Atur postcovid

Com cada principi de mes es publiquen les dades de desocupació i els titulars als diaris assenyalen que l'atur registrat del mes de maig marca un descens històric, amb 129.378 persones aturades menys que el mes anterior a l'estat espanyol (15.368 a Catalunya). Amb les dades a la mà, efectivament s'ha creat feina i la seguretat social ha guanyat 211.923 afiliats/des (una pujada de l'1,1% respecte al mes d'abril), la millor dada des de 2018 i, a més, es recupera l'afiliació prèvia a la pandèmia. Però, atenció... perquè a vegades les dades no acaben de reflectir totes les cares de la realitat i del dia a dia de les persones.

Si acabem de desgranar les dades i posem totes les cartes damunt la taula, veiem que el mes de maig va acabar encara amb més de mig milió de persones en ERTO (373.480 amb suspensió total de l'activitat i 168.662 parcial) i el nombre total de persones inscrites a les oficines del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) se situa en 3.781.250 (481.817 a Catalunya). Cert: el nombre de persones en ERTO va caient i se situa en la dada més baixa des que va començar la pandèmia.

Però, queda pendent veure què passarà amb aquest mig milió de persones que segueixen en ERTO. Recuperaran la seva feina? A l'estadística, aquestes persones comptabilitzen com a treballadores en actiu, però realment no han acabat de recuperar la seva activitat laboral del tot.

Ara per ara això és una incògnita. Darrere de cada treballador assalariat hi ha una empresa i malgrat el ball de xifres sobre tancament d'empreses (difícil saber quantes han tancat realment), el que està clar és que fa mesos que lluiten per la seva supervivència. Caldrà veure si les que encara tenen l'activitat paralitzada totalment o en part se'n podran sortir o acabaran abaixant la persiana.

Els ERTO s'han prorrogat fins al mes de setembre, amb l'esperança que l'estiu i l'habitual pujada de la contractació estacional ajudi a millorar la situació i s'evitin acomiadaments.

Amb tanta dada, no ens enceguem. Tenim per davant un estiu atípic i una tardor incerta. A Fundació Intermedia, en el nostre dia a dia en contacte amb les empreses i en la nostra tasca d'inserció laboral hem notat la reactivació en sectors com l'hostaleria o el comerç, però també ens trobem amb un major volum de persones que s'acosten demanant suport laboral. Persones afectades per la crisi de la Covid-19 que se sumen a persones que ja patien una situació d'atur de llarga durada amb diferents situacions de vulnerabilitat.

Un panorama que els equips d'intermediació estem afrontant mantenint-nos al costat de les persones i de les empreses, escoltant més que mai les seves necessitats. Per així, poder treballar de forma coordinada amb els equips d'orientació que atenem dia a les persones que es troben en recerca de feina, per acompanyar-les en el desenvolupament de competències que encaixin amb les necessitats que demanda l'entorn productiu i en el desenvolupament d'estratègies de resiliència i empoderament per fer front a la situació d'incertesa del moment actual.

Tenim la realitat davant nostre i les entitats socials no tenim temps per desvetllar incògnites ni esperar a saber què passarà a la tardor. Seguim acompanyant a les persones en situació de vulnerabilitat i ja fa mesos que hem començat a acompanyar les noves vulnerabilitats derivades de la Covid. L'única realitat, ara per ara, és que ens queda molta feina per fer. I que aquest volum de persones i les entitats que les atenem requerirem més suport, reajustar recursos i ser més innovadores i creatives davant els nous reptes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article