Transfòbia i invisibilització de les dones trans en el mercat laboral

El 2021 ha estat un any important en la lluita pels drets de les persones trans. A finals de juny, durant les reivindicacions de la setmana de l'Orgull LGTBI, el Govern espanyol va aprovar l'avantprojecte de la denominada Llei Trans, Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI, al qual encara li queda un dens procés de debat parlamentari abans de la seva aprovació definitiva.

El Govern qualifica aquesta llei com a un clar èxit del feminisme que obre la porta a l'autodeterminació de gènere sense la necessitat d'informes mèdics i agressius processos d'hormonació. Des dels diferents col·lectius i associacions trans, aquesta llei es queda molt lluny encara de reconèixer els drets de les persones trans a la despatologització de la seva identitat de gènere i d'aconseguir el que suposaria un avanç real en la superació del binarisme normatiu imperant tant en l'àmbit jurídic, psiquiàtric i social.

El debat està sobre la taula, però més enllà de les qüestions jurídiques i posicionaments del moviment feminista, haurem d'acceptar que canviar la legislació no farà desaparèixer la transfòbia existent en els carrers de qualsevol poble, a les institucions i molt menys a les empreses.

La discriminació laboral del Col·lectiu Trans continua sent una prioritat que cal afrontar de manera integral i amb polítiques actives per afavorir la inserció laboral, molt especialment de les dones trans, doblement discriminades, i garantir la seva permanència en el lloc de treball en igualtat de condicions.

Un dels principals problemes en els programes d'ocupació és la invisibilització de les dones trans i la manca de coneixements dels professionals per adaptar-los a les especificitats reals d'aquest col·lectiu i les múltiples barreres a què han de fer front en el mercat de treball. D'altra banda, les empreses, i molt especialment els departaments de selecció de personal, no estan preparades per assumir la complexitat que pot suposar la incorporació en la plantilla d'una persona trans. Com a conseqüència directa, l'atur entre el col·lectiu de persones trans és del 80% aproximadament, una exclusió amb un clar component transfòbic que aboca moltes vegades a les persones trans a recórrer al treball sexual com una estratègia econòmica dins d'una societat capitalista

Aquest mes, es celebra l'Octubre Trans i des de la Fundació SURT participem a diferents esdeveniments com la jornada TransLaboral, organitzada per Ca l'Enredus i Actuavallés amb el suport de l'Ajuntament de Sabadell i el Departament igualtat i feminismes de la Generalitat de Catalunya, on es posa de manifest aquesta realitat i es comparteixen experiències de treball envers la discriminació i l'estigma del col·lectiu Trans. El nostre compromís com a entitat feminista és vetllar per l'empoderament de les dones cis i trans amb una mirada transversal de gènere que sigui inclusiva i garanteixi la igualtat d'oportunitats.

Des de Fundació SURT, prioritzem el treball per la millora d'accés i permanència en el mercat de treball formal de les dones trans, peça clau dels seus processos d'empoderament. El DIMO -Dispositiu de Millora d'Ocupació- és un dels programes que la Fundació SURT va engegar per atendre a dones treballadores sexuals i dones Trans que enfronten un procés d'empoderament personal, identificació i desenvolupament competencial i de capacitació tècnica per millorar la seva ocupabilitat. De manera transversal, s'ha impulsat el projecte "TransVisibles. Innovació metodològica per a l'orientació professional i l'empoderament econòmic de les dones trans" (www.transvisible.org). Aquest projecte, coordinat per l'àmbit de recerca de Fundació SURT i finançat per la Unió Europea, és un clar exemple de com fomentar l'adaptació dels serveis i programes de formació i orientació laboral a les necessitats de les dones trans, a través de la creació i difusió de materials metodològics innovadors.

Transvisibles contribueix a la feina de sensibilització dels i de les professionals en l'àmbit de la formació, l'orientació laboral i la selecció de personal i a la promoció del disseny de programes d'acompanyament individualitzats per a dones trans. Evidentment, aquesta sensibilització és essencial tant per prevenir i detectar vulneracions dels drets en el seu lloc de feina com per avançar en la igualtat de tracte i d'oportunitats de les dones Trans, lliure de prejudicis i estigmes, fet que encara està molt lluny de ser una realitat.

Entre els resultats del projecte està la publicació d'una guia europea professional per a la inclusió laboral i l'empoderament de les dones trans. Aquesta guia té l'objectiu de garantir que els serveis públics i privats tinguin en compte els factors que limiten les oportunitats de les dones trans en l'accés i permanència al mercat laboral, convertint-se en una eina bàsica per facilitar la intermediació amb les empreses i garantir processos d'inserció efectius i estables, lliures de discriminació trànsfoba.