Realitats amagades: dels acolliments en família aliena


Avui m'agradaria presentar-vos una realitat que porto vivint en diverses ocasions, però que sovint sento que és amagada per les pors i desequilibris que pugui generar en el sistema de protecció: Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Més concretament, a l'Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA) i, de retruc, també afecta les Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar (ICIF) i els Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE).

Una de les sortides que pot tenir un infant o adolescent que viu en un Centre Residencial d'Acció Educativa és ser acollit per una família. D'acolliments n'hi ha de diferents tipus: d'urgència o diagnòstic, de curta durada, de llarga durada, de permanent, de col·laboració els caps de setmana i vacances o les professionalitzades.

En les realitats amagades ens centrem en els acolliments en família aliena de curta i llarga durada. Aquests acolliments són casos on es contempla un retorn amb la família a curt termini (abans de dos anys) o a llarg termini (superior a dos anys), tot i que l'objectiu d'aquests dos tipus d'acolliment és un retorn amb la família d'origen un cop els seus pares superin els problemes que han dut a terme el desemparament de l'infant. Per tant, en aquest procés han de seguir vinculats amb la família biològica. És una mesura que defensa el dret de viure en família abans que en un centre de protecció, però no hem de perdre de vista l'objectiu principal de què l'infant retorni amb la seva família d'origen com més aviat millor.

Davant d'aquesta realitat on podríem pensar que tots els acolliments surten amb èxit (no és així), també vivim retorns al centre que per diverses situacions no hi han fluid. És per això on ens hem de preguntar com a professionals que hem de millorar. Analitzar i avaluar cada cas, per poder avançar i corregir els retorns existents en el centre i potenciar el màxim una vida amb família, abans que una vida institucionalitzada.

En el transcurs de l'acolliment som molts agents implicats, on cada un juguem papers diferents en el procés d'acompanyament, però que tots i totes som claus perquè puguem dur a terme un acolliment d'èxit i posteriorment un retorn a la família d'origen.

El CRAE com la institució que té la guarda dels infants i adolescents. Ens hem de preguntar i analitzar com estem preparant els infants per aquest nou procés. Nous sentiments i emocions que sovint els paralitzen i no poden gaudir de l'oportunitat de viure en una nova família. Debatre i construir com a professionals quins protocols ens calen per preparar aquests infants i adolescents per a una nova vida amb família d'acollida temporal.

Les Institucions Col·laboradores d'Integració Familiar (ICIF), són les entitats que fan l'estudi, avaluació, preparació i seguiment de les famílies acollidores. Han de procurar fer un acompanyament molt més intensiu a les famílies i presentar recursos per establir vincles. Però sobretot han d'escoltar les veus de les famílies. Només elles els hi poden presentar quins són els seus punts febles i forts. I recordar que l'objectiu de l'acolliment de curta o llarga durada és que aquest infant pugui retornar amb la seva família biològica.

I els dos òrgans competents del Departament de Drets Socials, la DGAIA i l’Institut Català d'Acolliment i Adopció (ICAA) tenen l'obligatorietat d'avaluar els acolliments amb família aliena. Establir nous protocols i noves taules de diàleg amb protagonistes actius d'aquest procés: famílies acollidores, infants i adolescents acollits o en el procés de ser-ho, els diferents equips multidisciplinaris que hi participem i la Coordinadora d'Associacions de Famílies Acollidores de Catalunya. Avaluar el què i com s'està fent i fer un canvi de mirada per avançar en més i millors acolliments d'èxit amb retorn a la família biològica.

A l’ICAA li demanaria que volem més transparència de dades, en el dia d'avui encara no tenim disponible la memòria estadística de l'any 2020. I si observem la memòria del 2019, ens falten dades reals i diferenciació entre els tipus d'acolliments. Exposen les dades en acolliments en família aliena: però quants acolliments de curta o llarga durada hi ha hagut? Com es contemplen tots aquells infants que són acollits i que posteriorment retornen al centre; o bé aquells infants que amb un acolliment permanent hagin tornat a casa. En la memòria només es contemplen les sol·licituds, les altes anuals, els infants acollits i les famílies acollidores, però en cap cas les dades de famílies i infants que han abandonat el seu procés d'acolliment, o bé que han retornat a la seva família biològica. Curiosament aquesta última és l'objectiu general de l'acolliment de curta i llarga durada: un retorn amb la família d'origen.

Tanmateix, crec que un dels debats pendents és valorar i analitzar si hem d'apostar més per un retorn a la família biològica, ja que la mesura d'acolliment permanent és només una mesura per donar suport a la família d'origen i per tant no es pot confondre en un acolliment permanent. Quants recursos destinem amb la família d'origen? Si poséssim més forces, professionals, recursos, programes, etc. No podrien aquests pal·liar la problemàtica? És a dir, potenciar més l'acompanyament educatiu dins del nucli familiar, per apoderar aquests i prevenir un ingrés a un centre de protecció a la infància i adolescència.

El mirall el tenim en el sistema de protecció basc on tenen gran varietat de programes d'intervenció familiar en situacions de desprotecció greu (article 55.3B de la llei 03/2005 de 18 de febrer, d'atenció i protecció de la infància i adolescència). Els professionals fan un treball extens en el domicili tant en l'àmbit psicosocial com el socioeducatiu i, per tant, prevenint que molts infants i adolescents hagin de passar per l'experiència de viure en un centre o en una nova família.

Esperem que el present text remogui les consciències de tots aquells professionals que estem immersos en aquest procés i que junts siguem capaços d'organitzar-nos per posar fil a l'agulla i saber cosir els forats de l'acolliment familiar en família aliena. Apostar per més i millor treball en el domicili, abans que els infants o adolescents hagin de separar-se de la seva família biològica, sempre que la problemàtica familiar ho permeti i es vetlli per l'interès superior de l'infant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisco Cárdenas Barcelona
1.
Em sembla molt interessant aquest article i les reflexions que s'hi fan. En destacaré una: s'hauria de prestar molta més atenció, i de fet ser el nucli central del sistema de protecció, l'ajuda a les famílies que estan passant per situacions difícils. No pot ser que per evitar un dany se'n generi un altre encara més gran, com és la retitrada d'un menor del seu entorn, sigui per anar a un centre o amb una altra família.
A Aprodeme venim reclamant des de fa temps un canvi radical en aquest sistema que sap molt bé com arrencar nens del seu entorn, però que no sap com actuar per evitar aquest moment. Si algú creu que exagero podem comentar els centenars de testimonis que a Aprodeme rebem.
Sé que el que demanem no és fàcil perquè qüestiona el propi sistema, que hauria de ser menys superb, entendre que no està per sobre de tots, inclòs jutges, i que ningú no és posseïdor de la veritat absoluta, ni tan sols el que té el poder de treure't un fill.
Enhorabona per l'article, tant de bo sigui el principi d'una reflexió molt més extensa.
Francesc Cárdenas
www.aprodeme.org
www.eslamevafilla.cat
  • 0
  • 0

Comenta aquest article