Alícia al país de les meravelles


Quasi tots podem suportar l’adversitat, però si voleu provar el caràcter d’una persona, doneu-li poder”. Abraham Lincoln

Todos quieren ser amos y ninguno el dueño de si mismo”. Ugo Foscolo

Quan es té certa moral de combat, de poder, fa falta molt poc per a deixar-se portar, per a passar a l’embriaguesa, a l’excès”. Margueritte Duras

A l’actual versió cinematogràfica del conte de Lewis Carrol (Alicia en el país de las maravillas; Tim Burton; 2010), trobem com a mínim tres models d’exercir el poder: el de la reina vermella, el de la reina blanca i el de la mateixa Alícia.

La intenció d’aquestes línies és induir a la reflexió sobre quin estil tendim a adoptar. Ja sigui a nivell individual o com a institució.

Per una banda, tenim l’estil reia vermella amb la seva reiterada expressió “cortadle la cabeza” a la mínima mostra de no submissió absoluta. Seria l’exercici del poder per a mantenir el poder en lloc d’empoderar a l’altre. El poder castrador. El poder que tot sovint oblida la Missió de la institució per a preservar els interessos dels ja poderosos en lloc dels usuaris finals. El poder que alimenta la vanitat. El poder, en definitiva, exercit des de l’egoisme.

Al pol oposat, trobem a la reina blanca. Exercint  el poder des de l’extrem respecte per l’altre. El poder que no imposa, que afavoreix les circumstàncies però que deixa sempre a l’altre la responsabilitat final de l’elecció, de la tria conscient. Dirigeix, no per a créixer ella sinó per a que creixi l’altre. Coordina, més que dirigeix, des de l’amor. Coordinació, que el líder savi sap que ha de tendir a empoderar de tal manera a l’altre, com per a arribar al punt de cedir-li ell voluntàriament el poder i alhora sentir la satisfacció d’haver col·laborat en el desenvolupament i en l’evolució dels seus súbdits. Com per exemple representa Sarastro, a la part final de l’òpera La flauta màgica de Mozart. Es tracta doncs, del saludable exercici de cedir el poder, passant a un nou i desconegut lloc per a recuperar l’humilitat i, seguir aprenent.

I entremig o en paral·lel, trobem el poder que exerceix Alícia. No és un poder sobre ningú. És un poder sobre ella mateixa, sobre el rumb que vol agafar en la seva vida. La mida justa per a no interferir ni que t’interfereixin, aportant el que has d’aportar. El difícil equilibri entre ser tu i no deixar-te sotmetre més enllà del necessari per por a perdre privilegis. L’equilibri entre ser fidel a ella mateixa i no intentar sotmetre a l’altre per excés d’ànsia.

En els entorns socials, el professional sovint es troba en una situació de molt poder sobre els usuaris. Crec que és una gran responsabilitat fer-ne el millor us possible. Ser conscient de la temptació i la facilitat d’abusar-ne, pot servir, precisament, per a no fer-ho.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Vicenç de Frutos
6.

Per a mi, el moment present es tractar d'identificarme amb els diferents poders, no sempre soc conscient de quin es el poder que exerceixo o m'agradaria exercir, encare que identifico quin es el meu objectiu, aquet, es clar, es el d'Alicia encara que soc vint graons abaix i, tot sovint, la por em fa dubtar i repensar el que ja fa anys que estic repensant.

  • 0
  • 0
Cristina-Itaca
5.
Molt interessant la elecció de Alicia in Wonderland. Crec que aquest conte és una font inacabable de símbols, començant per el propi autor que era capellà, catedràtic de matematiques i escrivia amb pseudonim!

Fent un esforç per a superar la meva poca valentia per a escriure en el foro, proposo pensar en el personatge del conill. (the time keeper). El commandament intermig que no té una altre opció que fer el que s'espera d'ell. No té el poder de la reina vermella per esser despòtic, tampoc es pot permetre el luxe de ser compresiu com la reina blanca i està clar que no té opcions, com Alicia.
  • 0
  • 0
Cristina Franquet
4.

Em semblen molt interessants les vostres aportacions, companys, i per suposat l'article d'en Toni Olives, m'he quedat amb les ganes d'aportar, espereu-me uns dies... hauré d'anar a veure la pel·licula!!!

  • 0
  • 0
Josep OC
3.
Aquestes reflexions teves sobre el poder clarifiquen les maneres en que es pot exercir, i extrauen significat de l’extraordinaria història que és ‘Alicia al país de les meravelles’, un llibre que no s’esgota en les seves sugerencies per més vegades que el llegim.

El món està gobernat pel primer dels models, i si no hem arribat a un cataclisme definitiu deu ésser gràcies als efectes paliatius del segón i el tercer. Idealment aquests tindrien d’anar a més, desplaçant al poder pur i dur que tant de sofriment ha provocat sempre, en un procés d’educació i millora de la societat. El teu texte és una contribució en aquesta direcció, i en aquest sentit tenim de donar-li la benvinguda.
  • 0
  • 0
Ángeles Fortes Picas
2.
Significatives i interessants les diverses formes d´exercir el poder sobre els altres o sobre nosaltres mateixos, que comentes en l´article.

Vagi per davant que mai em va agradar aquest conte, perquè a part dels personatges i situacions extravagants, absurdes i caòtiques, em produïa molt terror aquest poder absolut, exercit des de la por, per la reina vermella. Ara veien, la versió cinematogràfica de "Alicia en el país de las maravillas", distingueixo aquest poder, que persegueix sobre tot aconseguir submissió i dependència malaltissa, control i castració sobre els altres, actituds amb les que tantes vegades ens trobem a la vida. Un altre missatge clarificador a la pel·lícula. "Alicia:¿Por qué
el mundo me dice lo que tengo que hacer? ¡No! este es mi sueño y yo lo gobernaré", en definitiva: SER UN MATEIX, sense ser dirigit, sotmès.. . Precisament els professionals de l´ajuda, es troben moltes vegades, en situacions des d´on poden exercir poder i control sobre els altres. És aquí, on la responsabilitat i la claredat, adquireix veritable significat, per tal de distinguir el que significa ajudar i acompanyar a les persones perquè treguin de si mateixes allò que els pugui fer sentir més fortes, fer-se amb el seu poder personal per ser elles mateixes i les mogui a l´acció, i el que és donar poder a la persona, dirigint-la, en el sentit de "concessió".
  • 0
  • 0

Comenta aquest article