defensarem sempre el respecte per la voluntat i preferències de les persones amb discapacitat i, recentment, hem aplaudit la reforma del Codi Civil respecte a la modificació de la capacitat d'obrar per adequar-la a l'Article 12 de la Convenció Internacional dels drets de les persones amb discapacitat. Considero que la defensa de la voluntat de la persona ha d'estar dins dels nostres codis deontològics, però aquest principi no pot derivar en la no intervenció o abandonament. La nostra responsabilitat com a professionals és la de ponderar entre el dret a la llibertat/voluntat i el dret a l'ajuda.

Pràctiques professionals que deriven en abandonament es produeixen molt més sovint del que som conscients, estan silenciades i generalment compten amb el suport de l'organització per a la qual es treballa. En conseqüència, la persona gran maltractada ho és per partida doble: per l'autor del maltractament i pel mateix sistema.

Abandonar a una persona que no és col·laboradora, que rebutja la nostra intervenció, que no té consciència de la seva malaltia o que no està diagnosticada al·legant que s'està respectant la seva pròpia voluntat, provoca que aquesta quedi relegada a orbitar per l'univers dels recursos sense que cap referent vetlli pels seus interessos i preferències i, en conseqüència, quedi expulsada del mateix sistema que l'hauria d'acollir.

Des del meu punt de vista, i després d'anys acompanyant a persones implicades directament en una situació de maltractament, així com a les seves famílies i als equips d'intervenció en primària i especialitzada, considero que el veritable abordatge ha de planificar-se a partir de tres eixos bàsics:

1-Detecció de les necessitats, tant de la persona maltractada com de l'autor del maltractament. Necessitats físiques, emocionals, socials i espirituals.

2-Definició dels riscos i les oportunitats que tenim. Quins riscos estem disposats a assumir i quines són les oportunitats que aquests riscos ens ofereixen. Per exemple, en el cas que l'autor del maltractament sigui el cuidador familiar de la persona maltractada, una de les qüestions que hem de valorar és la permanència del mateix al domicili i en les cures.

3-Determinar la capacitat i les habilitats que tenen la persona maltractada i l'autor del maltractament per a transformar la situació.
A partir d'aquests tres eixos la xarxa constituïda, és a dir, l'equip d'intervenció conformat pels professionals dels diferents serveis que intervenen, incorporant en tot moment a les persones implicades, han d'elaborar el pla de treball conjunt. Aquest pla de treball generalment compta de manera transversal amb dues tipologies de mesures:

1-Mesures jurídiques: Establir les accions que hem d'iniciar en l'àmbit jurídic per protegir a la persona maltractada de l'acció de l'autor del maltractament.

2-Mesures restauratives: Decidir les accions que hem d'iniciar en l'àmbit d'abordatge psicosocial i educatiu per a restaurar la relació entre la persona receptora i la persona autora del maltractament, sempre que sigui possible, amb l'únic objectiu de transformar el vincle destructiu en un vincle saludable.

Generalment, els equips d'intervenció consideren que una vegada informada la Fiscalia de la situació de maltractament i establerta pel Jutjat la mesura jurídica adequada en l'àmbit cautelar, la tasca dels professionals que conformen aquesta xarxa finalitza. Però és just el contrari, és en aquest moment quan tot comença. La tasca de veritat consisteix restaurar, recuperar i restablir a través de nous paràmetres la vida de les persones grans que han patit maltractament a través del límit i del suport.
Si voleu saber més sobre la situació, podeu consultar el següent enllaç.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article