Artesans i professionals: l’escolta

“A veces, lo que una persona necesita no es una mente brillante que le hable, sinó un corazón paciente que le escuche” (Anònim trobat per Intenet)

“Acompanyar és afegir alguna cosa a la vida dels altres” (Noel Clarasó, escriptor)

“¿Te sientes frío... y perdido en la desesperación? // Intentas encontrar la esperanza // pero el fracaso es todo lo que has conocido // Recuerda toda esa tristesa // y frustración // y déjala ir...” (Iridescent, Linkin Park, 2010)

 

Acompanyar significa estar i sacrificar temps i presència. Acompanyar pot significar sentir l'altre i escoltar-nos a nosaltres amb l'altre. Acompanyar és un procés, un camí entre dos subjectes vitals. A vegades, aquest acompanyament és professional, en altres personals, familiars i amorosos. Tots tenen en comú l'essència de ser un procés vital i cap als diferents significats i definicions que té la vida.

L'acompanyament no és un procés forçat, no pot ser-ho, ja que si fos així, parlaríem d'estar amb l'altre, sense res més, sense sentir o empatitzar amb ell i amb les seves emocions. No es produiria cap aprenentatge entre els dos subjectes vitals i el forçat acompanyament es convertiria en un espai de relació compartit que s'acabaria, en finalitzar l'horari laboral o, simplement, apagant les llums de l'habitació a la nit.

Acompanyar és un procés lliure entre dues persones. Sentir-se acompanyat és la voluntat de voler sentir a l'altre, d'escoltar-ho i de no jutjar les seves decisions o accions. Acompanyar és comprendre's i comprendre, assumir i reelaborar conjuntament allò que ens succeeix en el procés, allò que ens va passar i allò a on volem arribar, si ho veiem clar. Acompanyar és la voluntat de creure en l'altre i en les seves potencialitats, de forma incondicional.

I quan no volen sentir-se acompanyats, què podem fer? Quan ho intentem, contínuament i insistentment, i no hi ha possibilitat ni voluntat de deixar-se cuidar o de sentir la força de l'acompanyament o la calidesa de la mirada de l'altre? Què podem fer quan la cuirassa i la por és superior a l'ànima i a l'essència de la persona?

Primer, si cal fer una llista, hauríem de tenir paciència i no llançar la tovallola o esperar que soni la campana per descansar. La paciència és una eina important en tots els processos vitals, ja siguin professionals (una feina estable, millors sous...) o personals (”construir una família”, estar presents amb els teus...). La paciència ens permet conèixer altres conceptes claus en l'acompanyament a persones i a nosaltres mateixos com la constància, la perseverança o el respecte.

Segon, si continuem amb les llistes, observar, mirar i atendre, evitant l'actuació immediata o la insistència perquè ens vegi a nosaltres. Ells ja ens veuen, i massa que ens veuen, i, en aquest segon punt, hem de ser nosaltres que els veiem a ells. Hem de ser capaços de veure la seva essència i no les etiquetes, marques o motxilles que portin. Hem d'observar i redescobrir l'essència de la persona que ens trobem davant. Aconseguir mirar-la i que ens miri als ulls.

Tercer, reconèixer la seva subjectivitat com a persona i veure'l com un ésser únic i diferent de la resta de persones amb qui poden conviure. Veure i reconèixer les seves potencialitats i les seves vulnerabilitats, per poder assumir i encetar una reelaboració de les seves creences instal·lades i redefinir-les. Tornar a veure i sentir-se vist com a persona i no com un més, ja sigui un historial mèdic en un hospital o un semestral en un centre residencial d’acció educativa (CRAE) o la posició en una llista escolar.

Quart, escoltar, activament o passiva, però parar l'orella i sentir allò que ens expliquen, oralment o sense cap paraula. Escoltar el seu malestar, sentir les seves alegries i les seves marques, reconeixent les seves ferides i la seva vulnerabilitat. Escoltar i que es puguin sentir escoltats, no jutjats, simplement, reconeguts en el seu moment i decisió vital. Escoltar és reconèixer a l'altre, donar-li suport i presència. I també dona la possibilitat de poder reconèixer, veure i escoltar a l'altre, a aquell que ens acompanya, que ens veu i hem vist i que, justament, en aquest moment d'intercanvi el veiem i li donem sentit i vida.

Els professionals i artesans de l'acompanyament que són totes aquelles persones que es dediquen a acompanyar i a la cura de les persones, coneixen la importància d'aquest petit llistat, d'aquesta petita eina de recursos que poden desembocar en altres i que tenen a veure en el procés de creixement, reconeixement i empoderament de les persones. Allò que pot evitar que aquest fet, es pugui portar a terme, són les imposicions humanes i culturals que ens envolten: les etiquetes, la competitivitat la burocràcia i el temps... Sort dels i les companyes professionals i artesans que ens envolten en aquesta tasca que tendeixen a oblidar-se o ignorar aquests ítems i veuen a les persones que acompanyen i atenen als seus serveis, fins i tot, més enllà del seu temps laboral, barrejant-se, en certs moments, la seva vida fora de la feina i més personal amb allò viscut a la feina.

I llavors, ens podríem preguntar que en professions on l'administració no té cura dels seus artesans i professionals, quan existeixen direccions d'institucions que valoren els resultats per sobre dels seus professionals i artesans, qui escolta a aquests professionals i artesans de l'acompanyament i la cura a les persones? Possiblement, i no és cap certesa, els companys i les companyes amb qui comparteixen la vida i el significat de viure que, a vegades amb una mirada llunyana de la seva professió o més propera, escolten, donen suport, recolzen i acompanyen els instants viscuts i situacions professionals que han emocionat o han pogut fer mal i que no han estat possible despenjar de la pell i de l'ànima dels professionals i artesans de la cura i de l'acompanyament a les persones i que han entrat, durant un temps determinat i marcat en la seva convivència diària. Un temps, a vegades, pactat per poder sostenir la resta de vida que ens queda per viure i per aprendre, allunyada del nostre dia a dia professional i emocional.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article