Un futur en positiu per a les feines bàsiques i essencials


La crisi del coronavirus ha posat de manifest el paper imprescindible de moltes ocupacions bàsiques a l'hora de mantenir l'economia en marxa en les circumstàncies més difícils. En paral·lel al teletreball de les ocupacions més qualificades que ho permeten i del treball de cura del personal del món sanitari, les necessitats bàsiques de la ciutadania han estat ateses durant la pandèmia per transportistes, auxiliars sanitaris, operaris de neteja, personal de supermercats o manipuladors d'aliments. Són feines bàsiques i prestadores de serveis que, durant les primeres onades, la ciutadania va valorar de manera molt positiva, convertint-se en essencials.

Aquestes feines són descrites sempre com a ocupacions elementals, poc qualificades i molt feminitzades. Tanmateix, l'eix de la poca o baixa qualificació ha quedat amb la crisi del coronavirus en un segon pla. Donat el grau de la necessitat pública de la feina essencial que fan, feines com la neteja, la logística de mercaderies, la cura assistencial de persones grans, la seguretat privada, la manipulació d'aliments o l'atenció telefònica s'han valoritzat com a activitats essencials quan abans de la Covid-19 tenien poca rellevància i prestigi social.

Actualment, però, amb les successives onades de la pandèmia, tot i que aquestes activitats han continuat essent bàsiques per fer rutllar en el motor de l'economia, el reconeixement social ha quedat en un segon pla. Sembla que hem assumit com a normal que algunes persones posin en risc la seva salut per donar servei a la població. Però sense ells i elles res no funcionaria.

Tots els informes sobre el futur del món laboral pronostiquen la desaparició o reformulació de molts llocs de treball poc qualificats. El darrer informe de la consultora mundial BDO ens diu que al llarg dels pròxims 20 anys, el 70% de les feines poc qualificades seran automatitzades. En el cas d'Espanya, amb la digitalització del treball, el 52% de l'ocupació actual serà impactada pel risc de desaparèixer (22%) o bé de patir canvis significatius (30%), segons apunta l’OCDE en un informe.

Ara fa 25 anys també es va predir que la irrupció d'Internet destruiria milers de llocs de treball sense que això s'hagi produït. El que han canviat són els patrons de consum i els models de negoci, i aquest canvi ha generat l'aparició de l'economia de plataformes i de la venda en línia, entre d'altres, que han creat ocupació en el sector logístic, de càtering i d'entrega a domicili amb feines bàsiques que no desapareixen. No entrem ara en la qualitat de la contractació d'algunes d'aquestes feines.

El fet que la tecnologia faci desaparèixer alguns llocs de treball i absorbeixi rutines pesades i monòtones no anul·la la possibilitat de treballar en altres perfils que encara ni existeixen. Més aviat al contrari, la robotització assistencial i de feines bàsiques d'atenció al client absorbirà molts llocs de treball i rutines d'aquests perfils ocupacionals, però no prescindirà del treball humà en la prestació de serveis bàsics. La cura de les persones, la neteja, la logística i la provisió d'aliments són i seran necessitats intensives en el treball humà que cal reapreciar com a feines de proximitat, acompanyament i benestar per als altres. La inevitable incorporació de la tecnologia en el mercat laboral implicarà grans millores en el mercat i en la prestació de serveis, però no pot excloure la intervenció única de les persones.

D'aquí la importància en revaloritzar aquestes professions donant-los-hi el paper i el valor que mereixen en la nostra societat: garantir-ne l'encaix en el mercat laboral, dotar-les d'una formació adequada i garantir unes condicions laborals dignes, una estabilitat i un reconeixement com cal.

Actualment, a Barcelona 432.000 persones treballen en ocupacions considerades de baixa qualificació. Un 66.5% d'aquests treballadors i treballadores no compten amb estudis o tenen l'ESO com a màxim nivell educatiu. En el cas de les dones aquest dèficit formatiu afecta el 43,3% i entre els homes, a un 56,6%, segons l’estudi de CCOO Una aproximació a la pobresa en el treball. Són dades massa elevades que limiten les oportunitats d'ocupabilitat, estabilitat i salari digne.

El baix nivell formatiu danya l'autoestima i atrapa les persones en l'atur de llarga durada i en el desànim laboral, fent que sovint acabin renunciant a la recerca activa de feina. Les més vulnerables també ho són per una autoimatge negativa, no veient-se capaces per reaprendre nous hàbits laborals i per creure en un mateix i dificultant la gestió de les emocions. Per sortir d'aquest cercle, la formació és central i els programes d'inserció laboral, una eina prioritària per acompanyar a la persona i afavorir la seva incorporació al mercat de treball. Sortir de l'adversitat també implica saber aprendre a aprendre al llarg de la vida. Entomar i conèixer les exigències del món laboral, dominar la competència digital bàsica, autoconèixer les pròpies competències, activar l'actitud d'aprendre, saber fer entrevistes de feina i saber mantenir-se ocupat, creixent com a persona o com a ciutadà/na en tot moment.

Per treballar en el futur, l'aprendre a aprendre és i serà una exigència per a tothom i tota una prioritat pels col·lectius laborals més vulnerables. Totes les persones ens mereixem poder guanyar-nos la vida. El treball del futur està ple de riscos de caure en la precarietat o en l'atur, però no ens pot anul·lar com a persones vàlides i com a ciutadans de ple dret.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article