Feedback

Les persones ens relacionem constantment, ja sigui amb nosaltres mateixos, amb altres o amb el món. La manera de fer-ho pot ser molt diversa i engloba molts aspectes que van més enllà del llenguatge verbal, com ara l'expressió corporal, la mirada, el pensament, les emocions..., Sigui com sigui, des del nostre punt de vista, hi ha un fet comú i és que generen un impacte tant en nosaltres mateixos com en el nostre entorn.

Nosaltres treballem acompanyades de cavalls i ens sembla interessant destacar algunes de les característiques relacionals que hem observat durant aquestes interaccions. El gran recurs humà, el llenguatge, no sempre és eficient ni permet aconseguir els propòsits plantejats. Per aquest motiu encara que una persona vulgui que un cavall s'aproximi a ella, per molt que repeteixi paraules amables que el convidin a venir, en la majoria dels casos serà un recurs insuficient. Si a més a més la persona té por, eufòria, inseguretat, etc. i manté el cos rígid, la mirada fixa, fa moviments ràpids, etc. (encara que sigui de forma inconscient), no només pot ser que el cavall no vingui sinó que pot provocar una reacció totalment oposada al propòsit inicial, donant com a possible resposta la fugida precipitada de l'animal.

Aquesta resposta té un sentit i no s'obté perquè el cavall estigui "desequilibrat", "maleducat" o qualsevol justificació que ens puguem inventar perquè ens eximeixi de tota responsabilitat, sinó perquè són animals de presa que tenen la capacitat de llegir l'estat d'aquell que interactua amb ells i reaccionar al que veuen i senten, oferint un feedback d'allò que perceben i proporcionant-nos informació a les persones sobre com som i de quina manera interaccionem (Franquet i Blanco, 2010). Són animals molt sensibles a la comunicació no verbal i responen de manera reflexa a tots aquells missatges que es comuniquen sense paraules (EAGALA, 2015) a través de l'actitud, l'energia o l'expressió corporal. A més a més, la manera que té el cavall per relacionar-se amb el món exterior és a través de respostes clares i immediates, sense ambigüitats. Els cavalls ni menteixen ni conceben que se'ls menteixi, ja que no fan una distinció entre el seu sentir i actuar (Franquet i Blanco, 2010).

Més enllà d'això, si ens posem a pensar, segur que podem trobar una situació quotidiana que ens recordi a l'exemple posat anteriorment, en la que després de parlar "correctament" hem rebut una resposta inesperada. Pot ser produïda per molts motius, però nosaltres invitem a mirar cap endins. Què estem pensant? Què estem sentint? Què estem fent? Tot això va en coherència amb el que volem comunicar? El pensament, l'emoció i l'acció esdevenen una línia que ha d'anar cap a la mateixa direcció i quan ens perdem en el món de les paraules a vegades és molt difícil adonar-se. D'aquí la importància i el valor del feedback rebut, ja sigui per part d'una altra persona, ésser o entorn.