No són infants vulnerables, són infants vulnerats

Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb major taxa de pobresa infantil, segons les darreres dades recollides de Save The Children en l'informe Garantir el futur dels nens i nenes: com acabar amb la pobresa infantil i l'exclusió social a Europa. És des d'aquest punt de partida que volem parlar de la infància, no com a un col·lectiu vulnerable, sinó com a infants vulnerats.

El llenguatge ens ha de permetre explicar la realitat d'una forma lleial a aquesta. Almenys, de la forma més fidel possible. I, sovint, és la forma com emprem aquest llenguatge, especialment intencionada en moltes ocasions, allò que contribueix a invisibilitzar o reduir la importància de la problemàtica de la qual estem parlant.

Les professionals que treballen en primera línia en el tercer sector són testimoni dels canvis socials i de les necessitats reals de les persones. I són també promotores i transformadores d'un llenguatge que té la seva pròpia història i que és o hauria d'estar al servei de les persones parlants.

El dia 20 de novembre, Dia universal de la infància, commemorem la data en què l'Assemblea de les Nacions Unides va aprovar la Declaració dels Drets de l'Infant l'any 1959 i la Convenció sobre els Drets de l'Infant el 1989. En aquesta declaració s'estableix que els infants disposaran d'oportunitats i serveis per poder “desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment d'una manera sana i normal”, i que tindran dret a “créixer en bona salut”, “disposar d'alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats”, així com a rebre una “educació gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental” que “afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat”.

Llegint aquesta declaració veiem que encara hi ha drets que molts dels infants tenen vulnerats i que no s'estan garantint. Toca doncs aturar-nos i reflexionar en quina situació ens troben i com s'estan cobrint les seves necessitats. Toca repensar-nos i veure en quin d'aquests drets s'ha avançat i quin és el camí que encara hem de recórrer. Toca pensar en estratègies polítiques concretes i d'acció social per prioritzar la infància i la família i posar-la en el focus de la nostra acció.

Com altra data assenyalada, l'any 2015 les Nacions Unides van proposar els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fins al 2030. Aquesta ambiciosa proposta de 17 objectius a complir en dotze anys inclou, de manera resumida, el fi de la pobresa i la fam, promoure el benestar i la salut, l'educació de qualitat, la igualtat de gènere, el sanejament ambiental i energètic, el treball digne i creixement econòmic, la reducció de les desigualtats, les ciutats sostenibles i el consum responsable i el control del canvi climàtic. Però per aconseguir tots aquests objectius socials inclusius i la sostenibilitat a llarg termini és imprescindible prestar atenció a les necessitats de la infància i garantir el benestar i l'exercici dels drets de tots els infants i joves.

Com a professionals de la primera línia d'atenció directa ens veiem obligats i obligades a denunciar les mancances del sistema de protecció actual per promoure millores i avançar en el desenvolupament d'un model capaç d'assegurar el compliment dels drets i de donar resposta a les demandes de la ciutadania.

Moltes vegades des de les entitats socials i des de la població en general parlem de la importància de donar resposta a les situacions de vulnerabilitat o a les persones vulnerables. Ens oblidem que, especialment en el cas dels infants, en molts casos no és que siguin vulnerables o es trobin en situació de vulnerabilitat, sinó que estan sent vulnerats. Vulnerats en les seves opinions, vulnerats en els seus desitjos, vulnerats en les seves necessitats, vulnerats en les seves il·lusions i en definitiva vulnerats en els seus drets.

No ens podem oblidar tampoc, i hem de fer incidència en el fet que es tracta de posar la mirada crítica en un sistema que és desigual, no en les persones que el pateixen. Es tracta de veure la persona com un ésser complet amb capacitat per tirar endavant. Es tracta de mirar el que la gent té, les seves habilitats i fortaleses, i fer per millorar-les.

És evident que en el cas dels infants la primera responsabilitat de la seva cura és de la seva família. Però què passa quan elles no poden assumir les seves cures, el seu desenvolupament saludable i el creixement en un entorn segur? És en aquest cas on la societat ha de donar una resposta, ja que no totes les persones ni les famílies i sobretot, no tots els infants, parteixen de les mateixes situacions ni oportunitats. Es tracta de tornar a ser vist i escoltat.

Des de la Fundació IRES fa més de 50 anys que treballem a l'atenció de les famílies i els infants. En els darrers anys hem engegat programes i serveis especialitzats posant el focus a les seves fortaleses i habilitats. El nostre ecosistema de projectes és la resposta metodològica a una necessitat social: oferir una atenció integral a les famílies. Aquesta atenció inclou l'atenció socioeducativa, la promoció i inclusió social, la intervenció psicològica i la intervenció comunitària. Atenem la família en el seu conjunt i amb les seves particularitats.

El nostre ecosistema està format per una xarxa de projectes socials que ofereix un acompanyament personalitzat a tots els membres de les famílies. La xarxa compta també amb la participació dels agents educatius, comunitaris, empresarials i socials del territori que estan compromesos amb l'impacte i la innovació social.

Aquests dies que commemoren els drets de la infància, també són dies per a repensar les accions que realitzem i el nostre compromís: Volem seguir atenent infants, joves i a les seves famílies perquè puguin construir un nou futur. Volem que puguin ser infants pel fet de ser-ho, és a dir, que puguin exercir el seu dret natural a ser infants amb tot el que comporta, sense atorgar-li el pes d'un futur que ha de ser compartit dins la societat que els acompanya.