La bretxa digital en l’accés als serveis bàsics

Fa un any i mig, en l'esclat de la pandèmia provocada pel virus de la Covid-19, els serveis vam haver de trobar solucions per tal d'adaptar-nos a la nova realitat: una realitat completament vinculada a l'atenció telemàtica i als espais virtuals. Així, del dia a la nit, vam haver de reorganitzar totes les nostres actuacions aplicant la innovació i l'agilitat per mantenir-nos en contacte amb totes aquelles persones que ho necessitaven i respondre així a la urgència que es requeria. Això, en aquell moment, va permetre no perdre el vincle i seguir donant resposta a les necessitats que començaven a aflorar, molt relacionades amb la pèrdua d'ingressos, dels llocs de treball, de tràmits interminables, de convivències familiars molt dures i difícils, de conflictes que s'anaven enquistant i també de malestars i, sobretot, de solitud.

Aquesta nova normalitat va suposar realitzar un acompanyament i un suport emocional molt més intensiu que el que ja fèiem. I a la vegada, moltes famílies es van dirigir al servei per primer cop, sense poder-nos veure ni posar cara i així i tot, vam mobilitzar tot el capital humà i professional per donar una atenció propera i de qualitat encara que en la distància. Tot des de la immediatesa i la urgència que representaven moltes de les demandes que ateníem; i a la vegada, des dels nostres propis espais d'intimitat i quotidianitat, des de les nostres cases, espais protegits i privats que s'obrien per escoltar, ajudar i acompanyar. Gràcies a la implantació del teletreball, va ser possible seguir donant suport a les famílies que ho necessitaven i que d'altra manera no hagués estat possible.

En aquell context, els avantatges que va aportar la virtualitat van ser innegables, però a la vegada va evidenciar la immensa bretxa digital quant a l'accés i tinença de dispositius, l'accés a Internet i els coneixements i les eines per poder accedir a tràmits i burocràcies vàries que més que facilitar eren una constant font de frustració i maldecaps. Les famílies es van veure abocades a un seguit de tasques en línia per les quals ningú les havia preparat; a més, com ja és sabut, van ser majoritàriament les dones les que van encapçalar les tasques de cura i sosteniment de la família en els aspectes emocionals i burocràtics, partint en molts casos d'un analfabetisme digital i sent per moltes d'elles el primer contacte que tenien amb aquestes eines.

Avui en dia, un any i mig després, seguim veient dificultats molt semblants. Aquelles persones que ja tenien dificultats per accedir a continguts virtuals encara es troben amb més fragilitats, sense possibilitat de participar-hi en les mateixes condicions. Les persones nouvingudes, que no entenen l'idioma, la gent gran, que no hi està acostumada, la gent que ni tan sols té accés a un ordinador o una connexió a Internet. Totes aquestes persones, ens agradi o no, ocupen una part important de la població que es sent perduda i sola i que no tenen massa esperança en què la situació es reverteixi com abans de la pandèmia.

Gran part de la vida quotidiana segueix movent-se en la virtualitat; i la urgència, malauradament, està vinculada a la vulnerabilitat. Així doncs, donem suport fermament el projecte m4Social promogut per la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya que defensa el dret fonamental a Internet, i que considera el seu accés com un dret bàsic que condiciona clarament l'accés a altres drets essencials com l'educació, el treball, la salut, la participació o la relació amb les administracions.

Aquells que estan travessant situacions difícils normalment tenen més necessitat de poder ser atesos en un servei físic, on poder anar sense cita prèvia i no haver de passar pel tràngol d'exposar-se a tràmits interminables que sovint tampoc poden entendre. Molt millor parlar amb una persona cara a cara que estar trucant dues hores i que ningú agafi el telèfon. Molt millor omplir un paper amb algú al teu costat que enfrontar-se a formularis en línia que no saps ni per on començar.

Cal posar sobre la taula que malgrat que la virtualitat tingui punts forts, hi ha aspectes que requereixen la presència de l'altre; l'altre que sosté i acompanya en la seva presència i escolta, sobretot en serveis com el nostre, en el qual el contacte i la proximitat, és a dir, tot el fet analògic, hi té una especial importància. Hi ha aspectes que han passat al pla virtual, però creiem que caldria tornar-los a la presencialitat prepandèmica per tal de no agreujar, encara més, les desigualtats socials i digitals.