Reinserció social en temps de Covid

La pandèmia ha tingut impactes específics en diversos àmbits que ens deixen intuir certes conseqüències a mitjà i llarg termini per als col·lectius més vulnerables i exclosos. L'àmbit penitenciari es va veure remogut en pocs dies per la necessitat de donar resposta a les necessitats sanitàries, que va portar a un aïllament social més radical encara per la interrupció de les comunicacions familiars i de l'acompanyament voluntari i professional extern.

Durant els primers mesos de la pandèmia, les institucions penitenciàries van poder-se equipar de material per suportar les mesures de restricció i facilitar la telecomunicació entre interns i el seu entorn. També es va intentar mantenir el treball dels interns amb les entitats externes —no sempre es va aconseguir— i es van adoptar mesures d'excarceració per prevenir riscos i reduir la població empresonada amb l'objectiu d'assegurar l'atenció a la salut.

La majoria dels interns que es van beneficiar d'una progressió a tercer grau per passar el confinament als seus domicilis la van viure positivament, si bé amb certa ambivalència per les mesures restrictives generades per la pandèmia. Alguns interns van viure una progressió de grau desitjada, però no elaborada mentalment. Els permisos representen un factor de temps important per consolidar certs objectius de preparació a la vida a l'exterior i una reinserció precipitada pot provocar inseguretats. El context de crisi sanitària i els impactes emocionals en l'entorn han dificultat la projecció de rols familiars i socials. La situació d'emergència sanitària també va afectar els interns amb problemàtiques de salut mental, limitant l'accés a l'atenció i la freqüència del seguiment.

Amb la desescalada del juny de 2020 alguns interns van tornar a presentar conductes de risc i es van produir regressions de grau. La crisi social i econòmica derivada de la sanitària dificulta encara més una reinserció sociolaboral i la possibilitat de projectar-se en el futur de manera serena per als interns.

Els interns que no van obtenir la progressió de grau i van veure suspesos els seus permisos han patit interrupcions de diferents suports i han vist alterada la dinàmica de la seva reinserció. Els mitjans telemàtics segueixen sent una bona eina per al contacte amb l'exterior, però encara existeixen dificultats per usar-lo de manera continuada amb recursos professionals.

Després d'un any llarg observant els múltiples impactes de la pandèmia, les eines telemàtiques han demostrat com la connexió entre món intern i extern poden donar un suport emocional constructiu. Alguns equips de tractament les han aprofitat per crear noves dinàmiques de reinserció com la iniciació de primers contactes directes amb professionals externs. Les professionals de l'execució penal pensem que cal automatitzar l'ús d'aquests recursos per facilitar el procés de sortida.

Per altra banda, per atendre tota mena de particularitats i perquè la reinserció amb mesures penals alternatives a la presó sigui més efectiva i consolidada a llarg termini, pensem que cal ampliar els dispositius d'acompanyament i reforçar la derivació als recursos de suport social i sanitari per a aquelles persones en situació de major vulnerabilitat.