El treball social, una peça clau per l’erradicació de les violències masclistes

Quan parlem de la importància dels espais de cures i el paper de les dones en aquest àmbit, no som conscients que parlem d'una ciència del camp del saber. La cura és la tasca que es va adjudicar tradicionalment a les dones pel fet de ser dones. Aquest fet social i cultural ha esdevingut una desigualtat que ens ha limitat fins a l'actualitat a l'hora de voler estendre les nostres ales i volar. Aquesta feina no remunerada que vam assumir les dones, actualment continua sent infravalorada econòmicament. Aquesta tasca esdevingué una professió amb dificultats pel camí derivant-se en el que avui en dia coneixem per treball social. 

El treball social es va crear en una època de pobresa profunda on l'organització de les dones va ser la peça clau per salvaguardar els drets dels més desfavorits i en risc d'exclusió social. La iniciativa generada de manera col·lectiva per les dones, garantia la vida digna de persones amb dificultats econòmiques, diversitat funcional, gent amb edat avançada i d'altres col·lectius vulnerables. Afavorint els treballs de cura que va anar més enllà de l'àmbit domèstic i privat.

El treball social catalogat com a una eina imprescindible des de la pràctica, però no professionalitzat, va canviar amb l'aparició de la figura i referent Mary Richmond, una gran dona de l'època que va transformar el concepte, convertint el treball social en una pràctica científica i acadèmica, aportant metodologies tècniques i disciplinàries de l'àmbit del coneixement. Mary Richmond va fundar la primera escola de treball social.

Aquests són els nostres orígens: orígens essencials, base des d'on es fonamenta la vida mateixa. Una disciplina acadèmica que arriba més enllà del treball de la gestió burocràtica, una disciplina que acull l'assistència directa i estreta i abraça les cures. Avui en dia, el treball social és immens perquè les necessitats són immenses. Actualment des del Col·legi de Treball Social de Catalunya trobem diverses àrees especialitzades. Totes aquestes comissions són necessàries per continuar transformant la ciència i la pràctica de la disciplina.

Aquest mes de juny, s'ha formalitzat la Comissió de Gènere del TSCAT, formada per treballadores socials que treballem amb la finalitat que la perspectiva de gènere estigui integrada a les diferents intervencions del nostre col·lectiu. Els nostres objectius se centren a fer arribar la perspectiva de gènere de forma transversal a l'àmbit social, a través de la nostra professió, integrar-la a les formacions, aproximar les experiències que han contemplat aquesta mirada i crear un diàleg social que ens permet créixer conjuntament en la diferència de gènere, per tal d'assolir fites a la nostra praxi professional, que s'adaptin a la realitat i donin respostes a les necessitats socials actuals.

Som conscients que les situacions de violència masclista han estat notablement agreujades per la pandèmia, però aquest any està sent especialment tràgic. L'augment dels feminicidis, l'expressió més forta de la violència masclista, ens preocupa molt. Defensem que la nostra professió és imprescindible per l'erradicació de les violències masclistes i denunciem la manca de professionals que encara pateixen alguns serveis. Des del treball social en tots els seus àmbits, hem de treballar per millorar la prevenció, la detecció, l'atenció i la intervenció en les situacions de violència masclista, però per això necessitem incorporar les ulleres violetes (una mirada violeta), que ens permeti treballar amb perspectiva de gènere i erradicar el masclisme que encara tenim incorporat. Despatriarcalitzar el treball social és necessari, fem-ho possible!

(Article de la Comissió de Gènere del TSCAT)