Saber i saber ser: el nostre repte

Aquesta vegada amics i amigues us convidem a fer una mirada panoràmica a un present temporal, contaminat per la força d'elits egocèntriques de poder, que campen sense principis ètics per tot l'àmbit del nostre món i poden condicionar el futur.

El què és preocupant és que aquest model social que ens està envaint, es filtra subliminarment en la ment dels i les joves que ara s'estan formant i que comencen a construir el projecte que volen ser. I ells i elles s'apunten a tenir èxit, a ser persones guanyadores en el seu itinerari de vida. Davant d'això, els comportaments que els han d'ajudar els busquen en el context en què vivim i desenvolupem. I és aquí a on troben els referents i les temptacions de copiar, sense aprofundir en el substrat de guany deshonest que els promou. Aquesta és una praxi tan llaminera que va creant persones seguidores que perpetuen el model. És un risc evident i hi hem d'actuar si volem una joventut sana, portadora de valors.

Comencem amb les pràctiques de corrupció, usurpadora milionària de recursos, començant, al nostre país, pel mafiós Rei Emèrit exemple d'indignitat i deshonor.

Vergonyosa evasió d'impostos de grans empreses en detriment del pressupost general dels estats que se senten incapaços de parar aquesta pràctica.

EUA: cultura agressiva que la policia fa evident especialment contra la població negra. Un país capaç de mantenir com a president durant quatre anys a un psicòpata pervers, un incendiari, que va tancar ports a la immigració i que amb les seves piulades provocatives, ha propiciat fets com l'inaudit assalt al Capitoli amb riscos greus.

I seguim lamentant drames d'ampli abast, guerres d'interessos, que han desplaçat a milions de persones malvivint en camps de refugiats i alguns milers, al carrer. Igualment causa dolor al cor, visualitzar les pasteres amb persones que diàriament fugen del seu país buscant sortir de la misèria i la violència d'estat. Moltes persones que ho intenten queden sepultades al mar. I entre elles, molts infants.

I què dir de la incapacitat dels països de posar límit a l'emissió de gasos tòxics, amb l'escalfament global de la terra? En el 2020, 31.600 persones mortes. A més, es produeix un increment de l'1% anual de desertització, i altres conseqüències negatives. Diuen les veus expertes que només tenim deu anys per aturar aquest procés degeneratiu.

Per ser un tema que ens toca a totes i tots, em limito a esmentar el dramatisme de la pandèmia d'extensió planetària. Ningú ha esbrinat encara l'origen. S'ha cobrat més de tres milions de vides, i si no es fan canvis socials dràstics, no serà l'última onada.

També cal denunciar la cultura mundial masclista, que limita el rol de les dones, percebudes, per determinats homes, com propietats amb dret a matar-les si s'obstinen a abandonar-los.

I si donem una ullada al nostre país no és precisament per tirar-hi coets: teixit industrial poc innovador, retrocés d'Espanya en el rànquing de països amb recursos, odi, rancúnia, venjança, presó als i a les líders independentistes, intent d'impedir els indults, etc. No s'acabarà el conflicte perquè dona vots, especialment als partits de dretes.

I què dir del nostre últim Govern? Decepció. Ara baralles per quotes d'influència, i una excessiva utilització de les emocions amb arguments polítics. Cal introduir més realisme en algunes estratègies. Alhora, saber aprendre dels desencerts és un signe d'intel·ligència. Les criticades i oportunes opinions d'Oriol Junqueras m'han fet pensar en aquell savi consell del famós socialista de la transició Tierno Galván: “Tengamos la mirada fija en las àguiles, però sin dejar de ver las gallinas”. Amb tot el que he esmentat, hem pogut constatar molta degradació que omple de foscor el firmament humà tapant el sol de l'honestedat i la cooperació inclusiva.

Crec que estarem d'acord que la nostra resposta no pot ser la passivitat. El nostre vot, per exemple, és una decisió lliure de suport polític. Penso que estarem d'acord que hauria d'afavorir a un partit que ha practicat el joc net.

A escala més general no hem d'oblidar la rellevància del talent. Però alhora sabem que aquest, es pot "comprar". Si volem dotar-lo d'un compromís ètic, l'hem d'impregnar de sensibilitat humana associada a coneixements qualificats.

Saber i saber ser: el nostre repte

Avancem cap a un futur dominat per la ciència i la tecnologia. El talent liderarà aquesta transformació. És, per tant, urgent que les institucions educatives no es limitin a transmetre coneixements, han de promoure actituds sanes, fer pràctiques sobre casos reals, entrenant la responsabilitat professional i la defensa de drets.

Com un exemple concret, els becaris i les becàries de la Fundació AGBAR, a més d'una formació molt qualificada que reben a les universitats que han escollit, des d'Aula Actual cuidem, entre altres responsabilitats, que facin pràctiques aplicant els coneixements a resoldre situacions de contingut humà. Val a dir que elles i ells ho assumeixen com un enriquiment personal. El nostre compromís com persones educadores, és ajudar-los a fer compatible saber amb saber ser: aquesta és la qüestió. També les xarxes socials i els mitjans de comunicació s'hi haurien d'implicar.

Siguem persones actives: sumem talent honest i el sol de la justícia social es podrà deixar veure més en l'horitzó del futur que es comença a dibuixar.