La precarietat no és ‘cool’


És possible que coneixeu algú que ha treballat durant les vacances. Doncs heu de saber que hi ha qui anomena aquesta pràctica com a jobvacation. Seria la suma de treball i vacances en anglès. Es tracta d'un terme que es presenta com una tendència que posa en relleu l'alt compromís del treballador amb l'empresa, però que en realitat, pot amagar noves modalitats d'explotació. És la precarietat cool.
La idea és fer creure que treballar en temps de vacances no és una obligació sinó una elecció, un estil de treball. Aquest desplaçament posa l'èmfasi en la dimensió individual - l'elecció- i dilueix la dimensió social de la qüestió.

Ens ho trobem cada cop amb més freqüència, en diferents àmbits del nostre dia a dia. Potser us sona el coliving que seria compartir vivenda; o el friganisme, que fa referència a aprofitar el menjar dels contenidors; o el trash-cooking que literalment significa cuinar amb escombraries; o potser us identifiqueu amb els sinkies que són els joves que viuen en parella, però sense plans per tenir fills perquè els seus dos ingressos no en fan un i això, els impedeix tenir plans de futur; o amb els treinteenagers que serien persones de trenta anys sense casa, ni feina, ni nòmina legal.

En el camp laboral també trobem molts exemples com l'uberització de la feina on el treballador és tractat com un col·laborador extern, o el jobsharing que fa referència a feines on dues persones ocupen un únic lloc de treball. El salari emocional, el power nap, el coaching,... Són propostes presentades com a tendències. Inclús poden mostrar-se com a models alternatius vinculats amb posicions ètiques com ara el reciclatge, el consum sostenible o una vida desaccelerada.

Cal estar atents perquè, en alguns casos, podem estar assistint al blanqueig d'un problema que té a veure amb la precarietat. Castillo- González apunta que és interessant prendre nota del nou lèxic amb què ho nomenem per entendre aquest comportament. Ens indica que es dona un procés de relexicalització. Es trien o es configuren nous vocables que permeten reinterpretar la situació des d'altres coordenades que mostren una imatge positiva. I fer-ho en nom d'un estil de vida alternatiu. S'hibriden discursos hegemònics amb propostes alternatives i el resultat és una ambivalència discursiva que és capaç de barrejar activisme, ecologisme, empresarialització, rendiment, emprenedoria, canvi...

Es proposen nous termes que remeten a l'experiència personal i que ho desvinculen de la qüestió social. En definitiva, es resignifiquen algunes de les representacions existents de la precarietat que ja no apareixen com un problema social sinó com una tendència, una moda o estil de vida. Com una opció disponible. Una elecció. Però cal estar atent: la precarietat no és cool.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

joan batlle bastardas
Xavier,
Molt encertada la teva anàlisi i passant l'accent a deixar de frivolitzar i normalitzar la precarietat- precarietats. Per què, lamentablement ,són múltiples i cap és justificable i totes tenen un fet causant . Anem a abordar-ho... i això vol dir anar a fons
En resposta a joan batlle bastardas
Xavier Pallejà
2.

Si Joan, la precarietat també és simbòlica.
Les estratègies de blanqueig limiten la nostra capacitat de pensar-hi. I de cambiar-ho.
Cal estar atents!

  • 0
  • 0
joan batlle bastardas Cornellà de Llobregat
1.

Xavier,
Molt encertada la teva anàlisi i passant l'accent a deixar de frivolitzar i normalitzar la precarietat- precarietats. Per què, lamentablement ,són múltiples i cap és justificable i totes tenen un fet causant . Anem a abordar-ho... i això vol dir anar a fons

  • 0
  • 0

Comenta aquest article