El teletreball com a mesura de conciliació

Fa uns dies em va trucar la meva amiga Carla plorant. A la seva feina li han dit que la setmana vinent comença la presencialitat diària. La Carla viu amb el seu fill de cinc anys i s'encarrega ella sola del nen. La seva família viu en una altra ciutat i amb el pare del nen no pot comptar.

Tornar a la feina d'oficina significa haver de portar el nen a acollida els matins i deixar-lo amb una cangur dues tardes a la setmana. Una altra opció és reduir-se la jornada. Ambdues opcions signifiquen una reducció del seu salari ja de per si precari. La feina de la Carla, com moltes altres, no implica una presencialitat obligada i el mateix que fa a l'oficina ho pot fer des de casa. Hi haurà persones que diran: i què feina abans de la pandèmia i del teletreball? Doncs feia el que podia, igual que gairebé totes les famílies monomarentals.

Segons les últimes dades de l'Enquesta Continua de Llars elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 80% de les llars monoparentals corresponen a fills a càrrec de la seva mare (no és cap sorpresa, ja ho sabem). Les llars monoparentals presenten una renda anual mitjana més baixa i tenen la tercera taxa de risc de pobresa. A més moltes d'aquestes famílies (entorn el 70%) segons l'INE, afirmen tenir dificultats per arribar a fi de mes.

Conciliar horaris de feina amb horaris escolars ja és prou difícil. Si no tens avis que se'n facin càrrec has de tirar d'extraescolars, acollides o persones que cuidin de les criatures. Cap d'aquestes mesures és gratuïta i per aquelles llars que ja tenen problemes per arribar a fi de mes, pot suposar una diferència entre poder encendre, o no, calefacció aquest hivern.

Treballar des de casa sovint implica estalviar-se no només el temps d'anada i tornada al lloc de feina (almenys una hora diària!), sinó les despeses afegides. Implica poder compaginar millor la feina amb les obligacions que tenen a veure amb la cura de les criatures. Implica estar menys estressada i guanyar en salut mental, ara que es parla tant de salut mental. Implica millorar la qualitat de vida en molts aspectes per aquelles famílies que només pel fet de ser monomarentals ja s'enfronten a molts més reptes.

Evidentment, no totes les feines es poden fer de manera remota i sabem que les feines feminitzades tenen a veure amb les cures dels altres o amb el sector de l'hostaleria, per exemple. Però per totes les altres que sí que tenen l'opció de treballar des de casa s'hauria de facilitar i potser així comencem a crear una societat una mica més justa.

Per tant reivindico que a les famílies monomarentals si us plau deixeu-nos conciliar, pregunteu-nos què volem i si ens va millor quedar-nos a casa o anar a la oficina, i deixeu de posar-nos pedres a la rodes.