Què està passant amb el tema de les violacions i agressions sexuals al nostre país? Per què cada vegada és més freqüent que passi això o què està fallant com a societat? A Espanya s'han registrat 1.601 violacions fins al tercer trimestre de 2021, segons dades del Ministeri d'Interior i la base de dades de l'Agència Europea Press. Per a ser més concrets, els delictes d'agressió sexual han augmentat en el primer trimestre de 2021 un 24,6% respecte als registrats en l'últim quadrimestre de 2020. Aquestes estadístiques adverteixen d'un augment d'aquests casos d'un 24,6% respecte als 321 que s'havien comptabilitzat entre octubre i desembre de l'any anterior. Després de llegir això, et preguntaràs per què succeeix cada vegada més, i és que sembla que l'escalada va en augment i els valors humans s'han perdut. La realitat és que gairebé no existeixen teories explicatives que tractin de comprendre aquests delictes sexuals, per la qual cosa es necessiten més recerques sobre aquest tema. S'ha efectuat una revisió sistemàtica sobre les recerques i els models més recents que analitzen el fenomen de les agressions sexuals en grup.
Amb aquest article no pretendré donar una explicació racional sobre aquesta mena d'agressors o perquè fan el que fan, però arran de les meves formacions en violència de gènere, he pogut informar-me molt més sobre aquest tema, per la qual cosa la intenció del mateix és divulgatiu, així que parlaré del perfil psicològic del violador: és a dir, com és la personalitat d'aquest, els patrons que sol tenir i com podem detectar-los. Repeteixo, ni encara que tinguéssim tota la teoria apresa ni la més experta de les formacions, mai una dona és culpable de patir una agressió sexual ni podria haver evitat aquesta, deixem de recaure la culpabilitat en la víctima. Primer comencem pel principi, a què anomenem violació? S'entén com a violació aquella agressió d'índole sexual a través de la qual un individu manté relacions sexuals no consentides amb un altre. Aquestes relacions es duen a terme en oposició directa de la persona víctima d'agressió, emprant per a això la coacció, la força o elements que ennuvolin el judici de la víctima, com per exemple, les drogues. A més, és freqüent que l'agressor conegui a la persona ja sigui del seu cercle social, d'amistat o familiar, o el seu cercle més íntim com pot ser una parella.
El primer de tot és que un violador no té perquè ser algú amb una personalitat estranya o que es comporti de manera rara, la gran majoria de violacions són dutes a terme per subjectes amb una personalitat dins del "normal" i que tenen amics, família i treball. També tenen molt arrelada la idea d'exercir dominació, de fer que altres persones facin alguna cosa en contra de la seva voluntat i obeint al seu propi interès i gratificació, per la qual cosa el rol de poder el tenen molt present. Solen veure a les dones com a objectes sexuals i cosificades, no tenen en compte els seus drets, així com els seus sentiments o el seu criteri. Els violadors tenen una capacitat d'empatia molt limitada o inexistent. Així, l'agressor sexual no pot, no li importa o tria no pensar en què suposa la violació per a la víctima, o bé que arriba a considerar que la satisfacció del seu desig de poder i sexe mereix el sofriment de l'altra persona. Una altra cosa important a destacar, és que no són malalts mentals, i és una idea molt estesa d'alguna forma justificar o evadir responsabilitat a l'agressor. Per norma general els agressors sexuals són capaços de jutjar correctament la situació i saben què estan fent, són plenament conscients d'això, per la qual cosa la creença que només es produeix quan hi ha un trastorn darrere és completament falsa. Com a societat, tenim un problema si tractem d'entendre més a l'agressor que a la víctima, i és que quan estan en jocs els drets humans fonamentals, no hi ha cap excusa vàlida.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari