Refer el planeta: hi serem a temps?


L'OMS no es cansa d'enviar-nos el missatge que en els últims 50 anys hem transformat tots els ecosistemes del nostre món per tal d'obtenir el menjar, l'aigua, els combustibles, la fusta i altres elements, i també a l'ambició de grans explotadors i això ha comportat una pèrdua molt gran i potser irreversible de la diversitat de la vida a la terra. Ens costa molt creure aquest missatge tan apocalíptic, però a poc a poc ens n'hem de fer càrrec per posar-hi la part que ens pertoca a cadascú i evidentment escollir els governs que treballin en la línia d'aturar i reparar, si és possible, aquest disbarat.

L'agenda mundial 2030 ha fixat uns objectius per intentar restablir l'equilibri dels ecosistemes. Si es recuperen ecosistemes s'ajudarà a frenar els desastres naturals i probablement la propagació de virus que puguin provocar noves pandèmies mundials. Hem de conservar els que encara tenim en bones condicions; diuen que en tenim molts, i que és l'única manera de combatre i revertir el canvi climàtic.

Una altra fita, molt ambiciosa, però no impossible, és que aquesta recuperació i preservació va acompanyada d'una forma més equitativa de repartir la riquesa natural que tenim al món i erradicar la pobresa en la qual viuen molts milions de persones a la terra, la majoria, als continents africà i asiàtic.

La preservació dels ecosistemes es concreta facilitant que els circuits de la natura puguin fer els seus cicles i els sòls siguin més fèrtils amb més disponibilitat de recursos naturals. Tot això comportaria una reserva de gasos d'efecte hivernacle en una proporció adequada per mantenir una temperatura global dintre dels valors naturals per l'acció humana. És un joc d'equilibris difícil però no impossible.

En alguns casos diuen que no és possible reservar o revertir com per exemple zones agrícoles en deltes de rius, extensions agrícoles en antics boscos i altres. La col·laboració de tothom és necessària per aconseguir objectius encara que siguin petits.

La FAO també ens diu que la trajectòria actual de la producció agrícola és insostenible, molts dels mètodes utilitzats degraden la terra, redueixen la diversitat genètica dels cultius i provoquen la desforestació. S'ha de garantir l'alimentació perquè la població mundial creix i hi ha molta gent, massa, que passa gana. Les noves tecnologies sembla que ajuden a l'eficiència en l'ús dels recursos. S’estan fent molts estudis científics per estudiar el cultiu determinat d'aliments en diverses formes i sembla que l'agricultura més intensiva contamina menys, utilitza menys sol i consumeix menys aigua. El tema de l'agricultura és molt complex i potser els científics no s'acaben de posar d'acord. Si és la d'alt rendiment, diuen, s'utilitzaria per satisfer la creixent demanda d'aliments sense destruir el món natural i garantiria la sostenibilitat. Hi ha científics que diuen que l'agricultura ecològica afavoreix la biodiversitat, però no podria abastir l'alimentació mundial. Aquesta modalitat redueix en un tant per cent altíssim l'ús dels pesticides, el de l'energia i els fertilitzants. Es veu que per aconseguir amb agricultura ecològica la mateixa quantitat d'aliments que es produeixen avui en dia s'hi hauria d'ocupar un 25% més de superfície de la qual és ocupada en aquest moment.

Què podem fer en el dia a dia? Més o menys sabem el que hauríem de fer o no fer, però la dinàmica diària no ens ho posa fàcil. De vegades triar opcions apostant per la sostenibilitat és molt difícil o el preu és alt en dificultats de funcionament. L'opció pel transport públic, no sempre és possible i, de vegades és incompatible amb la conciliació familiar-laboral. S'han de millorar molts aspectes.

Podem fer opcions com comprar mobles i altres elements de la casa fets amb material reciclat. Podem intentar evitar envasos amb plàstic excessiu, podem ser més curosos en la classificació de deixalles, comprar roba que pugui estar confeccionada amb matèria reciclada, podem ajudar a reforestar zones que han patit incendis, col·laborar en la neteja de les lleres de rius i inculcar les bones pràctiques als nostres fills i nets per tal que creixin respectant el seu entorn.

Els canvis que cadascú podem anar incorporant poden fer molt, tot és creure-s'ho i com deia El Capità Enciam: “Els petits gestos són poderosos”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article