La manca de finançament als projectes socials postpandèmics

La manca de finançament dels governs catalans als programes socials desenvolupats per les entitats del tercer sector, així com la seva inestabilitat pel fet que s'ha de sol·licitar anualment a través d'una subvenció, que te la poden concedir o no, no dóna cap garantia de continuïtat encara que el programa porti 30 o 40 anys desenvolupant-se.

Quan un programa és de continuïtat i s'ha demostrat a bastament la seva necessitat i eficàcia, ha de tenir garantit un finançament públic, estable i digne. En cap cas podem passar per alt que les entitats socials desenvolupem programes que són un servei públic, que estan supervisats i controlats per l'administració i degudament auditats. Per aquest motiu, no estem fent un favor a la ciutadania, sinó que estem garantint aquest servei públic, que ha de ser de qualitat, amb tota la transparència del món i que ha de permetre el compromís cívic de la ciutadania a través del voluntariat.

Ha quedat demostrat durant aquesta pandèmia, que les entitats socials hem estat a primera línia d'intervenció, fent una tasca discreta però espectacular, i que hem estat capaces d'evitar un desastre encara major que el que estem patint. Així ha estat reconegut per part de les mateixes administracions públiques i se'ns ha felicitat per tota la tasca desenvolupada. Però sembla que aquest reconeixement queda només en paraules i no es tradueix en una millora del finançament per la sostenibilitat d'aquests programes tan imprescindibles.

De fet, moltes entitats socials hem perdut el finançament de programes que desenvolupàvem des de fa molts anys, precisament en un moment on les persones més vulnerables de la nostra societat, a qui van adreçats aquests programes, són les que estan patint de forma tan agreujada aquesta crisi econòmica i social. Així ho demostren les dades més recents sobre l'increment del nombre de catalans i catalanes que estan en risc de pobresa i exclusió.

Des d'aquestes línies demanem al nostre govern i a les nostres administracions públiques una aposta decidida, clara i traduïda en pressupostos, a favor dels programes d'atenció social a les persones més vulnerables, així com a les entitats que desenvolupen aquests programes, perquè siguem capaços de construir un país sòlid i cohesionat, on cada persona pugui tenir un lloc i viure (no només malviure) amb tranquil·litat i dignitat.