Pla d’educació digital de Catalunya per tothom?

El passat any 2020, que bastant dur va ser, va portar el Pla d'educació de Catalunya, amb el propòsit de ser un pla per aprendre en un món digital. Fins aquí absolutament d'acord, i totalment engrescat a què això pugui ser possible.

El Pla comenta sobre la necessitat de l'assoliment de la competència digital com a un dels pilars bàsics de l'aprenentatge, en tant de ser una de les competències clau de la ciutadania en la societat actual i com a part de l'objectiu fonamental del sistema educatiu que es basa en l'èxit escolar i la integració de l'alumnat en la societat del segle XXI.

D'aquesta manera, podem observar que el Pla segueix un bon camí per afrontar el que la pandèmia de cop ens ha fet veure, que és que les competències digitals d'infants i joves, l’alumnat en general, les famílies que acompanyen a aquests i aquestes alumnes, docents i professionals educatius i centres i espais d'aprenentatge, no estaven suficientment preparats ni formativament ni estructuralment per poder assolir amb èxit aquesta competència clau. Per sort, el primer objectiu del pla refereix a “garantir que l'alumnat, els docents i els centres comptin amb les infraestructures i l'equipament digital necessari per assegurar el correcte desenvolupament de les activitats d'ensenyament i aprenentatge”. I així va ser: al llarg del curs escolar 2020-2021 s'han facilitat en concepte de préstec una quantitat molt important de dispositius informàtics.

Però s'han facilitat a tothom? No. Actualment a Catalunya hi ha prop de 1.000 persones joves que cursen entre tercer i quart d'ESO que estan desenvolupant la seva escolaritat de forma compartida en una Unitat d'Escolarització Compartida (UEC). Les UEC són un servei educatiu que, conjuntament amb l'institut de referència de cada jove, acompanyen de forma integral a la persona per a l'assoliment de les competències bàsiques que els possibilitin l'obtenció del Graduat en ESO, així com el seguiment en els seus itineraris formatius i laborals i la vida en societat. En moltes ocasions, aquestes persones joves que desenvolupen la seva escolaritat a les UEC han passat per situacions complexes en l'àmbit personal i educatiu que els han portat a no poder seguir amb l'escolaritat ordinària.

Doncs justament a la gran majoria de joves que estan a les UEC no els hi ha arribat el dispositiu. No es basa només en que tinguin un ordinador, es basa en que tinguin les mateixes eines que tothom per poder enfrontar-se al que totes les persones joves s'enfrontaran. Per què, d'entrada, ja han de sortir amb desavantatge? Perquè de ben segur que la societat els hi demanarà el mateix que a tothom.

No tornem a caure en els mateixos errors, no classifiquem. Les oportunitats que aquests i aquestes joves han de tenir no poden estar retallades, cal facilitar el camí.

No sé en quin moment s'han quedat fora, o bé perquè el Departament d'Educació no ha pensat en elles o bé els instituts no han recordat que també són alumnes seus, però cal posar solució com més aviat millor.