Sis-cents dies amb Covid-19

Malgrat l'impacte que està tenint la Covid-19 persistent en milers de persones a Catalunya, el Govern de la Generalitat sembla que no està per la labor de visualitzar una situació molt rellevant a la salut pública. Reconèixer el problema significaria haver d'atendre les persones i això requeriria modificar els pressupostos per atendre-les específicament. Aquesta és una malaltia silenciada i desatesa que hauria d'implicar moltes conselleries pel que pot significar per moltes persones. Els professionals especialment d'atenció bàsica, tant de salut com de serveis socials començareu a rebre una onada de la qual no se'n parla.

Aquesta setmana se superen els 600 dies de l'explosió d'infeccions de la primera onada. Milers de persones infectades diàriament, entre les que m'he d'incloure. La majoria d'estudis internacionals situen aproximadament en un 10% les persones infectades que patiran la Covid-19 persistent o Long Covid. Això significa que durant cada onada, centenars de persones cada dia passaven a convertir-se en persones afectades per fatiga crònica, problemes pulmonars o cardíacs, afectacions cognitives, cansament mental i altres dificultats molts d'incapacitants. Totes aquestes afectacions sostingudes en el temps.

Aquell cansament que moltes heu tingut amb la vacuna segur que no el podeu imaginar durant vint mesos, 600 dies seguits i amb un seguiment mèdic generalment més que precari. Aquest miler de persones, després d'haver estat maltractades pel sistema sanitari, ara es troben amb la indefensió d'un sistema laboral que els empeny a tornar a la feina fins i tot amb professions d'alt risc o d'una clara necessitat d'activitat física. Divuit mesos després molts estan rebent l'alta mèdica sense cap visita de revisió del seu estat.

Totes aquestes persones tenen (tenim) molts punts per ser una onada de situacions de discapacitat, tal com s'està veient en estudis internacionals. I dic internacionals perquè ni les engrunes de la Marató van caure per investigar aquest fenomen a Catalunya, que també sembla que pel Govern no té gens d'interès científic.

Com a professionals de serveis socials m'agradaria dir-vos que mireu d'obrir els ulls per saber detectar aquestes noves situacions relacionades amb la salut i que no tothom sap reconèixer. Perquè totes aquestes persones poden ser mares i pares que estiguin passant per un moment emocional molt impactant en veure que no poden fer la vida que feien abans. Poden ser persones que no es puguin permetre el "luxe" d'una baixa laboral i que això suposi una tensió que impacti en tot el nucli familiar. Però alerta perquè també us podeu trobar amb joves, nens i nenes en aquesta situació i que no hagin estat encara detectats pel sistema de salut. La pandèmia, com a generadora de discapacitat, es defineix amb un concepte: Covid-19 persistent.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article