No ens oblidem de la cartera

Estem en plena negociació dels pressupostos de la Generalitat pel 2022 i, com és habitual, els diferents grups polítics del parlament situen com una prioritat de negociació l'increment de les partides pressupostàries de polítiques socials. Ara, exactament que vol dir cadascú quan parla de polítiques socials?

No és el mateix plantejar-se increments en polítiques educatives, sanitàries o sociocomunitàries en general, que plantejar-se inversió en escoles públiques o en atenció primària, o proposar un increment als concerts educatius o sanitaris. En el mateix sentit, no és el mateix incrementar el contracte de programa de serveis socials amb els Ajuntaments que incrementar el finançament de les empreses privades de residències. Tot pot ser entès com a política social, però no tot és política social d'interès públic prioritari.

En qualsevol cas, acabi com acabi el debat del pressupost del 2022, en la meva humil opinió crec que el 2022 hauria de ser, amb deu anys de retard, l'any de la revisió de les normes del joc dels serveis socials a casa nostra, l'any de la revisió i actualització de la Cartera de Serveis Socials com a element bàsic tangible de desplegament de les polítiques socials a Catalunya. Si volem millorar les polítiques socials; no ens oblidem de la Cartera.

Han passat quasi 15 anys de la posada en marxa de les “noves lleis socials” i hauria de ser prioritari analitzar i ajustar com s'estan aplicant a casa nostra. Aquella legislació sectorial de serveis socials a Catalunya es conformà per la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, la Llei 39/2006 de 14 de desembre d'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de Serveis Socials de Catalunya, i Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència. Alhora, tot i que són posteriors i estan en ple desplegament, també s'hi hauria d'afegir a aquest desplegament normatiu sectorial la Llei 14/2017, del 20 de juliol, de la renda garantida de ciutadania, la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

A aquesta arquitectura normativa cal afegir l'aprovació per part de la Generalitat de dues Carteres de Serveis Socials (2008 i 2010), que calia renovar bianualment, on es definien les prestacions socials a què tenen accés les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya, i on s'ha dibuixat un sistema de serveis socials multinivell i un reconeixement de drets subjectius que no s'ha tornat a renovar. Per exemple, la Cartera de 2010 preveu les prestacions garantides als ciutadans/es pels Serveis socials bàsics; establint les ràtios de professionals socials-habitants, i els serveis d'atenció domiciliària, residencials d'estada limitada, de menjador social, d'assessorament tècnic d'atenció social o d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents (SIS).

Evidentment, no es pot analitzar el desplegament normatiu en matèria de serveis socials d'aquests anys sense tenir en compte la crisi econòmica, els seus impactes globals i locals, i les noves realitats culturals, econòmiques, polítiques o socials que ha generat en la nostra societat, tant la Catalana com l'Europea. Tant la crisi com “l'austeritat” que la va acompanyar van impactar en el desenvolupament d'una legislació que modernitzava i eixamplava el sistema de serveis socials (ha impedit, per exemple, l'atenció als graus de dependència menys greus) i alhora va fer emergir una realitat plural i diversa de problemàtiques socials marcades per la precarietat per les que el Sistema de Serveis Socials no estava preparat.

Hem de ser conscients que, sense l'enfocament i els recursos necessaris no es transforma la realitat sinó que s'apuntala i es reforça el model que es pretenia canviar. Per això hem d'evitar que el desplegament de les Lleis de Serveis Socials o de Llei d'Autonomia Personal s'aturi o acabi repercutint de forma negativa en el model social que volem construir, en particular en la vida quotidiana de les dones i els infants.

En aquesta línia, és compartit pels professionals majoritaris dels Serveis Socials (Educadores i Treballadores Socials), i per moltes de les persones que han reflexionat darrerament sobre els serveis socials, que caldria revisar la Llei de Serveis Socials de Catalunya de 2007 i modernitzar la Cartera de Serveis Socials perquè s'adapti de manera urgent a la nova realitat social. Faig meva una de les reflexions del dictamen del Col·legi de Treballadores Socials sobre els Serveis Socials Bàsics encarregat per la Diputació de Barcelona el 2017 que diu que “...Les Àrees Bàsiques dels Serveis Socials esdevenen illes i els seus professionals es troben isolats perdent energies en aspectes que es podrien homogeneïtzar. Organitzats d'una altra manera permetrien una atenció de més qualitat, de més amplitud i més equitativa...”.

En aquesta línia, i des d'una òptica municipalista, proposo modernitzar la Cartera, com a mínim, en les següents línies:

1. Millorant els mecanismes de coordinació del Sistema de Serveis Socials, garantint la coordinació i complementarietat amb d'altres sistemes amb els que entren en contacte o fins i tot col·lisionen (educació, salut, habitatge,...). Cal reforçar l'accés a sistemes d'informació compartits per facilitar la visió global de les problemàtiques que afecten a la població i el treball en xarxa transversal.
2. Reforçant les competències en matèria de serveis socials dels ens locals i dotar-los d'un millor finançament; així com dels instruments necessaris per garantir serveis de qualitat.
3. Replantejant l'organització professional i el treball interdisciplinar dins dels serveis socials bàsics, incorporant tant les funcions directives com les de suport administratiu i altres figures professionals; es parla de psicòlegs, advocats,...
4. Flexibilitzant els paràmetres sobre els quals s'organitzen els equips, prioritzant les necessitats socials i l'extensió territorial per damunt de la variable poblacional. Els serveis socials han de ser una eina contra la segregació social dels barris i el despoblament de determinats territorials.
5. Construint un model d'atenció centrada en la persona que permeti trencar amb la imatge de mers expenedors de recursos o de tramitadors de sol·licituds que tenen els Serveis Socials reforçant els mecanismes de participació real de les persones que acompanyem i orientem.
6. Recuperant l'acció grupal i comunitària i valorar-la com una part estratègica de la prestació dels serveis socials bàsics. L'empoderament de les persones, els grups i les comunitats ha de poder ser una funció dels SSB.

En definitiva, l'acció dels serveis socials ha de poder ser flexible i creativa, adaptant-se a la singularitat de cada situació i tenint capacitat de prevenció i de generació d'autonomia. Per fer-ho no calen grans canvis legislatius, només reorganitzar-se i superar "l'assistencialisme". Per això és urgent tenir millors pressupostos de polítiques socials, però també refer la Cartera de Serveis Socials que ens encotilla. No ens n'oblidem.