Corresponsabilitat i protecció davant de les vulneracions dels drets mediambientals

En uns dies marcats per la celebració de la Cimera pel Clima a Glasgow (COP26 per les seves sigles en anglès ‘Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic 2021’) és important visibilitzar i denunciar com les vulneracions dels drets mediambientals fruit de les activitats de les grans corporacions del Nord Global causen greus vulneracions de drets humans, entre les quals el desplaçament forçat de les poblacions locals, majoritàriament pobles indígenes i camperols del Sud Global.

Actualment ens trobem en una conjuntura d'emergència ecosocial global cada vegada més evident deguda, en gran mesura, a un sistema econòmic neoliberal injust i depredador, hereu del colonialisme, que genera grans desigualtats i uns impactes mediambientals i climàtics nefasts per la terra i les persones, especialment en països del que anomenem Sud global. 

L'anomenat capitalisme digital i verd, en oposició al que es creu, no ha fet més que incrementar el pes de les grans corporacions en els efectes destructius que comprometen el medi ambient: les activitats vinculades amb les grans infraestructures, la mineria, la construcció de grans plantes hidroelèctriques, la desforestació, la crema de biomassa i agrocombustibles, l'agricultura intensiva... Ara també hem de sumar activitats relacionades amb l'obtenció de terres rares per produir productes tecnològics, l'ecoturisme, les energies renovables com les eòliques i les plantacions intensives d'aliments que estan de moda com alvocats o la producció de quinoa.

Les empreses transaccionals, s'han consolidat com actors globals amb tant o més poder que els mateixos estats. A través d'una immensitat d'estratègies de cooptació, coerció, violència i una arquitectura política i jurídica complexa i moltes vegades fraudulenta, actuen amb impunitat, imposen la seva agenda i els seus interessos en l'espoli de la terra i els recursos naturals en detriment de la garantia dels drets humans de les poblacions locals, majoritàriament indígenes i camperoles, que en molts casos es veuen obligades a abandonar per la força el territori on habitaven o quedant-s'hi atrapades sense tenir garantits els seus drets fonamentals.

La degradació ambiental és cada vegada més important com a factor generador de mobilitat humana. Tant el canvi climàtic com les vulneracions de drets mediambientals vinculats als grans megaprojectes tenen un clar origen antropogènic i, per tant, en som responsables. Això es suma al fet que els països que menys contribueixen en les emissions de CO2 són els que més en pateixen els seus efectes, de la mateixa manera que els beneficis dels megaprojectes mai recauen en la millora de les condicions de vida de les poblacions locals, sinó tot el contrari: en pateixen les seves conseqüències sobre la salut, sobre els seus mitjans de subsistència, en l'accés a la terra i a l'aigua, entre d'altres.

D'aquesta manera, a més de l'impacte sobre els drets mediambientals també enfronten la vulneració dels drets econòmics, socials i culturals. En la major part de territoris i espais amb un índex de biodiversitat més gran, on principalment hi habiten pobles indígenes, és on s’hi implementen els grans megaprojectes.

Cal remarcar que  al 2020, segons l'últim informe de Global Witness, es van registrar 227 assassinats de persones defensores de la terra i el medi ambient. Tres quarts d'aquests es van produir a Amèrica Llatina. Tal com apunta el mateix informe, aquesta xifra no reflecteix la magnitud de la situació, ja que no tothom denuncia el motiu de l'assassinat per por a més represàlies dins la comunitat. Més enllà dels assassinats, les represàlies que pateixen les comunitats i els defensors i defensores són múltiples: la criminalització, les amenaces de mort, la violència sexual, els segrestos, etc.

En aquest sentit, els territoris s'han convertit en espais de disputa entre el capital i la vida. L'articulació de resistències comunitàries i els defensors i les defensores són qui posen el cor i el cos per confrontar aquest model econòmic social i polític que atempta contra la vida entesa en sentit ampli. El desplaçament forçat per motius mediambientals és majoritàriament intern, de zones rurals a les perifèries urbanes, però no hem d'oblidar-nos que moltes vegades es troba entre els factors subjacents que motiven a les persones a travessar una frontera tot i que no es comptabilitzin com migracions forçoses sinó sota la categoria de migracions econòmiques.

No puc acabar d’una altre manera que demanant que davant les vulneracions de drets mediambientals que provoquen desplaçament forçat, tenim la obligació de protegir i exigir responsabilitats.