Ni un Nadal més sense garantir els drets dels infants

Encarem un nou Nadal amb una sensació agredolça: amb la contradicció de necessitar compartir aquests dies amb la família després d'un any i mig difícil, però alhora encarant ja una sisena onada de la pandèmia i davant la incertesa de com ens afectaran les noves variants. La Covid-19 ha suposat un canvi en la nostra manera de viure i en els nostres hàbits més quotidians, i ha afectat el nostre equilibri emocional. Però per a moltes famílies l'afectació que ha tingut la crisi social i sanitària en el seu dia a dia ha anat molt més enllà i les ha deixat en una precarietat sense precedents que farà que molts infants en situació de vulnerabilitat no puguin gaudir aquestes festes com altres nens i nenes de les seves joguines ni d'un entorn emocionalment sa.

Algunes dades d'un recent estudi de la Fundació Pere Tarrés mostren el rostre més amarg d'aquesta pandèmia: el 30% de les persones que van demanar ajudes per participar en activitats de lleure educatiu durant l'estiu del 2020 era el primer cop que ho feien, amb el que s'evidencia que la crisi sanitària ha fet emergir un nou perfil de persones en risc social. A més, el 76% dels sol·licitants d'aquestes ajudes es trobaven per sota del llindar de la pobresa i en el 62% dels casos, almenys un dels membres de la família no tenia feina. El 77% no tenia accés a una llar amb la temperatura adequada, un 59% no podia comprar productes frescos i un 47% tenia dificultats per pagar les despeses d'habitatge. De manera paral·lela, les peticions per poder accedir a un dels centres socioeducatius de la Fundació que acompanya cada tarda infants en situació vulnerable s'han multiplicat un 75%.

Més enllà d'això, la pandèmia també ha agreujat la bretxa digital: un de cada cinc nens i nenes es connecten a un ordinador a través de l'escola o d'una entitat social, mentre que el 46% de les famílies que la Fundació va becar el 2020 no tenia cap ordinador i el 26% no disposava de connexió a Internet.

Dades i més dades que insisteixen en una mateixa idea, la del fet que els infants i joves són els que han acabat patint les conseqüències d'aquesta crisi, i això ha esquerdat la seva salut emocional i mental: un estudi recent de l'Hospital Sant Joan de Déu detallava que arran de la pandèmia s'havien incrementat un 50% les atencions de joves en els serveis d'urgències psiquiàtriques.

La infància i l'adolescència són dos períodes de desenvolupament físic, psíquic, emocional, relacional i espiritual, etapes primordials en la construcció de la mateixa identitat, i la pandèmia ha impactat amb força en aquest procés, especialment en molts infants de famílies que estan vivint situacions molt complexes.

En aquest context, el lleure educatiu ha esdevingut un servei essencial per a molts infants i joves. Els centres d'esplai, caus, centres socioeducatius i altres espais que promouen activitats de lleure han estat àgils a l'hora d'adaptar-se a les complicades circumstàncies que ha comportat la pandèmia. Segons un estudi elaborat per la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Facultat Pere Tarrés-URL, el 92% de les entitats de lleure educatiu han adaptat els seus programes a noves necessitats generades per la pandèmia com l'atenció emocional i la salut mental dels infants i les seves famílies. Una sensibilitat especial davant l'emergència que s'ha sumat als nombrosos beneficis que aquestes activitats generen en l'aprenentatge i el desenvolupament d'aquests nens, nenes i adolescents. En aquestes activitats, els infants aprenen a relacionar-se socialment, a compartir, a cooperar i a gestionar les seves emocions i conflictes. Nombrosos estudis demostren també que el lleure contribueix a reforçar l'autoestima i l'autonomia, fomenta la inclusió i la cohesió social i redueix el fracàs escolar.

Aquests beneficis encara es multipliquen més en el cas d'infants i joves que provenen de famílies en situació de vulnerabilitat, que sovint no tenen l'oportunitat de poder participar en aquestes activitats si no és a través de beques. La participació en aquests espais de lleure suposa un trencament amb la seva realitat quotidiana, sovint molt dura, els reforça l'autoestima i en alguns casos, també és l'únic lloc on poden fer un àpat en condicions. A més, aquests aprenentatges els igualen amb la resta d'infants per la qual cosa contribueixen, a la llarga, a generar oportunitats socials i educatives que trenquen el cercle pervers de la precarietat juvenil.

Davant d'aquest panorama, hem de demanar a les nostres institucions que treballin des d'ara mateix per posar al primer nivell les polítiques d'infància i atorgar al lleure educatiu el paper que li correspon com a servei essencial i peça indispensable en l'educació i desenvolupament dels infants i joves. Ja el passat 20 de novembre, data en què se celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants, vam recordar que milers de nens i nenes no tenen encara garantits drets tan bàsics com la llibertat d'expressió, la igualtat d'oportunitats, l'educació, la pau, el dret a l'habitatge o el dret al joc i al lleure, reconeguts tots ells per la Convenció del Dret de l'Infant. També vam enviar un decàleg de propostes al Govern de Catalunya i a totes les formacions amb representació al Parlament per posar en marxa un pla per la infància que prioritzés les polítiques socials per atendre la salut mental dels infants i joves, així com, entre altres mesures, una estratègia per reduir la pobresa infantil.

No podem deixar passar un Nadal més. Cal posar en marxa accions decidides, ràpides, contundents, en les quals l'educació i el lleure han de tenir un paper clau, per fer valdre els drets dels infants. És imprescindible per al desenvolupament present i futur d'un país just i de qualitat que no deixi ningú enrere.