Per què s’autolesionen els adolescents? Eines per prevenir l’altra pandèmia: els problemes de salut mental

“Provocar-se dolor físic és una forma d'alliberar emocions que no sabem gestionar, ni podem expressar i ens causen un gran patiment com la ràbia, la tristor o la solitud. És més fàcil controlar el dolor físic que l'emocional”. Són les reflexions d'adolescents que hem recollit des de la Secció d'Hospitalització del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron que ens obliguen a replantejar les estratègies, accions públiques i inversions per cuidar la salut mental dels nostres joves. Una de cada quatre persones pateix un problema de salut mental al llarg de la seva vida i la infantesa i la joventut no són immunes. Per a mostra, les conclusions de l'estudi que el nostre equip va publicar la passada primavera a la revista científica Actas Españolas de Psiquiatría. Es titula ‘Prevalença a tres anys de les conductes autolesives entre els motius de consulta a urgències en població infantil i juvenil’ i alerta que aproximadament una quarta part dels menors atesos a les Urgències Pediàtriques de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, entre els anys 2015 i 2017, tenia com a motiu de la consulta algun tipus de conducta autolesiva.

Vam analitzar 566 episodis clínics vinculats a un problema de salut mental atesos a les urgències pediàtriques. I vam veure que el 20,5% presentava conductes relacionades amb l'autolesió, des de talls superficials o cops autoinfligits a diferents parts del cos, verbalització d'idees de mort, gestos suïcides o intents de suïcidi, la majoria per sobreingesta de fàrmacs.

És sabut que les autolesions entre la població adolescent han crescut molt en els darrers anys. Però en general, cada vegada comença més aviat a les consultes d'urgències per un problema psiquiàtric o psicològic. Així, si l'any 2015 l'edat mitjana dels nois i noies que consultaven a urgències per un problema de salut mental era de 16 anys, el 2017 era ja de 12. Aquesta tendència no es dona només a Catalunya, també s'observa en estudis d'altres països, que reforcen la urgència d'obtenir recursos específics en salut mental per a aquesta franja d'edat, molt vulnerable, perquè pot acabar desenvolupant trastorns psiquiàtrics greus que es poden cronificar i repercutir a la vida adulta.

Tot i que les autolesions acostumen a començar com un mecanisme per regular el dolor emocional, quan s'estructuren poden ser el preludi d'una conducta pròpiament suïcida. S'estima que el risc de suïcidi és més elevat durant els tres anys que segueixen al moment en què s'inicien les conductes autolesives no suïcides. El cas típic que consulta a Urgències és el d'una noia de 14 o 15 anys amb algun tipus de conducta autolesiva, suïcida o no suïcida. Més que un objectiu suïcida planificat, sovint es tracta d'una conseqüència d'un bloqueig emocional. Normalment són conductes impulsives i poc calculades que busquen la desconnexió, l'alleujament immediat d'un malestar emocional. Darrere d'aquest fracàs en l'autogestió del patiment sovint un hi troba trastorns psicopatològics de base que cursen amb baixa autoestima, trastorns de conducta o abús de substàncies, per exemple. Tampoc és estrany referències a vivència d'estressants ambientals com separació dels pares o crisis amb parelles o de traumes com assetjament escolar, violència domèstica o abús sexual.

En general, la rescatabilitat d'aquestes conductes suïcides és elevada, perquè l'actuació té lloc sense tenir en compte que sovint la família és al mateix domicili, fa trucades de comiat o fins i tot hi ha un penediment immediat i demana ajuda. Malgrat les possibilitats de supervivència a aquest tipus de temptativa son elevades, té unes conseqüències negatives a l'entorn, fent que la família es mantingui en situació d'alerta constant i que els seus iguals es distanciïn, per la qual cosa el risc de nou desbordament emocional i intent de suïcidi acaba essent encara més alt.

A l'hora de començar i d'estendre's, juguen un paper important la imitació i les xarxes socials. Sentir-se part d'un grup pot tergiversar la realitat i deixar de percebre les autolesions com una cosa negativa amb el pretext d'aconseguir el reconeixement i l'acceptació dels altres. L'expansió de les conductes autolesives a través de les xarxes va obligar als desenvolupadors de les més conegudes, com Instagram o Twitter, a fer servir filtres que davant l'ús d'etiquetes com #autolesio o #cutting presenta a l'usuari la possibilitat de tenir accés a ajuda. Per tant, segons això, aquestes xarxes reconeixen implícitament que acaben essent un risc per la gent més jove i vulnerable.

La pandèmia, un terrabastall per a la salut mental

Tot i que encara ho estem analitzant, els casos atesos a Urgències Pediàtriques els primers sis mesos de 2021 alerten que la pandèmia ha estat un terrabastall per a la salut mental dels adolescents. De mitjana, ens ha arribat un cas diari d'un menor que s'havia autolesionat. Visibilitzar el problema és un primer pas per fer prevenció. La nova tendència és fugir de l'efecte ‘Werther’, en referència al personatge de la novel·la de Goethe que es treia la vida per amor i que va tenir un efecte crida entre els joves europeus del segle XVIII, quan el romanticisme era trending topic. Quan parlem, hem de procurar l'efecte Papageno, el personatge de ‘La flauta màgica’ de Mozart que descarta el suïcidi després de la visita de tres esperits infantils.

És important que les famílies i els joves estiguin informats, que sàpiguen que hi ha professionals que els poden ajudar. Hem de reestructurar l'assistència, apropar-la als centres educatius, on estan els adolescents i dotar de recursos el sistema. En un estudi publicat el gener de 2020, el Defensor del Pueblo alertava que a l'Estat, la ràtio de psicòlegs a la sanitat pública és de sis per cada 100.000 habitants, tres cops menys que la mitjana europea. És hora de trencar estigmes, de no infravalorar els símptomes, perquè la tristesa és una emoció normal, però autolesionar-se per alleugerar el dolor emocional, no.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article