Joves migrats amb drets i deures, també a l’estiu

Ja estem a ple estiu, la majoria de nosaltres de vacances gaudint d'un merescut descans. Aquesta recàrrega de piles pot ser una retrobada amb nosaltres mateixos i els que més estimem. Ens ajuda a fer balanç, a identificar el nostre nord. És el temps de l'estiu que ens bressola en una mena de tèbia cadència, en la que sembla que, per primera vegada en molts mesos, el ritme el marquem nosaltres.

Hem iniciat les vacances amb el ressò de l'informe d'Unicef Canarias Niños y niñas migrantes en una de las rutas más peligrosas del mundo, en què se’ns recorda que més de la meitat de les persones refugiades al món tenen menys de 18 anys. Hi ha uns 33 milions d'infants que han creuat fronteres cercant seguretat, oportunitats, i molts d'ells ho fan sols. Al sud d'Europa, una nota distintiva de les crisis humanitàries és la creixent presència d'infants.

Segons les dades que publica mensualment la DGAIA, aquest mes de juny el total d'infants i adolescents en mesura protectora a Catalunya és de 7.606. D'aquest total, un 57,5% són nois i un 42,4% són noies, i la majoria es troben a la franja dels 15 als 17 anys. D'aquests infants i adolescents, un 64,7% són espanyols i un 35,3%, estrangers.

Pararem atenció en el 35,3% d'estrangers: un 17,6% tenen referents familiars i un 17,8% —més de la meitat— no en tenen. Aquest mes de juny n'han arribat 82, amb un acumulat el 2021 de 416 sense referents. Del total, un 61,1% tenen 17 anys, i la immensa majoria (96%) són nois. Val a dir que aquestes dades encara no reflecteixen adolescents no binaris; confiem que en un futur ho faran, tal com estem començant a fer les entitats del tercer sector.

El fenomen estructural de la migració d'infants i adolescents ens situa en un doble repte indiscutible: l'acollida i la inclusió. I sí, és indiscutible que mentre vivim en un món profundament desigual, és la nostra responsabilitat afavorir que qui ha tingut la dissort de néixer als països més pobres, trobi aixopluc aquí.

L'acollida a la frontera sud espanyola, lluny de millorar, repeteix errors anteriors i no és capaç de garantir els drets de les persones migrades. En territoris com Ceuta, fruit de les lluites diplomàtiques, es fan servir les persones com a armes llancívoles amb les quals forçar posicions polítiques, acords, fons pendents i altres pactes que queden lluny de l'enteniment de qui tenim davant. Històries reals de gana, por, abús, explotació i misèria que arriben a les portes dels nostres ulls i de les nostres consciències. A les Canàries la situació es repeteix i demostra, un cop més, la incapacitat pública de donar resposta ràpida a la crisi. Es mantenen proves de determinació de l'edat obsoletes que condicionen el futur immediat d'aquests joves.

A casa nostra tenim l'esperança que no repetirem errors d'anys passats i que aconseguirem generar pisos d'acollida petits, implicats en la comunitat, oberts, que facilitin la inclusió d'aquests joves. No podem badar en l'exigència de la modificació del reglament de la Llei d'Estrangeria, cal mantenir una incidència política clara i ferma.

El repte de la inclusió passa per l'accés dels joves a mitjans de subsistència, bàsicament habitatge i feina. En el treball directe amb ells i elles necessitem incorporar la visió dels itineraris com el disseny conjunt d'un full de ruta en què la persona decideix, pren protagonisme i és conscient dels seus drets i deures. L'error és part del procés de creixement. Hem de poder integrar que els avenços i aturades formen part del camí a recórrer. La mentoria social ha demostrat grans beneficis per afavorir la creació d'una xarxa d'acollida.

La corresponsabilitat és maduresa; la proactivitat és necessària en un context protector, en el qual ens hem d'enfocar des del primer minut a la recuperació personal i l'emancipació.

