L’assetjament escolar no és una broma entre iguals

Pocs dies abans de l'inici de curs els nervis tornen a flor de pell. Les emocions són diverses. Hi ha qui sentirà alegria per retrobar vells amics, tristesa per deixar enrere l'estiu, la il·lusió per estrenar motxilla, incertesa davant el canvi d'escola, neguit per saber quins professors tindran aquest curs... però també hi haurà por a retornar i ser de nou l'ase dels cops.

Les entitats que treballen per la prevenció de l'assetjament escolar estableixen que, aproximadament, 1 de 4 infants pateix assetjament escolar. És a dir que 1 de cada 4 infants, probablement està sentint por, angoixa, tristesa i inseguretat davant l'inici del nou curs. 1 de cada 4.

Si heu tingut l'oportunitat de parlar o escoltar el relat d'algun jove, o potser d'un adult, que va patir assetjament escolar quan anava a l'escola, probablement haureu entès que jugar a passar-se la motxilla d'un company de classe no és un joc, que fer comentaris burletes del físic d'un company no són bromes i que hi ha situacions que es produeixen a l'escola que "etiquetem" com a coses de nens que poden ser l'inici d'una situació d'assetjament escolar que tingui conseqüències en el benestar emocional actual i adult de la persona que el pateix, però també de la persona que l'exerceix.

Quan observem aquest tipus de situacions entre iguals: burles, rebuig, aïllament... i no les atenem quan les veiem o l'infant ens demana ajuda, estem enviant un missatge molt clar a tots els protagonistes: riure's dels altres, rebutjar-los, aïllar-los, prendre'ls l'esmorzar, o trencar l'estoig són coses d'infants que, tot i que no està bé que es facin, és normal que produeixin. I així, traient-li ferro estem facilitant que les situacions es vagin agreujant per a 1 de cada 4 infants.

Perquè quan la situació es desborda, ja no la podem veure. Perquè quan l'assetjament s'instal·la s'exerceix de manera que ja no sigui ni visible ni detectable per als adults. I la persona que el pateix ja ha perdut la capacitat per demanar ajuda. Quan la situació ja sigui greu, quan arribin les agressions físiques i verbals, quan s'estengui per les xarxes socials en forma de ciberassetjament ja tindrem un infant emocionalment ferit, desconfiat, amb molt poca autoestima i amb sentiment de culpa. No, no és cosa de nens que 1 de cada 4 infants se senti malament dins l'escola. No és una broma ni un joc d'infants. És una situació de desigualtat, vulnerabilitat que els adults hem d'atendre i abordar de cara.

No podem oblidar que a l'altra banda del mirall, davant l'infant que pateix assetjament escolar hi ha un altre infant que l'està exercint. Un infant que se sent tan malament amb si mateix, que sent tant dolor a la seva vida, que l'única manera que ha trobat per expressar la seva ràbia és en forma d'agressió cap als altres. I aquest infant està creixent amb la violència com a una única eina per gestionar la seva ràbia, la seva tristesa i el seu malestar.

Durant més de deu anys he acompanyat adolescents, joves i adults amb Trastorns de la Conducta Alimentaria en les fases finals del tractament, en el procés de transició a la vida autònoma i en la definició d'un itinerari formatiu i laboral. Més d'un 80% de les persones que he conegut van verbalitzar haver patit assetjament escolar: en forma de burla cap al seu físic, aïllament, rebuig, agressions verbals i en alguns casos físiques. L'assetjament va ser anterior al Trastorn de la Conducta Alimentaria.

No podem afirmar que l'assetjament sigui la causa que hi hagi adolescents i joves que desenvolupin anorèxia o bulímia. De la mateixa manera tampoc podem afirmar que els infants que exerceixen assetjament escolar desenvolupin trastorns de la conducta.

El que sí que podem afirmar és que els adolescents i joves que han patit assetjament escolar o l'han exercit i no han rebut el suport ni l'ajuda necessaris per denunciar i abordar la situació poden desenvolupar problemàtiques de salut mental que els acompanyin fins a l'edat adulta. Els Trastorns de la Conducta Alimentaria, els trastorns emocionals, la depressió, l'ansietat, ideació autolítica, les relacions de dependència emocional poden instal·lar-se a la vida adulta de les persones que patit assetjament escolar. I els trastorns de la conducta, l'agressivitat física i verbal i les conductes abusives poden acompanyar fins a l'edat adulta als adolescents que exerceixen l'assetjament escolar. Quan l'assetjament ja s'ha produït cal que totes les persones implicades rebin el suport necessari per guarir les ferides relacionals i no arrossegar-les fins a l'edat adulta.

L'assetjament escolar requereix la conscienciació i implicació de tota la comunitat educativa: docents, famílies i alumnes des del minut zero, des de l'inici de curs, des de l'inici de l'escolarització i molt abans es produeixi. El treball a l'aula de l'expressió emocional, del respecte cap a un mateix i cap als altres, de l'empatia, la cohesió de grup, l'autoconeixement, l'autoestima, la comunicació, en sentit crític i el sentiment de pertinença són els fonaments perquè els infants creixin amb salut emocional i no necessitin fer mal als altres per sentir-se millor.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article