Alerta: una nova forma de discriminar

Dues anècdotes personals m'han situat darrerament en guàrdia en relació amb el procés de digitalització accelerat que estan vivint la majoria d'administracions públiques en els darrers mesos. La meva mare, persona de 80 anys, pensionista i cuidadora del meu pare, també pensionista i amb mobilitat reduïda, em va demanar ajuda per aconseguir una cita prèvia per la renovació del DNI. Em va explicar que s'havien personat a la recent oficina de la Policia Nacional oberta a Vilafranca del Penedès per renovar el DNI del meu pare i que li van donar un paperet amb una adreça web i li van dir que havia de demanar hora de forma on line. L'amable agent també els va dir que si no ho sabien fer demanessin ajuda a algun parent.

Pocs dies després, ja amb el DNI renovat, la meva mare va ser víctima d'un furt i va anar a fer la denúncia a la comissaria dels Mossos d'Esquadra. Es va trobar si fa no fa amb la mateixa situació: havia de demanar cita prèvia accedint a un domini d'internet i omplir un formulari de cinc passos, identificant-se, localitzant la comissaria on volia anar i fent la reserva d'hora en un calendari virtual.

Per sort, en ambdues situacions, vaig poder ajudar-los a fer els tràmits en línia requerits, ja que els meus pares no tenen internet a casa ni tampoc tenen els coneixements necessaris per poder fer aquest tipus de tramitacions a través del seu mòbil —de fet el meu pare no té ni telèfon mòbil—. I la pregunta és òbvia: quina solució disposen les administracions per evitar que persones com ells siguin discriminats en la tramitació de documents administratius?

La sensació com a ciutadà, almenys en aquests casos, és que no hi ha alternatives viables per aquest tipus de persones. Però el més greu del cas és que conec altres històries molt més alarmants d'aquest tipus de discriminació. Recentment vaig conèixer una noia a l'espera de donar-se d'alta de l'atur per poder tenir algun ingrés després de perdre la feina, frustrada i desesperada perquè no podia fer la tramitació per múltiples incidències de l'administració competent: errors del sistema, limitacions de capacitat per admetre sol·licituds online, llistes d'espera interminables, telèfons on no contesta mai ningú, etc.

Semblava molt bonic quan des dels plans de digitalització de les diferents administracions públiques se'ns informava que seríem una societat connectada i que l'esfera digital ens permetria agilitzar i facilitar milers de tràmits burocràtics feixucs i a voltes prescindibles, i ara sembla que hàgim caigut en una nova forma de discriminació, la discriminació digital, que va deixant enrere a totes aquelles persones que, o no tenen les eines de connexió adequades per a poder operar en aquest nou món o no tenen les competències mínimes requerides per a fer-ho.

Hem d'exigir a les administracions que solucionin aquestes discriminacions perquè almenys elles, les administracions que ens representen com a ciutadans, no siguin còmplices d'un fenomen que està creixent de forma exponencial a tot arreu: la bretxa digital. I altrament, i no menys important, també hauríem de fer una reflexió profunda tots plegats de què ens aporta realment com a éssers humans aquesta hiperconnexió on sembla que estem abocats. Sens dubte les noves tecnologies han vingut per facilitar-nos la vida, però també ens han afegit nous factors estressants a la nostra ja de per si agitada condició contemporània.