Combatre l’Alzheimer a través de l’art

“Cada persona és única”. Aquesta realitat és aplicable en moltes facetes i moments de la vida. Si parlem d'Alzheimer, ens ajuda a entendre que la manera en què cada persona s'enfronta i pateix la malaltia és molt diferent. Cada primer contacte amb la patologia és diferent. Cada familiar o cuidador que acompanya al pacient és diferent. Cada símptoma es viu d'una forma diferent.

En context, l'Alzheimer és una malaltia que afecta a unes 900.000 persones a tota Espanya, i a 1 de cada 10 majors de 65 anys. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), apareix 1 cas nou cada 3 segons, és a dir, que hi haurà 10 milions de persones noves diagnosticades d'Alzheimer cada any a tot el món.

Per què l'art?

La medicina evoluciona ràpidament, gairebé tant com avança la malaltia. Amb això, aconseguim allargar el final de la vida, però no sempre amb la qualitat òptima, ja que hi ha una manca en l'atenció de la dimensió emocional. És important arribar al final amb la màxima connexió amb la teva realitat, amb la major felicitat. En aquest aspecte, l'art ajuda a fomentar l'estimulació cognitiva per a posar en valor la dimensió emocional. De fet, crear pautes i rutines en les persones afectades ajuda al fet que la persona se senti més còmoda en el seu entorn i, per tant, visqui amb millor qualitat de vida. A Qida proposem el Pla de Treball Individualitzat (PTI) per crear, entre altres coses, aquests hàbits que ajuden la persona a estar còmoda i segura en el seu entorn. Així, des d'un acompanyament centrat en la persona, el PTI ajuda a les persones a recuperar el sentit de l'existència i la percepció de qualitat de vida, així com de dignitat fins al final.

I és que l'art ens ofereix eines per a ajudar a aflorar aquelles emocions, sentiments i pensaments difícils d'expressar amb paraules, i acompanyem aquest procés a través de les actituds i aptituds del Counselling, el qual s'ocupa de la relació d'ajuda i la comunicació que s'estableix entre professional i usuari, això és, empoderar, reforçar positivament, fomentar la presa de decisions, l'autonomia, no jutjar, acceptar incondicionalment, escoltar activament, posar-se en el lloc de l'altre, oferir un espai de llibertat o acompanyar totes les emocions que apareguin.

En aquest sentit, col·laborem amb entitats com Artepaliativo, que organitzen sessions basades en la llibertat d'actuació i s'adapten a les habilitats, necessitats i interessos de la persona, treballant de manera multidisciplinària: música, pintura, escriptura, fotografia, escultura… I si no els hi ve de gust treballar amb aquestes propostes? Decidir fer “res” és també molt valuós, sobretot, en un context en el qual pràcticament s'ha perdut tota l'autonomia. Parlar, escriure, acariciar amb una ploma, tocar objectes naturals, recordar… qualsevol decisió val.

Causes: últimes investigacions

Més enllà de les eines que ens ajuden a lluitar contra la malaltia, sempre convé recordar els factors que coneixem avui dia per a reduir el risc de sofrir aquesta patologia. Actualment, hi ha nombrosos estudis que citen a múltiples factors, però els més destacables són l'edat, el gènere i els antecedents familiars. L'edat és un dels principals, ja que la incidència i la prevalença augmenta amb el pas dels anys, especialment, per sobre dels 65 anys. A més, el gènere també té un pes important; ser dona també és un factor de risc, però no es coneix encara el motiu. I, per descomptat, els antecedents familiars estan estretament relacionats amb la malaltia. Estaríem parlant de factors inevitables, però hi ha molt de la nostra mà per a allunyar-nos de l'Alzheimer. I és que altres motius de risc per a patir-la són el tabaquisme, el sedentarisme, la hipertensió arterial, l'obesitat i la diabetis mellitus.

Viure amb i al costat de l'Alzheimer

Com dèiem al principi, cada cas és únic, però el que sí que tenim clar a la nsotra entitat, com a empresa d'atenció domiciliària que té tracte freqüent amb familiars de persones amb Alzheimer, és que no és una malaltia que afecti només a les persones qui la pateixen, afecta també a les seves famílies.

La demència no afecta només a un sol individu, sinó a tot un sistema, un sistema que hem de saber acompanyar des de les entitats que ens dediquem a acompanyar a les persones. El camí no és fàcil, però a vegades el més difícil és saber demanar ajuda. I no oblidar que el més important no és el temps de vida, sinó la qualitat de vida.

Per això és molt important cuidar-se a un mateix per a poder cuidar millor a aquella persona propera que ha estat diagnosticada. És important poder explicar-ho i compartir-ho. Poder comptar amb el suport d'algú, encara que sigui només per a parlar, ajuda al cervell a reprocessar la informació.

No obstant això, la primera recomanació és acudir a les associacions i fundacions afins a la patologia, que són les que més saben i més accessibles són per a les famílies. Després, tenir molt presents les palanques per a combatre la malaltia. A part de l'estimulació cognitiva de la qual ja hem parlat, una altra recomanació és crear pautes de rutines i hàbits, la qual cosa ajuda al fet que la persona a sentir-se còmoda amb el seu entorn. Quan més estable i predictible, millor.

La detecció precoç, la millor arma

Estar sempre atent és la millor manera de combatre l'Alzheimer quan aquell familiar s'acosta per edat a un moment de risc. Quan intuïm que algun familiar pot estar afectat per aquesta malaltia, hi ha unes certes “alarmes” que es poden detectar per a identificar-la i, així, poder tractar-la com més aviat millor. El principal símptoma són les alteracions en la memòria en les tasques quotidianes (oblidar-se les claus, les ulleres, etc.) i la disminució de l'autonomia de la persona (com no veure's la persona capacitada per a cuinar alguna cosa que hagi cuinat moltes altres vegades). Una altra alarma podria ser que la persona mostri dificultat per a recordar el camí cap a llocs ja coneguts, oblidar dates o dificultats per a seguir una conversa per no trobar les paraules adequades. Existeixen algunes eines que poden ajudar a les famílies, com el test FACEmemory, que és gratis i en línia, i permet detectar de manera precoç la deterioració cognitiva, la qual cosa ajuda a diagnosticar l'Alzheimer.

Encara que podem estar atents i realitzar aquests tests, el més recomanable sempre és demanar cita al metge d'atenció primària, i que sigui el professional el que procedeixi a una derivació a Geriatria. Des d'allà es realitzen diferents tests que avaluen si els símptomes estan relacionats amb alguna mena de demència i, si és necessari, demanen proves de neuroimatge, com un TAC o una ressonància magnètica.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article