Ens esperàvem una altra cosa

En temps de pandèmia, des de les entitats socials ens vam afanyar a donar una resposta immediata i eficaç perquè les persones més vulnerables no es quedessin desateses i havent d'afrontar situacions complexes per la manca de recursos econòmics i per la solitud que ens superaven a tots els ciutadans. Ens vèiem desbordats, amb impotència, però superàvem les barreres i, fins i tot, ens van multar a moltes persones voluntàries per a seguir desenvolupant la nostra tasca d'acompanyament presencial a les persones que més pateixen i a les que no podíem abandonar.

En diverses reunions mantingudes amb el Govern de la Generalitat, en aquell moment encapçalat pel President Torra, vam afrontar les dificultats i vam aconseguir que el voluntariat social fos reconegut com a "personal essencial", de manera que vam poder realitzar la nostra tasca amb una mica més de tranquil·litat.

També en aquell moment en què la primera onada de crisi sanitària s'anava superant, vam plantejar al Govern la urgència d'un pla de rescat social, perquè la crisi que ens venia a sobre no era només sanitària sinó també econòmica i social, com així s'ha demostrat. Se'ns van donar bones paraules i se'ns va dir que es comptaria amb nosaltres, amb les entitats socials que ens trobem en primera línia d'acció i que, per tant, coneixem les dificultats, els problemes i el patiment d'una bona part de la ciutadania més vulnerable.

Ara ja ha passat un any i mig de l'inici de la pandèmia. Ja hem passat 5 onades i sembla que a la ciutadania ja no l'importa massa que el virus segueixi entre nosaltres. Una bona part de la població més propera a nosaltres ja està vacunada. I, fins i tot, sembla que les autoritats que dirigeixen el nostre país i els nostres municipis, ja s'han oblidat que la crisi social perdura en el temps i durarà anys. Com deia aquell... "les paraules se les endú el vent...". Les promeses no s'han concretat. Fins i tot, hi ha projectes de primera necessitat adreçats a les persones més febles, que s'han hagut de suprimir o minimitzar per manca de finançament. Una vegada més, les persones més vulnerables i amb menys capacitats i recursos personals, són les que han sortit més malparades.
Realment, ens esperàvem una altra cosa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article