No, no és amor; és violència de gènere

Controlar-te el mòbil i les xarxes socials, qüestionar la roba que portes o limitar amb qui quedes. Aquestes són les conductes que pateixen moltes adolescents víctimes de violència de gènere. Al principi de la relació tot és meravellós i romàntic, com acostumen a iniciar-se els amors d'adolescència. Però, subtilment, van apareixent els primers símptomes que alguna cosa no va bé i, amb el temps, la manipulació, les amenaces, els insults i l'aïllament són el pa de cada dia. En el cas de les adolescents, a més, s'hi afegeix que tot això també passa a través de les xarxes socials. Per tant, l'abús no depèn tant de la presència física sinó que es pot exercir a distància i de manera molt més constant: 24 hores i els set dies de la setmana.

Aquesta violència psicològica de control és la violència de gènere més comú entre les parelles joves: afecta una de cada quatre noies d'entre 16 i 17 anys, segons la Macroenquesta de Violència de Gènere del Ministeri d'Igualtat.

Què fa que aquestes conductes estiguin tan normalitzades i siguin tan difícils de detectar? D'una banda, és molt difícil conèixer la verdadera magnitud de la violència de gènere en l'adolescència, ja que hi ha una falta d'autopercepció de les adolescents com a víctimes i dels adolescents com a agressors. El fet és que les noies associen la violència de gènere a una cosa d'adults i no s'imaginen que també pot ocórrer entre adolescents, i això fa que aquests casos rarament es denunciïn.

D'altra banda, també s'hi sumen factors propis de les relacions en aquesta franja d'edat com la intensitat de la primera relació amorosa o la influència de la pornografia. A més, aquesta normalització de la violència de gènere també es pot atribuir al que es coneix com ‘el mite de l'amor romàntic’. Socialment, tenim instaurades i legitimades certes maneres i conductes violentes dins l'àmbit de la parella, com la gelosia, el conflicte o el lliurament total. Tot, sota la premissa de l'amor: “Qui et vol el bé, et farà plorar”; l'amor “tot ho pot”, “tot ho arregla” i per amor “tot es justifica”; o la gelosia és una manera d'expressar l'amor.

Aquests mites es reprodueixen en la cultura popular i acaben sent referents dels adolescents, que els incorporen a la seva percepció, interpretació i expectatives de les relacions. Però cal deixar clar que això, no és amor; és violència de gènere. Per això és tan necessari que la societat revisi de manera crítica aquests mites i tot el que comporten per a la joventut els models que normalitzen la violència de gènere.

Cal integrar la perspectiva de gènere i l'enfocament d'infància per combatre la violència de gènere entre adolescents, ja que ara mateix aquesta perspectiva no és integradora i això dificulta l'accés a una atenció integral de les adolescents. Si no ho canviem, seguirem abordant aquesta problemàtica de forma parcial i invisibilitzant les noies que ho pateixen.

A més, totes les mesures, protocols, estudis i accions preventives posades en marxa des de l'aprovació de la Llei Orgànica sobre Violència de Gènere, tenen com a focus les dones adultes i fallen a l'hora d'arribar a la població adolescent. Per això, és necessari que la Llei Orgànica de Protecció Integral de la Infància i l'Adolescència enfront de la Violència, aprovada enguany, desplegui totes les seves mesures i a tots els nivells administratius. Mesures essencials com l'educació afectiva i sexual des d'edats primerenques, l'ús segur i responsable dels entorns digitals, el desenvolupament de recursos d'atenció integral amb enfocament d'infància i adolescència i de gènere i les polítiques de salvaguarda i protocols de detecció i actuació en escoles amb perspectiva de gènere.

Així mateix, urgeixen campanyes de sensibilització contra la violència de gènere que involucrin nois i noies i que donin informació sobre factors de risc i factors protectors, així com que estiguin adaptades a les necessitats i naturalesa de l'adolescència. És essencial que les institucions, el professorat, les famílies i la societat s'uneixin i posin al centre les adolescents perquè aconsegueixin les eines indispensables per posar fi a aquesta xacra social.