El treball social i l’aprovació de la llei 8/2021 de provisió de suport a les persones amb discapacitat

Tant per la professió de Treball Social com per tota la ciutadania, és motiu de celebració l'aprovació de la Llei 8/2021 de 2 de juny per la qual es reforma la legislació civil i processal per a la provisió de suport de les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica.

Han hagut de passar més de 15 anys perquè el nostre ordenament jurídic s'adeqüés al que va proposar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nova York el 2006, obligant a reformar i replantejar el Codi Civil i també, és clar, el nostre Codi Civil Català. Per fi, les figures de tutela, la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada desapareixen per ser figures massa rígides i poc adaptades a un sistema que ha de vetllar per la promoció de l'autonomia de les persones amb discapacitat. Aquestes figures són substituïdes per la guarda de fet, la curatela, el defensor judicial i les mesures de naturalesa voluntària, figures que permeten eliminar la condescendència que fins ara cobria aquests supòsits en nom de la protecció a la discapacitat.

Les mesures de suport deixen de girar al voltant de la “incapacitació” de les persones i se centren en la facilitació de mesures de suport que necessiten les persones per tal que es protegeixi el seu dret a prendre les seves pròpies decisions. En definitiva, és un vestit fet a mida per a cadascuna de les persones que necessitin suport per l'exercici de la seva capacitat jurídica i això, és clar, suposa un estudi i valoració personalitzat, ja que cada situació és única.

Per tant, aquesta nova llei suposa l'acceptació de la premissa que les persones amb discapacitat són titulars de dret i canvia l'estigmatització i el paternalisme existents pel suport i el respecte als drets humans, la igualtat, el respecte a la dignitat i l'equiparació d'oportunitats.

Tal com s'exposa en el preàmbul de la llei i en l'article 42 sobre el procediment, el canvi no és només formal, suposa una modificació important en el sistema de protecció de les persones amb discapacitat. Proposa una equiparació dels informes mèdic i social, que aboca en què ambdós peritatges es considerin de forma preceptiva per tal que la/el jutge dicti resolució. El dictamen en l'àmbit social es reconeix com quelcom imprescindible per avaluar i recomanar el suport que una persona amb discapacitat necessita per l'exercici de la seva capacitat jurídica i així, assessorar el jutge.

Tot i la celebració, cal posar sobre la taula possibles problemàtiques detectades amb l'aplicació d'aquesta nova llei que s'hauran d'anar solucionant en no gaire temps. La manca de recursos per fer complir la llei amb garanties (tant pel que fa als suports, com pel que fa als recursos per als professionals jurídics i del treball social), la manca d'equips d'assessorament tècnic especialitzats als jutjats i la manca de formació de tots els agents intervinents (famílies i professionals), marcaran l'agenda pel que fa a les adequacions a la nova llei. No és manca de recursos econòmics únicament, cal un canvi de visió i, per tant, de procediments, per part de les administracions, dels serveis especialitzats i de les entitats i organismes implicats que, ara més que mai, han de posar al centre a la persona i a la seva voluntat pel que fa a la necessitat de suport per la seva capacitat jurídica.

Des del Treball Social, a més a més de contribuir en el dictamen per a la proposta de suport a la capacitat, la professió es troba present en tot moment del procés i, per tant, és la professió idònia per acompanyar a tots els agents que intervenen en aquests processos i que caldrà utilitzar al màxim de la seva capacitat. Amb aquest canvi de paradigma es posa de manifest que, si la professió del Treball Social ja era cabdal en el procés d'intervenció, acompanyament i seguiment d'aquestes situacions, ara també ho serà, junt amb la professió mèdica, en la realització de l'estudi, avaluació i dictamen per a la resolució de tots els casos en què una persona es troba en situació de necessitar suport a la seva capacitat jurídica.

Cal, doncs, per tal de complir la llei amb les màximes garanties per a les persones amb necessitats de suport, que es creïn equips d'assessorament tècnic especialitzats en què el treball social sigui present, així com usar molt més la figura de la treballadora social forense. Accions com aquestes asseguraran que els aspectes ètics i socials siguin coberts, és a dir, que finalment el suport sigui suport i no control, que l'afectat sigui i se senti totalment partícip en tot el procés i que s'articuli la llibertat i la seguretat adequadament, ja que si alguna cosa va intrínseca amb aquesta nostra professió és el treball per l'autonomia i els suports per garantir-la.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article