Cal un canvi de sistema

Vam encetar el 2021 amb uns màxims històrics mai registrats. Més de 80 milions de persones van haver de marxar de casa seva fugint de greus violacions de drets humans, conflictes armats, violència i persecució. En tan sols deu anys el nombre de persones desplaçades forçosament s'han duplicat.

La comunitat internacional mostra una vegada més la seva incapacitat de resoldre les crisis encetades des de fa anys i d'evitar-ne de noves. El 82,2% de les persones que s'han vist obligades a fugir a un altre país en el 2019 provenien de deu països, d'entre els que hi trobem cinc que es troben en aquesta infame llista des de fa deu anys: Afganistan, Somàlia, República Democràtica del Congo, el Sudan i Eritrea. S'hi sumen Síria, Veneçuela, Sudan del Sud, Myanmar i República Centre Africana.

És més, aquesta xifra ens demostra no només aquesta incapacitat i ineficiència sinó que mostra com el capitalisme exacerbat i depredador, on rau a les seves bases la impunitat i la corrupció, ha generat espoli i destrucció del medi natural, desigualtats cada cop més violentes i un major nombre de conflictes armats, deixant als marges del sistema milions de persones que s'han vist obligades a emprendre un desplaçament forçat.

Amb tot, observem com un el nord global blinda, tanca i externalitza les seves fronteres. Només cal analitzar les polítiques migratòries de la UE dels últims deu anys. L'última iniciativa de la Comissió Europea n'és un exemple: el nou Pacte de la UE sobre Migració i Asil. Aquest posa especial èmfasi, altra vegada, en la dimensió externa (cooperació amb tercers països per a l'externalització del control de fronteres i blindatge de les europees), el rol de Frontex i els retorns. Mentre Europa, i la resta i el nord global es blinda, el 85% de les persones refugiades estan acollides en països empobrits, segons l'ACNUR.

A tota aquesta situació, la pandèmia de la Covid-19 no ha contribuït gens a millorar aquest escenari tan depriment. Al contrari. Tot i que encara hi estem immerses, i per tant és difícil mesurar els impactes que aquesta tindrà. És veritat que de moment sembla que la incidència de la Covid-19 en termes epidemiològics està sent menor de l'esperada inicialment: 92.000 casos reportats durant tota la pandèmia a 5 de juliol i 442 morts des de l'inici de la pandèmia fins a mitjans de febrer del 2021 (referents a les persones en situació de desplaçament forçat al món reportades per 115 països segons l’ACNUR). Les causes del perquè s'ha donat una incidència més baixa de la inicialment prevista són vàries i encara no del tot conclusives.

Sí, però, que comencem a tenir certeses sobre altres impactes de la Covid-19 sobre les persones desplaçades forçosament. A major nivell de pobresa major impacte: majors desigualtats i major pobresa. Augment del discurs racista i xenòfob. Majors dificultats per fugir en la recerca de seguretat i protecció i més dificultats per accedir als procediments d'asil.

Durant la primera onada, que va tenir el seu punt àlgid l'abril del 2020, 168 països van tancar totalment o parcialment les seves fronteres. A febrer d'enguany, 144 països encara mantenien les seves fronteres tancades o aplicaven algun tipus de restricció d'accés a les persones refugiades o sol·licitants d'asil. Aquestes mesures han deixat milions de persones amb necessitats de protecció atrapades en els països dels quals necessitaven fugir o en països en trànsit en situacions molt complexes i sovint perilloses.

Paral·lelament, l'accés al procediment d'asil es va veure limitat de forma molt seriosa per les mesures adoptades davant l'emergència sanitària. Per exemple, en el cas de l'Estat espanyol, el 16 de març del 2020 es va suspendre tot tràmit presencial de protecció internacional davant de l'Oficina de Asilo y Refugio i de les comissaries de policia competents, incloent-hi la petició de cita per a formalitzar la sol·licitud, les entrevistes inicials i l'expedició i renovació de documentació com a sol·licitants d'asil. Aquesta situació va deixar en una situació força complicada a milers de persones.

La situació del desplaçament forçat al món és un indicador més del mal funcionament del sistema que expulsa als marges a milions de persones any rere any, cada vegada de forma més massiva i accelerada. El model capitalista basat en l'explotació, l'espoli i la dominació està col·lapsant i hem de ser capaces entre totes de trobar un model més just, equitatiu, sostenible i garant dels drets humans.

Mentre no aconseguim erradicar les causes que generen el desplaçament forçat i establir un nou model hem de trobar solucions dignes, duradores i basades en els drets humans per a les persones desplaçades forçosament tals com: activar vies segures i legals per a totes les persones en necessitat de protecció, enfortir la política de reassentament, posar fi a les expulsions i devolucions en calent, tancament definitiu dels Centres d'Internament per a Estrangers, posar en marxa mesures de regularització extraordinària, millorar la detecció de necessitats d'asil entre els nens, nenes i joves que arriben sense referents familiars, avançar en el reconeixement del dret d'asil en casos de persecució realitzada per agents no estatals, assegurar la flexibilitat i sostenibilitat del sistema d'acolliment, d'entre d'altres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article