Ni temps, ni excuses: S.O.S. per l’atenció primària en perill extrem

El 30 de juny de 2021 no serà una data qualsevol. La sanitat pública, i molt concretament el que coneixem com atenció primària, centraran una mobilització extensa, raonada, participada i fonamental per denunciar l'actual deriva i el que representa de risc imminent de la seva desaparició tal com era, com hauria de ser, com l'entenem i defensem.

El deteriorament sostingut, és evident, ve de molt lluny. Des d'aquella dècada negra post 2010 d'uns serveis públics malmesos en mans d'unes retallades-tisorades brutals i que mai més hem aconseguit revertir.

I quan just el sistema es bolcava en una supervivència esgotadora —especialment per a l'atenció primària— va aterrar la maleïda pandèmia de la Covid-19. El que ha passat després és ben conegut per tothom qui ho vulgui conèixer. I sovint patit en carn pròpia o familiar.

Crisi sanitària emprada també per fer-ne una “oportunitat” segons llueixen els mercats. Temps excepcional, d'urgències, descontrols i opacitats aprofitats tossudament per al negoci “col·laborador publicoprivat”. També n'hem parlat i molt malgrat les oïdes sordes de les administracions pel que fa a escoltar a la ciutadania empoderada/organitzada/activa i titular del sistema.

La nostra assistència sanitària, tal com la coneixem, està decaient per setmanes. Se'n va en orris el millor que havíem conquerit i après, sota les mans d'un/s “nou/s model/s” (sempre els eufemismes amb trampa) economicista, més burocratitzat, ”híper-tecnificat” i excloent, més parasitat a major benefici del sector privat, més deshumanitzat, més ineficient si es mesura en “salut”, més inaccessible. Unes pèrdues que la gent ja està notant en el seu dia a dia. Arreu i en general. I de forma dramàtica en la primària.

El ritme de desmuntatge és tan frenètic, que aviat no hi serem a temps per aturar els disbarats, i menys per revertir-los a una correcció “primarista” de l'atenció.

L'adveniment del nou govern, que ha suposat passar a primera línia aquells qui eren a la segona, i a la viceversa, no apunta canvis en la direcció i gestió que aspirem. Democràticament i de justícia i sentit comú. Nous invents experimentals amb “administratius” de microcurset i amb accés a les històries clíniques, per gestionar “els papers”, és a dir les agendes, prioritats, trajectes. És a dir, per ordenar la demanda sense poder accedir de forma directa I presencial als nostres facultatius de família i comunitat. Més burocràcia! I així no contractar al personal format i acreditat que cal, que urgeix, que clama al cel, per una dotació de recursos digna/suficient/eficient de l'atenció primària. Les persones amb demandes aturades per la barrera telefònica i les aplicacions en línia, que no arriben a molts segments de gent gran.

No hi pot haver període de “gràcia”, ja que la desgràcia és monumental. No més excuses ni experiments-pilot que sabem com acaben. Denunciem la situació com insuportable, posant ja en perill la mateixa concepció de l'atenció primària. La base per qualsevol Sistema de Salut universal, digne, públic, integral, longitudinal, accessible, humà i proper.

Per cridar tot això la Marea Blanca de Catalunya, com han fet altres territoris afectats de la mateixa pandèmia neoliberal, ha convocat una Jornada de lluita aquest dimecres 30 de juny, que serà un clam. Aquest cop altre cop presencial i als carrers o portes dels centres sanitaris. Som centenars d'entitats de tota mena donant suport explícit. Són actes arreu del territori amb formats diversos i objectius comú. Ens farem sentir i veure!

RECUPEREM LA NOSTRA ATENCIÓ PRIMÀRIA! (“A la calle, que ya es hora de pasearnos a cuerpo”, que deia el poeta, i amb seguretat).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article