Sobrequalificació forçada

Recentment, conversant amb un conegut sobre el mercat laboral actual, ell em comentava un cas proper d'una persona que coneixia i que havia estudiat el grau de psicologia. Un cop finalitzada aquesta formació va decidir fer un postgrau en psicopatologia i posteriorment un altre en atenció a dones que havien patit violència de gènere. Fruit d'aquesta formació va aconseguir dues feines a jornada parcial, i a l'hora va decidir cursar el màster de Psicologia General Sanitària, sense el qual, actualment no es pot realitzar intervenció clínica psicològica. El meu conegut finalitzava el relat dient: “Si almenys tanta formació l'hagués servit per trobar una feina ben remunerada... però hi ha persones sense estudis que guanyen més”.

La inversió actual en formació postuniversitària està fora de l'abast de moltes famílies, però tot i això, moltes persones es veuen forçades a cursar màsters i postgraus a causa de la demanda actual del mercat laboral, en el qual, pràcticament per a cada feina en la qual s'exigeix un títol universitari, a més a més, es demanen diverses formacions de postgrau específiques. Per desgràcia, aquesta sobrequalificació no és una opció si es vol accedir a una feina al mercat de treball.

El sistema universitari actual, en connivència amb les empreses i entitats, fomenten el negoci de l'especialització a través de màsters i postgraus, que la majoria de vegades no són més que una repetició de diverses assignatures universitàries cursades al grau a preus prohibitius. A més, en la majoria de vegades, aquesta formació ‘extra’ no repercuteix en trobar una feina millor remunerada ni amb millors condicions laborals.

La clau de la formació universitària no hauria d'estar en l'especialització a través de formacions postuniversitàries, sinó en la millora dels continguts a impartir en els cicles i graus, incidint en el vessant pràctic i facilitant eines als futurs professionals per poder desenvolupar una professió amb autonomia i seguretat. De res serveix que una jove o un jove cursi un postgrau o un màster quan finalitza la carrera quan moltes vegades no té clar en quin àmbit es vol especialitzar i de res serveixen els màsters i postgraus actuals als professionals amb una ampla trajectòria si només s'imparteix teoria rere teoria i sense aportar informació d'utilitat pràctica.

Per altra banda, les empreses i el seu personal de selecció també haurien de tenir en compte que el fet de demanar excessius requisits acadèmics pot deixar fora de la tria a personal amb competències transversals molt adequades, les quals podrien arribar a ser grans professionals si s'inverteix temps i dedicació en la formació interna. L'equip professional que millor funciona no és aquell que té més títols i formacions, sinó el que ha estat format a l'empresa, coneix les seves fortaleses i mancances i les gestiona per aconseguir els millors resultats.