Un altre tipus de violència?


Durant el 2021, segons dades publicades des del Ministeri d’Igualtat, ja han assassinat a 36 dones a mans de les seves parelles o exparelles, i des del 2003 el total han estat 1.117 dones. Per edats, els trams on es produeixen més assassinats són les franges d'entre els 21-31 anys (200), 31-40 anys (270) i 41-50 (213).

A Catalunya, segons dades de Femenicidi.cat, en el que portem d'any 2021 han estat 13 dones assassinades, respecte de les 14 dones el 2020. Però darrere d'aquestes estadístiques, hi ha històries de maltractament, de més o menys durada en el temps, on en alguns casos les dones han de prendre la decisió de començar de nou en una altra ciutat per tal de protegir la seva vida i la dels seus fills i filles. Això significa deixar-ho tot: casa seva, la feina, família, amics, una ciutat; i en el cas dels fills o filles, el centre educatiu i grup d'amics.

Aquí comença un altre camí d'adaptació a la nova vida, iniciant tràmits per canvi d'escola, padró, centre mèdic, etc. i rebre l'atenció psicosocial i d'acompanyament en aquesta nova etapa. Als recursos d'acollida per a dones maltractades, però, no sempre estan soles, comparteixen espais amb altres dones amb situacions similars, i per tant els equips multidisciplinaris que les atenen treballaran per facilitar la convivència entre elles, tant en l'àmbit grupal com de forma individual. No sempre és fàcil, perquè cadascuna d'elles presenta una història de vida, edat, cultura i necessitats diferents.

Tanmateix passa amb els fills i les filles, que han patit aquesta violència i ara s'enfronten a una situació nova en la qual el suport i l'atenció psicològica és fonamental per a la seva recuperació.

Però l'estada en aquest recurs és temporal i per tant, un cop la seva situació sigui més estable, podran iniciar la sortida del recurs per tal d'independitzar-se, la qual cosa no sempre és fàcil tenint en compte les dificultats que trobaran en un mercat laboral cada dia més precaritzat, i per trobar un recurs habitacional, amb els preus dels lloguers disparats i els diferents entrebancs per aconseguir un contracte de lloguer.

De nou la dona ha d'iniciar una nova vida quedant-se al municipi o tornant a fer un canvi, un procés que a vegades resulta dolorós. L'administració hauria de garantir els recursos i serveis que tingui al seu abast perquè les dones i els seus fills no hagin d'abandonar-ho tot de forma tan disruptiva: amb una maleta, quatre peces de roba, documentació i poc més. I en el cas de fer-ho, que siguin en casos on no hi hagi cap altra alternativa.

Aprofitar els recursos existents, o crear-ne de nous, i facilitar una atenció de qualitat i en l'entorn proper, hauria de ser una prioritat de totes les administracions implicades en l'atenció a la dona i als seus fills i filles que pateixen violència masclista on la temporalitat d'estada en el recurs estigui marcada pel procés que cada dona necessita en la seva recuperació i no per l'administració.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article