Som molt conscients que demanem, precisament als joves amb més risc, una major responsabilitat que a qualsevol altre jove amb oportunitats i suport. Així que ens hem d'implicar totes i tots en la inclusió i en l'acompanyament perquè aquests joves esdevinguin realment ciutadans de ple dret. Tenen molt a dir i donar.

Les entitats d'ECAS i del conjunt de l'Aliança formada amb Fedaia i FEPA ens comprometem a identificar les necessitats i les possibles respostes a les persones joves migrades no acompanyades, fent èmfasi en l'accés a l'habitatge, el benestar emocional i la salut mental, la formació i inserció laboral i el suport jurídic. És molt important incloure la perspectiva de gènere i les noves masculinitats en l'abordatge d'aquesta realitat.

Una de les nostres prioritats és combatre els discursos d'odi que dinamiten la inclusió d'aquest col·lectiu específic, explicant els itineraris d'èxit d'aquests joves, garantint un model integral d'atenció a persones joves extutelades, incrementant el nombre i la diversitat de recursos i atenent les seves necessitats específiques.

Per assolir aquests reptes cal generar aliances a nivell estatal i amb altres països per abordar el fenomen de manera més efectiva. Tenim molta feina per fer en l'assoliment de la inclusió dels joves que migren sols, treballant perquè es facin efectius els seus drets i fent visible el compliment dels seus deures com a ciutadans.

Tornarem amb energies renovades per fer el relleu a les persones que mantenen actius els serveis mentre nosaltres descansem. Vagi per ells i elles el nostre reconeixement. L'acció social no fa vacances.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisco Cárdenas Barcelona
2.
És incongruent mantenir un sistema de protecció que s'acaba, en la pràctica, als 18 anys siguin joves migrants o no, encara que per a moltes famílies que han vist com els retiraven els seus fills aquest sigui el moment de recuperar el contacte amb ells. El mal ja està fet, encara que com ja són oficialment majors d'edat l'Administració (i totes les fundacions i entitats que treballen per a ella) ja no tingui cap responsabilitat.
Vostè diu que l'error és part del procés de creixement. Però mantenir un error anys i anys no ho és. És immaduresa, prepotència, egoisme o supèrbia. I encara que el sistema de protecció necessita reformes urgents, no només cosmètiques o de propaganda, que ningú sembla voler abordar, també és cert que darrere hi ha persones, que amb el seu dia a dia omplen el sistema d'intransigència, menyspreu, falta d'empatia. No necessitem boniques paraules com les d'aquest article i sí gestos, actituds diferents i deixar d'estar instal·lats en l'autocomplaença.
Si volen saber una mica més a què em refereixo poden entrar en www.eslamevafilla.cat
És només un dels centenars d'exemples que podria posar.
Francisco Cárdenas
[email protected]
Tlf 661495212
  • 3
  • 0
Araceli Lázaro Aparicio Barcelona
1.
Tens raó Loli
L'acció social no fa vacances. I estaria bé aprofitar un cert descans i ritme per aprofundir en la nostra doble moral a l'hora de allargar la joventut i responsbilitat fins quasi els 30 anys "dels nostres" i exigir-les als joves migrant allò que sabem impossible.
També estaria bé rellegir i interioritzar ( ja que som tant institucionals) al menys les dos Observacions Generals del Comitè dels Drets de l'Infant de l'ONU específiques
Observación General No.6 Trato de los niños, niñas y adolescentes no acompañados y separados de su familia fuera de su país de origen.
Observación general conjunta núm. 4 (2017) del Comité de Protección de los Derechos de Todos los Trabajadores Migratorios y de sus Familiares y núm. 23 (2017) del Comité de los Derechos del Niño sobre las obligaciones de los Estados relativas a los derechos humanos de los niños en el contexto de la migración internacional en los países de origen, tránsito, destino y retorno.
A veure si començem setembre amb noves mirades.
Gràcies per la reflexió.
  • 0
  • 1

Comenta aquest article