Els Consells de Participació: l’espai del canvi que necessiten els centres de protecció a la infància i l’adolescència

Treballar directament amb infants maltractats és un privilegi. Un privilegi professional que té moltes implicacions. Implica un alt grau de compromís ètic, formatiu i organització, així com d'acció vers la millora tècnica i l'excel·lència permanent. Requereix, a més, de grans dosis de passió, entusiasme, i de lluita constant contra la desídia, la rutina, el desànim i la prevaricació, uns factors que quotidianament s'intenten implantar des de la política i l'administració.

A banda de la intervenció purament individual, un educador social que treballi al sistema de protecció a la infància (de la DGAIA) hauria de cercar, sobretot, solucions socials i culturals de caràcter col·lectiu per ajudar els infants en la seva recuperabilitat i integració, i en la cerca de la seva autonomia i creativitat personal. També cal capacitar-los per interactuar en els espais familiars, socioculturals, polítics, laborals, econòmics, artístics o en qualsevol àmbit en què cada infant amb què treballem pugui i vulgui desenvolupar-se, en la mesura de la seva edat i circumstància.

Naturalment aquesta feina produeix un desgast físic i emocional considerable quan les condicions institucionals són més xacra i fre que suport de mínims, i quan, des de les institucions, els incompliments legals i de voluntat política ja s'han calculat perversament a fi i efecte que no es creïn sistemes de solidaritat professional, ni d'intercanvi d'experiències de millora, ni de creació d'equips, ni de Consells de Participació d'infants als centres de protecció, ni de claustres...

Aquestes actituds retrògrades mantenen el personal educatiu en una situació de por, d'indefensió, de manca de participació social i, a vegades, en un estat de resistència al canvi, implantat dins l'organització laboral tòxica, i que arrossega un molt greu endarreriment de tota l'estructura organitzativa, doctrinal, de praxi didàctica i pedagògica del sistema de protecció a la infància.

Hi ha, però, legalitats que permetrien crear canvis per enfortir vincles, recuperar el compromís, la implicació, la salut i l'energia dels professionals com és, per exemple, la creació dels Consells de Participació als Centre de Protecció. Per mandat legal, tots els centres n'haurien de disposar des del 2009. Es tracta d'un espai en què s'escoltaria i es reconeixeria la veu de l'infant o l'adolescent com a clau en els processos de protecció, cures i actuacions del servei. La constitució d'aquests Consells obliga les administracions i institucions a acomplir actuacions ajustades al dret (a favor de l'infant) i amb transparència d'actuacions i comptes. Després d'11 anys, a Catalunya no s'han constituït encara els Consells de Participació, tot i ser una eina poderosa que no hauríem d'esperar més a fer efectiva.

El CEESC, coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Drets dels Infants (20 de novembre), ha engegat una campanya d'adhesió per a persones i entitats al Manifest “4.348 dies sense Consells de Participació en els centres de protecció”, on es denuncia una realitat que fa massa anys que perdura. Us animo a donar-hi suport per tal de contribuir a millorar la situació i la vida dels infants, així com els serveis i la tasca dels professionals del sistema de protecció.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Araceli Lázaro Aparicio Barcelona
1.

Totalment d'acord.
Hem milloratm però es podem fer més coses i les hem d'impulsar

  • 0
  • 0

Comenta aquest article