Quina relació hi ha entre el dinar de la universitat i les vulneracions de drets humans i ambientals al Brasil i l’Equador?

Cada cop hi ha més consciència entre les consumidores sobre la relació entre el consum individual de certs productes i els seus impactes socials i mediambientals associats. De la mateixa manera, les administracions comencen a incorporar criteris de compra pública responsable en les licitacions. Tanmateix, en el món actual, les cadenes de subministrament s'han tornat tan llargues i complexes, que s'ha perdut capacitat de traçabilitat de productes tan quotidians com el plàtan de l'esmorzar.

En un esforç per posar llum sobre què hi ha darrere d'aquestes llargues cadenes de subministrament, OPCIONS i SETEM Catalunya han realitzat un estudi sobre la gestió de menjadors a les universitats públiques de Barcelona. En concret s'han seleccionat 4 expedients de la UPF, la UPC, la UB i la UAB, i tres productes altament consumits: el plàtan de l'Equador, el sucre del Brasil i la tonyina de l'Equador (originalment del Pacífic però transformada i enllaunada a Sud Amèrica). L'objectiu de la recerca ha estat analitzar els impactes econòmics, socials i ambientals associats a la contractació pública de serveis de menjador i al consum de productes alimentaris.

La metodologia aplicada ha estat la norma ISO-26000, referent internacional de responsabilitat social, que s'utilitza per analitzar organitzacions i que valora aspectes sobre governança, drets humans, medi ambient, condicions laborals, relació amb altres organitzacions (proveïdores, productores, etc.) i qüestions que afecten consumidores i al desenvolupament de la comunitat. L'estudi, doncs, elabora una anàlisi d'aquestes matèries fonamentals sobre la gestió dels menjadors a les quatre universitats i sobre els principals països d'importació a l'estat espanyol dels tres productes mencionats.

En el cas de la compra i contractació pública es pot confirmar la manca de seguiment dels aspectes ambientals, socials i de bon govern introduïts en els contractes, encara que això és un tret característic de la compra i contractació pública tant en l'àmbit espanyol com europeu. Els resultats de la recerca també mostren com malgrat l'existència de polítiques de sostenibilitat en l'àmbit universitari, encara hi ha aspectes millorables com l'exigència a les empreses de plans de minimització de residus i de malbaratament alimentari. També podrien haver-hi millores relacionades amb les condicions laborals de les persones treballadores.

Quant a l'anàlisi del sucre, la tonyina i el plàtan, en tots tres trobem un mercat dominat per grans multinacionals que competeixen en preus i acaben posant molta pressió a les empreses proveïdores i a les persones productores. Als països en què s'ha fet l'anàlisi, trobem alts percentatges de violència, violència masclista, bretxes salarials grans, salaris per sota dels salaris mínims respectius de cada país, quotes baixes de sindicalització, exposició a productes tòxics perjudicials per a la salut i conflictes d'acaparament de terres en el cas del sucre i el plàtan. En el cas de la tonyina en concret també trobem casos d'esclavatge, jornades laborals excessives, amuntegament i insalubritat a l'espai de treball, així com un alt impacte mediambiental causat per la sobrepesca realitzada amb mètodes il·legals, migracions forçades per l'arrasament del fons marí i la incapacitat de continuar pescant en la mateixa zona.

De l'estudi s'extreu que la compra pública responsable té una força tractora important i és essencial per arribar a canviar els models de consum i producció sostenibles a escala mundial; però ha d'anar acompanyada d'altres processos com: modificacions en els acords internacionals, establir els sistemes de diligència deguda, generació de xarxes de pressió a escala internacional, etc. Altres aspectes serien la importància de tenir un sistema de certificacions nacionals i internacionals que permetin a les persones consumidores practicar el consum conscient d'una manera clara i la validesa dels quals estigués comprovada. De fet, una major transparència i informació és clau tant en els processos de compra i contractació com en la traçabilitat dels productes a consumir. L'estudi ha estat finançat per l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de realitzar una política alimentària alineada amb l'assoliment dels ODS quant a prevenció, reducció, reciclatge i reutilització de residus.