Salut mental en temps de postpandèmia


Fins el 2021, la gran majoria de persones que participaven en el servei psicològic de la Fundació Comtal ho feien a proposta de l’equip socioeducatiu, després d’insistir bastant i fer pedagogia perquè l’estigma d’anar al loquero estava molt més present. Ara el compromís amb la teràpia és més alt. Les famílies participen amb més consciència, saben que necessiten afrontar els seus pensaments, conductes o relacions pertorbadores, per millorar el seu benestar emocional.

Les persones s’atreveixen més perquè d’alguna manera la pandèmia ha ajudat a entendre que cuidar la salut mental és important. Que tothom en tenim i tothom la podem perdre. Que si tenim símptomes els hem d’atendre.

És com si la pandèmia hagués mogut el focus de llum i el posés en allò que ja no anava bé en les famílies, però que s’anava sostenint amb equilibris precaris. La llum ha estat radical, ha fet sortir les pors més intenses pel futur, per exemple d’aquelles famílies que viuen amuntegades en una sola habitació o de les mares soles criant els seus fills. Ens ho podem imaginar, les circumstàncies socials i de suports tan precàries han fet emergir amb força les ansietats, fòbies, depressions o altres trastorns de la salut mental. La incertesa i la falta de llibertat perllongada ha transitat per la por, la ràbia, la frustració i el desànim.

La situació amb adolescents i joves és preocupant, les conseqüències de la pandèmia els ha agafat en una edat clau en el desenvolupament personal, social, formatiu i laboral, per això també oferim acompanyament a les persones que estan en procés d’emancipació, tot i que sovint no és tan fàcil que es deixin ajudar abans que la conducta preocupant sigui evident (autolesió, trastorn de conducta alimentària o atacs d’ansietat). La mirada i vincle de les educadores amb les famílies i les seves filles i fills és clau per detectar quan les coses no van bé en aquesta franja de població.

Des de la Fundació Comtal oferim un servei de suport psicològic en xarxa i en coordinació amb els serveis educatius, socials i sanitaris. Potser allò més difícil és coordinar-se amb el món sanitari, que potser pel col·lapse que té, li costa apropar-se a la comunitat. És evident, que sense una visió comunitària de la salut mental, estem donant una imatge fosca i medicalitzada de la salut mental a la qual costa accedir, però que també molta gent rebutja.

Els serveis a prop de la comunitat ajuden a humanitzar i fer més propera la cura de la salut mental. Això hauria de ser una lliçó que també hauríem de treure d’aquesta pandèmia, de la que continuen aflorant seqüeles emocionals.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article