​​​A què ens referim quan parlem de vulnerabilitat social?

Durant els darrers anys, el concepte de vulnerabilitat social s'ha convertit en una categoria d'ampli ús, popularitzant-se la seva utilització no només en les ciències socials, sinó també en l'àmbit jurídic i econòmic, i en els últims mesos, a conseqüència de la crisi sanitària derivada de la pandèmia, també en l'àmbit de la salut.

Aquesta recent popularització del terme ha portat al fet que en moltes ocasions es faci servir en substitució o com a sinònim de conceptes més contundents com són la pobresa, la marginalitat o l'exclusió social. Davant d'aquesta pràctica, cada cop més estesa, és important que des de les ciències socials, i especialment des del treball social, reivindiquem la utilització correcta i adequada del terme.

La noció de vulnerabilitat es comença a utilitzar com a concepte analític en les ciències ambientals a principis dels anys 70, en l'àmbit de la gestió de desastres naturals, i serveix per fer referència a l'exposició a riscos, perills o dificultats de determinats territoris i comunitats.

És durant els anys noranta quan el concepte es trasllada a les ciències socials, a partir dels estudis realitzats per la Comissió Econòmica per a l'Amèrica Llatina (CEPAL) respecte a les situacions de desigualtat social que eren difícilment explicables únicament des d'un prisma econòmic. Així és com a autors com Pizarro, Kaztman o Busso incorporen el concepte de vulnerabilitat social per a explicar processos lligats a les desigualtats socioeconòmiques, tenint en compte no només els recursos propis o de la comunitat, sinó també els riscos, en un intent d'ampliar els conceptes d'exclusió social, marginalitat i pobresa.

Així doncs, el concepte de vulnerabilitat va més enllà d'una concepció econòmica relacionada amb la pobresa, constituint-se com un terme que fa relació a situacions multidimensionals, dinàmiques i transversals, que afecten no sols l'individu, sinó al seu entorn (família, comunitat) i a la societat on viu (polítiques socials, entorn socioeconòmic, desigualtats socials, etc.).

El fet que l'administració pública demandi informes de vulnerabilitat a les treballadores socials per a demostrar la falta d'ingressos d'una persona o família deixa entreveure l'abast del mal ús que es fa del terme, que sovint queda reduït a la manca de recursos econòmics.

Per tant, quan fem servir aquesta paraula com a sinònim de pobresa, caiem en un doble parany. D'una banda, estem ocultant una realitat (la pobresa econòmica) amb un terme que té un significat molt més difús i que ens genera menys incomoditats com a societat. I per una altra, estem delimitant el significat real del terme 'vulnerabilitat' a l'àmbit estrictament econòmic i, per tant, simplificant realitats polièdriques i transversals.

Des del treball social hem de reivindicar un ús apropiat d'aquest terme, tan popularitzat arran de la pandèmia. El llenguatge mai no és innocent i la seva simplificació o ús eufemístic pot allunyar-nos de realitats complexes que requereixen reflexions profundes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Núria Prat Sant Miquel de Balenyà
1.

Enhorabona per aquest article des del TSCat !
És clarificador, rigurós i posicionat !

  • 0
  • 0

Comenta aquest article