L’economia social i solidària, cada cop més

Equitat, justícia, fraternitat econòmica, solidaritat social, compromís amb l'entorn i democràcia directa són alguns dels valors universals que promou l'Economia Social i Solidària (ESS). Aquest concepte, ja instaurat a mitjans del segle XX sembla que ha pres força els darrers últims anys, potser arran de la definició dels 17 ODS i de l'Agenda 2030.

El canvi de visió que s'està vivint en relació amb el concepte d'economia comença a tenir protagonistes amb tot un seguit d'experiències pràctiques que van donant resposta als problemes de desigualtat que el sistema genera i que han anat teixint una xarxa d'iniciatives que, juntes, constitueixen una altra visió de l'economia. Un canvi de visió en el que els pedagogs i pedagogues hi estem compromesos, mitjançant l'educació, com a motor de canvi.

En aquest sentit, el sistema educatiu, entès aquest com un sistema generador del canvi social fa anys que ha incorporat nous conceptes que es treballen des de diferents eixos: educació per la pau, educació per al consum sostenible, educació en valors, educació per a la salut, educació per a la igualtat de gènere, entre d'altres. L'objectiu és construir una ciutadania amb consciència global, compromesa amb l'acció local transformadora, una ciutadania activa i crítica.

Així com l'ESS treballa amb uns elements comuns que defineixen el caràcter transformador d'aquesta economia, com són: la gestió democràtica i participativa, l'orientació a les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat, també el món acadèmic ha d'estar orientat de cara a aquests principis, posar-los en pràctica i treballar de manera conjunta amb la resta de sistemes que conformen la societat (econòmic, polític i social).

El nostre model educatiu ha de transcórrer en direcció a un model educatiu humanista i ètic, que propicií aquest tan anhelat desenvolupament sostenible. I connectat, connectat amb els diferents sistemes socials per tal de poder incidir de manera efectiva en totes aquelles accions que promoguin el canvi.

Si l'economia d'un territori no té en consideració la seva població, és complicat que pugui incidir de manera solidària i sostenible sobre el seu benestar. Si la classe política no té en compte la seva població, serà difícil que les seves accions compleixin amb els principis de l'ESS. Es fa necessari un treball conjunt de tots els sistemes que conformen un territori per tal que hi hagi una bona gestió dels recursos i que la ciutadania participi i s'impliqui en els valors que promouen el benestar i la qualitat de vida.

El primer nivell necessari per a difondre i posar en pràctica accions que promoguin l'ESS és la informació i la formació. En aquest punt la pedagogia pren rellevància per la necessitat de saber què, com, perquè i quan fem arribar els missatges i els valors a tenir en compte. La informació entesa com un aspecte que concorre per ambdues direccions: proporcionar-la, per tal que arribi a tota la ciutadania, a tots els sectors i a tota l'Administració, però igualment rebre-la, perquè així es coneguin les necessitats i projectes que poden afavorir la consecució dels objectius plantejats. I la formació. No únicament en l'àmbit de l'educació formal, sinó també en l'educació no formal, en l'educació continua a les empreses i entitats que hagin de promoure bones pràctiques d'ESS.

Si fem una recerca per les xarxes trobarem una gran quantitat de material didàctic per treballar a les aules tots els objectius que s'han marcat per aconseguir la consciència col·lectiva de viure en un món sostenible. Igualment podem trobar projectes d'empreses i entitats en pro de l'ESS, amb visió pedagògica i humanista, tant de les persones que hi treballen com de la comunitat i la ciutadania a qui va adreçat.

Però manca encara que aquests materials i aquests projectes es puguin unir i treballar conjuntament. És a dir, crear una aliança entre el món educatiu i el món empresarial (o econòmic), per fer visible totes aquestes bones pràctiques i començar a instaurar-se en les economies dels diferents territoris, cadascun d'ells caracteritzats per un clima, una població, un relleu i una indústria peculiars.

Els sistemes educatiu i empresarial han de caminar junts amb dos objectius: preparar una ciutadania compromesa amb els nous valors emergents que posen la persona en el centre de la seva activitat, i transformar el teixit econòmic de caràcter capitalista en un espai econòmic social i solidari. La pedagogia, en tots els seus àmbits d'actuació (social, empresarial i educatiu), ha de proporcionar els ponts entre l'educació i l'empresa.