Fem un Museu. Un projecte inclusiu ple d’art


El projecte Fem un Museu, amb 13 edicions a la seva esquena, és un, per no dir, el projecte inclusiu d'àmbit cultural més important de Sant Cugat. Nascut en Museus Sant Cugat, organitzat i ideat per Helena Minuesa (experta en cultura i patrimoni), és una iniciativa que pretén acostar el món de l'art a col·lectius de persones amb diversitat funcional (en la seva majoria amb diferents capacitats intel·lectuals) i persones en regs d'exclusió social. En les edicions dels anys 2014 i 2016 es van editar El somni en la V i Els aventuris de la Rodas, dos llibres de contes escrits per mi i il·lustrats per les obres d'art de les parelles de Fem un Museu.

La dinàmica del projecte sempre ha estat la mateixa: es formen dotze parelles (enguany s'ha limitat a la meitat) que estan formades per un artista local i una persona amb diferent capacitat. La seva comesa és crear una obra d'art entre totes dues persones amb un objectiu comú per a tot el grup. Al final de l'edició, s'inaugurava l'exposició amb les obres realitzades i s'exposaven durant quinze dies i un mes en Museus Sant Cugat, situat al costat Monestir.

En edicions anteriors de Fem un Museu s'ha experimentat les diferents disciplines d'art com són la pintura, l'escultura, la música... Totes elles acompanyades de la literatura, en la qual jo sempre participo molt gustosament. Cada edició ha estat dinamitzada per un expert en la disciplina amb la qual tocava treballar. Guiada per aquests professionals, l'experiència dels artistes i la intuïció de les diferents capacitats dels nostres nois, Fem un Museu ha estat sempre un projecte fascinant que ens enriqueix a tots per igual.

En aquesta tretzena edició, que va començar el passat 26 de maig, hem treballat amb l'art del cinema mut. Un homenatge al cinema d'aquells meravellosos anys 20 del segle passat i una picada d'ullet a la importància que van tenir les eines digitals (Instagram, Facebook…) com a mitjà de comunicació en temps de confinament. Per això, el suport audiovisual ha estat el triat per a protagonitzar aquesta edició de Fem un Museu.

En la primera sessió es van concretar i van formar les parelles que com sempre van deixar que l'atzar tingués aquest honor. El repartiment de les parelles és un moment màgic, que per moltes edicions que passin, sempre em commou. Encara que estigués una vida sencera en Fem un Museu em continuaria sorprenent l'entusiasme amb el qual els nois reben a les seves parelles, encara que en molts dels casos, s'han conegut uns minuts abans. Suposo que és una de les qualitats que tenen les persones amb diferents capacitats. Els nois s'entusiasmen per compartir experiències amb els artistes disposats a aportar la seva gran sensibilitat. És uns dels moments que fa que aquest projecte sigui excepcional.

En aquesta edició la màgia i l'atzar han estat els amfitrions en el repartiment dels petits, però intensos guions que cada parella ha d'interpretar davant la càmera. És extraordinari observar les capacitats i qualitats d'aquestes persones en les seves corresponents actuacions, ningú diria que és la seva primera vegada o, almenys, una de les seves primeres vegades. S'han submergit en el seu personatge amb destresa i professionalitat. Marc Quévy, expert en creació audiovisual, ha estat l'encarregat de gravar els relats basats en la por, l'eufòria, l'amor, la perduda, l'esperança i la ràbia que de manera inconscient també es treballen aquests sentiments.

Aquestes pel·lícules són de curta durada, encara que d'intens contingut. El treball de dramatització i coordinació ha anat a càrrec de Vera Giró, especialista en arts escèniques, que ha sabut dinamitzar als participants mitjançant activitats amenes i divertides. Es van utilitzar disfresses i escenaris adequats a cada història, però com encara s'utilitzava la mascareta per la pandèmia, cada parella va dibuixar-hi l'expressió que anaven a interpretar. L’atrezzo i el material necessari per a aquestes escenificacions va anar a càrrec de Museus Sant Cugat.

Enguany va ser diferent en molts aspectes, ja que la pandèmia ha provocat l'excepcionalitat. Una de les més importants és l'absència de l'exposició final, que es podia visitar en el Museu. En contrapartida, aquests curtmetratges es podran visionar i compartir a les xarxes de Museus de Sant Cugat.

L'art no busca la perfecció; només ànimes lliures.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article