L’element central de les coses

El periodisme tendeix a usar determinats tòpics i comparacions, o a jugar amb el sentit figurat de les paraules, de manera abusiva fins a provocar un cert cansament. Així ha passat amb la paraula “epicentre”. Amb enginy, algun informador es va inventar la metàfora reeixida de fer servir aquest mot per fer referència al nucli d'una crisi política o social, o bé senzillament, per parlar de l'element central d'alguna cosa. Allò que va ser un gran encert, de tant repetir-ho s'ha convertit, al meu entendre, en una paraula gastada. L'”epicentre” és una paraula que s'utilitza avui, a tort i a dret, en nombrosos titulars de manera molt exagerada o sense sentit.

Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, l'epicentre és “el punt de la superfície de la Terra situat a la vertical que passa pel focus d'un terratrèmol”. És a dir —i que em perdonin els geòlegs si l'explicació no és prou precisa ni exacta— és el lloc de fora l'escorça terrestre que està més a prop en línia recta del punt interior del globus terri on es produeix l'origen d'un sisme. El punt on es produeixen més danys.

L'epicentre, així doncs, és un terme científic o tècnic. Un concepte sísmic, sobretot. Ara bé, per extensió, als diaris, a les ràdios i a les televisions tot sovint veiem notícies que ens parlen d'altres “epicentres”. “L'Alguer serà epicentre de protesta i reivindicació internacional” (El món, 24-9-2021). “Neix un cicle musical de km 0 amb epicentre a Barcelona” (La Vanguardia 10-10-2021). “Epicentre musical. Acústica torna a mesurar el pols del panorama musical del país” (El Punt Avui 26-8-2021). “Madrid, el epicentro del exilio venezolano” (El País 14-2-2021). I així, tants com vulgueu.

Potser això de l'epicentre agrada perquè actualment tot es propaga com un terratrèmol? O potser perquè la paraula “centre” (sense el prefix “epi”) seria massa vulgar i es busca un vocable que sembli més culte? Sigui com sigui, avui les informacions de més impacte sovint són consumides com una experiència ràpida, dramàtica, emotiva, convulsa, fins i tot de vegades perillosa, talment com si ens sacsegessin els fonaments de casa. De vegades, la informació ens arriba a un ritme frenètic com si s'estigués acabant el món a cada segon. Tanmateix, hauríem d'asserenar-nos tots plegats i adonar-nos que el centre de les coses també pot ser pausat, enriquidor, ordenat o constructiu.

Aquest mes d'octubre el canal de YouTube de la Generalitat “Cultura Catalunya” ha estat el centre d'una presentació de projectes audiovisuals en llengua de signes catalana (LSC). La Fesoca va presentar aquí el projecte Coneix Catalunya en LSC, l'Associació de Persones Sordes de Granollers va explicar-hi una iniciativa divulgativa de memòria històrica a la ciutat, l'Associació de Persones Sordes de Vic va presentar-hi una plataforma de continguts digitals, l'entitat Cerecusor el projecte de parelles lingüístiques en LSC, l'Associació Gironina de Sords una pel·lícula en LSC i la Llar de Persones Sordes de Badalona un portal sobre la toponímia i el nomenclàtor de barris al municipi.

És només un petit exemple dels milers i milers d'actes o iniciatives culturals o socials —de tantes que en trobaríem—, que mouen cada dia entitats i organismes de tot el teixit associatiu de Catalunya. Cada dia passen una infinitat de coses que són centrals per a algú, que aglutinen energies positives i que fan aportacions valuoses en molts terrenys. Cadascú posa el focus allà on vol.

El nervi de la societat civil té moltíssims centres d'interès, que certament no sacsegen la Terra ni d'entrada impressionen la majoria, ni generen cap gran explosió expansiva. Ara bé, tots aquests petits centres d'interès que són als barris, a les entitats, al tercer sector, a les ONGs i a les institucions que trepitgen el carrer, sense fer soroll, van sumant i sumant una feina de formigueta ben necessària. Moltes accions socials o culturals solidàries de cada dia no surten als mitjans de comunicació, però són cabdals per a molta gent. Esdevenen un motor vital i creatiu que rema a favor d'un món millor, més heterogeni, on cadascú mira de trobar-hi el seu lloc.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article